Ressenya oral tertúlia C

                                  EL MERAVELLÓS MÀGIC D'OZ

                                         https://youtu.be/z7RXuVZsXRw

POEMANIA I LLEGIR PER A CRÉIXER

Poemania

L’obra “Poemania”  de Anna Ballester, és una  guia que ofereix als lectors, ja siguen docents com pares o mares, una gran varietat d’activitats, mètodes i recursos que fan als xiquets familiaritzar-se amb el gènere poètic. Aquest llibre el que fa és mostrar-nos una gran quantitat d’activitats que podem posar en pràctica amb els xiquets en la que ells s’ho passaran bé amb aquest gènere mentre aprenen i descobreixen com expressar, mostrar i plasmar tant els seus pensaments com els seus sentiments.

“Poemania” el que fa és intentar crear un ambient de treball de manera  que transmeta i submergisca als alumnes en un món per a enriquir l’expressió i comprensió verbal.

Aquest llibre té quatre blocs:

•          Per a llegir poemes
•          Per a memoritzar poemes.
•          Per a escriure i recrear poemes.
•         Per dramatitzar poemes.

Algunes activitats que m’han agradat d’aquest llibre són ronda de sentiments i traca de rimes.

L’activitat de ronda de sentiments és pot fer de diferents formes: per grups o per parelles. Si és en grup, a cada grup li tocarà representar un sentiment i hauran d’aprendre un  fragment del poema. Si és per parelles es farà el mateix però de dos en dos. Aquesta activitat es repetirà amb diferents sentiments en ambdós casos.

En traca de rimes, els alumnes elegeixen per grups una de les targetes, les quals tenen escrita una paraula. Tenen uns 10 minuts per escriure paraules que rimen. Tot seguit, es mouran per tota la classe comparant les paraules. Després faran un xicotet poema amb les paraules utilitzades i les que s’han inventat.

Llegir per a créixer

En canvi, “Llegir per a créixer” de Joan Carles Girbés és una guia que està més dirigida als pares. Aquesta obra  gira al voltant de quatre eixos temàtics: la importància de la lectura, com contagiar el gust per la lectura, consells per a escollir el llibre adequat i un conte per a començar. 

 L’acte de llegir porta molts beneficis però, a tots els xiquets no els agrada llegar, per això hem de seguir una sèrie de estratègies i mètodes per motivar-los i que descobrisquen l’amor per la lectura.

Per aconseguir-ho ens dóna alguns consells com tocar el llibre i la lectura ells mateixos , palpar-ho i observar-ho. Això, ha de passar a l’escola però també s’ha de ficar en pràctica a casa. Hem de fer de la lectura una activitat quotidiana i des d’una edat ben primerenca, però, sense obligar-los a llegar si no volen. Amb l’ajuda dels pares i els docents, els xiquets descobriran i trobaran el fet de llegir com una mena d’activitat motivadora i agradable. Des que els xiquets són menuts hem d’endinsar-los en la lectura començant per cançons populars, endevinalles, refranys i  frases fetes. Amb la nostra ajuda i fent ús d’aquestes guies, aconseguirem que els xiquets gaudisquen cada volta que agafen un llibre. Els ajudarem a trobar la temàtica que més els agrada, els temes que més els interessen, respectarem els seus gustos i interessos, i  per descomptat , el seu ritme de lectura.

 En conclusió, pense que aquestes dues guies són un bon recurs per ajudar-nos a nosaltres com a futurs mestres  i ajudar als xiquets i a les xiquetes a què aprecien i troben la lectura com una cosa agradable, que ens aporta molts beneficis i és imprescindible en les nostres vides, tant acadèmicament com de forma personal.

Ressenya oral d'una lectura LIJ

                                                      LES VACANCES DE SAÏDA

                                                        https://youtu.be/2s4nekC75t8

PLA LECTOR. INTRODUCCIÓ.

La finalitat del pla lector o del pla  de foment de la lectura és fomentar l’hàbit i el gust per la lectura entre els xiquets i xiquetes.

El pla lector que anem a elaborar va dirigit al CEIP El Cullerot, situat al carrer de la Gepa, número 2. Està situat a Godella  en una zona residencial i tranquil·la de fàcil accés amb un nivell econòmic i social alt. Podem dir que la majoria dels habitants gaudeix d’un bon nivell econòmic que fa que tot l’alumnat del centre tinga accés a tot tipus de materials (llibres,enciclopèdies,diccionaris...).A més,  s’observa  que el desenvolupament de les competències literària i lectora de la majoria dels xiquets són bones perquè una gran part dels pares són lectors habituals i els xiquets tendeixen a imitar el que veuen a casa.

Els criteris específics d’avaluació de la competència literària que es prioritzen als tres,quatre i cinc anys en el pla de lectura del curs són comprendre i reproduir alguns textos de tradició cultural, utilitzar noves tecnologies per aconseguir una pràctica lectora continuada, ordenar vinyetes d’un conte de forma seqüencial, representar l’argument del conte o algun detall a través de l’expressió escrita, corporal o plàstica…

Un altre aspecte que cal mencionar és l’absència  d’una guia que seleccione les obres literàries que han de llegir els alumnes (de tres, quatre i cinc anys) durant el curs, sinó que, el que es fa es establir uns criteris de lectura. Els criteris que  s’estableixen  per tal de que els xiquets  de quatre i cinc anys llegisquen  són semblants i un d’eixos criteris  tracta de fer una lectura guiada sobre el llibre que ells decidisquen (abans miraran els dibuixos de la portada de cadascú dels contes que s’ofereixen) cada trimestre en els quatre anys i cada dos mesos  als cinc anys. A més de tot això, durant tot el curs la mestra farà activitats sobre aquestos llibres:  En busca del beso de David J. Melling , Pica,Rasca de Miriam Moss , Somies Lola?, La cosa que més dolor fa en el món, De què fa gust la lluna?, El monstre de color i clàssics com Hansel i Gretel, El Soldadito de Plomo,Els tres porquets,etc.

Algunes de les activitats que es realitzaran seran jocs relacionats amb el llibre contat com aconseguir unes imatges per omplir el zoo o fer un teatre de titelles.

D’una banda, la formació del docent és molt important ja que el paper del mestre és fonamental i essencial per tal  d’aconseguir que el nen desperte la seua curiositat per llegir. Una manera d’aconseguir-ho és mitjançant activitats dinàmiques que enganxen als xiquets, per això, és fonamental proposar activitats abans, durant i després de la lectura.

D’altra banda, l’avaluació del pla de lectura és de vital importància també ja que gràcies a ella sabrem els progrés aconseguit per cada alumne i les dificultats que s’ha encontrat.

L’avaluació del pla de lectura consisteix en passar una proba inicial al començament del curs, per comprovar quin és el nivell de competència que els xiquets tenen al principi del curs i després al final de cada trimestre és passarà una prova de velocitat espontània i comprensió. L’avaluació serà continua amb l’observació diària i les conclusions es portaran a les reunions de cicle.

Recurs per a l'educació literària infantil

                                                TALLER DE LA VENTAFOCS               

El passat estiu en el poble on jo vaig de vacances hi van fer un taller del conte La Ventafocs en la biblioteca del poble.

El taller durava seixanta minuts i tenia cinc sessions així que molts xiquets del poble a les deu i mitja del matí ja estaven a la plaça de l’ajuntament esperant que començara el taller.

En la primera sessió,  introduïren una cançó anomenada  “Soñar es desear”  de la pel·lícula de la Ventafocs i van fer endevinalles amb el conte que posteriorment començaren a llegir. Mentre llegien el conte als xiquets anaven canviant el to amb els diferents personatges que apareixien,  utilitzaven moltes onomatopeies per a sorprendre als xiquets i que no s’avorriren i en el projector de la biblioteca utilitzaven les il·lustracions del llibre per tal que continuaren la història. Després, repetiren la lectura però esta vegada introduint canvis i van repartir unes cartes amb els diferents personatges de la Ventafocs i cada vegada que foren nomenats en la lectura els noms dels personatges tenien que ocupar una cadira buida que hi havia darrere d’ells ja que ells estaven asseguts a terra.

En la segona sessió,  van tornar a llegir el conte i  repartir fitxes amb les paraules més representatives de la Ventafocs com també les més complicades que deien i entre tots parlaven d’eixes paraules i del seu significat. Mes tard, van repartir escenes del conte i per equips van pintar-les.

En la tercera sessió, van ficar en una caixa diferents objectes relacionats amb l’obra i els xiquets tenien que endevinar quin d’aquells objectes faltava (ho van fer 3 o 4 vegades) i després amb els objectes amb els quals havia jugat anteriorment el que feien era mitjançant el tacte i amb els ulls tapats  havien d’endevinar quin objecte estaven tocant.

En la quarta sessió, deixaren que cada xiquet dibuixara la escena que més li havia agradat i després els ficaren per tota la biblioteca durant un temps.

En la quinta sessió, van fer grups i cadascun d’ells representà un fragment del conte i per últim crearen una història alternativa amb nous personatges i un nou títol.

Pense que el taller que van fer era molt entretingut  i divertit per als xiquets encara que jo ho haguera acurtat un poc més perquè em sembla que estar una hora atent durant els cinc dies que durà el taller és molt difícil.

En la meua futura docència faré activitats com aquestes per tal de fomentar la lectura per a què els xiquets deixen de vore la literatura com una cosa imposada i puguen llegir i passar-ho bé al mateix temps.

La raboseta, el rabosot i el formatge

La rondalla que hem elegit pertany a les rondalles d’animals personificats, en ella els animals parlen i actuen com si fossen éssers humans ambdós personatges (la raboseta i el rabosot) són els personatges principals. Aquesta rondalla va ser escrita per Miquel Àngel Gisbert Mascarel i Josep Lluís Peiró Arlandis en la comarca de Vilallonga de la Safor.

Aquesta rondalla va arribar a les nostres mans gràcies a l’avi d’una companya que va nàixer a Vilallonga de la Safor i quan era xicoteta sempre li la contava. Ella va contar més o menys un poc de la història (ja que feia molt de temps que ja quasi no se’n recordava) i a resta del grup ens va a agradar i varem decidir buscar informació sobre aquesta i adaptarla al públic actual.

 LA RABOSETA, EL RABOSOT I EL FORMATGE.

Una nit llarga d’estiu, una raboseta anava caminant pel camp tranquilament mentre pensava en tota la fam que ella tenia quan de sobte va caure dins d’un pou.  Quan va obrir els ulls després del mareig que portava va creure que hi havia dins l’aigua un tros de formatge, per poder comprovar si era realitat el que els seus ulls estavem veient va tirar una pedra a l’aigua i es va adonar tot seguit que es tractava del reflex de la lluna plena i fruit de la seua imaginació per la fam que hi tenia   .   Va recordar el que passà la nit anterior, el rabosot li havia furtat de la boca una gallina i per a vengar-se d’ell va prometre fer-li una mala jugada. Quan va poder eixir del pou , va anar cap a la muntanya on es trobava el rabosot. Quan el va trobar , li va proposar:

 -Rabosot, jo sé on hi ha un formatge per a menjar. Anem-hi, i ens el partirem.

-Bé! No perdam temps i anem-hi que estic mort de fam.

Com que la raboseta anava mes lenta que el raboseta ell li va dir que es donará mes presa o quan arribarien no quedaria res d’aquell formatge tan apetitós com la rabosa deia:

-Dona’t presa, que pareix que vages xafant ous i no vullgues menjar el formatge.

Després d’una llarga estona caminant varen arribar al pou.

La raboseta va assenyalar el reflex de la lluna i li va dir el formatge es troba açí dins l’aigua. Ell molt impresionat se li van posar els ulls com a plats i va dir:

-Oh, qué gran pareix! 

El rabosot, egoista com sempre, va pensar en agafar tot el formatge per a ell i no donar-li res a la raboseta. Tot seguit, va decidir llançar-se a l’aigua sense donar-li temps a la raboseta per a reaccionar. Després de llançar-se amb molta força es va quedar decepcionat i es va posar molt furiós. Va intentar eixir del pou, però no podia perquè ell no sabia nadar i la raboseta no volia ajudar-li i no parava de riure.  I la va dir entre rialles:

-Això t’ha passat perquè escarmentes i,una altra volta no sigues tan avariciós. S'ha de compartir el menjar amb la resta i no llevar-li les coses als altres, sinó després quan tu desitges alguna cosa no t’ajudaran.

La literatura infantil en valencià i català

La literatura infantil és aquella que està escrita per a nens, o està adaptada per a ells, és un art que recrea continguts humans profunds i essencials; emocions i afectes primigenis; capacitats i talents que comprenen percepcions, sentiments, memòria, etc. Segons Juan Cervera  en la literatura infantil "s'integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessen al nen". Per tant, a més dels gèneres de la narrativa, la poesia i el teatre, hi ha altres manifestacions que passen a enquadrar-se en la literatura infantil: rimes, endevinalles, faules,etc. També aquelles produccions en què la paraula comparteix presència amb la imatge, com el còmic, i aquelles altres en l'organització la paraula conviu amb la música, la imatge i el moviment, com el cinema, la televisió, el vídeo, etc.

Tota la literatura infantil és una literatura de tradició. Aquest fenomen, ha ocorregut en altres nacions i llengües europees a partir del segle XVIII. Però a les terres valencianes donades les dificultats viscudes no es dóna pràcticament fins a la segona dècada del segle XX i en Catalunya tampoc podem parlar de literatura infantil gairebé fins al segle XX.

I, a pesar d’això, a hores d’ara, ens estem referint a un conjunt d’obres i d’autors que ha crescut de manera considerable  sobretot en els últims vint anys.

Podem destacar cinc etapes importants en Catalunya: Des dels orígens fins al segle XIX,des de 1900-1939 ,des de 1939-1960,des de 1960-2000 i des de 2000 fins l’actualitat.

1.Des dels orígens fins al segle XIX.

·         L’any 1550 trobem la primera edició catalana de “ les Faules d’Isop”.

·         Durant el XIX trobem diversos reculls de rondalles com el Rondallari català de Thos i Codina (1866).

2. Des de 1900 fins 1939.

·         Destaquen dues línies pel que fa al naixement i consolidació de la Literatura Infantil: la línia popular i la línea culturalista, lligada al Noucentisme.

3. Des de 1939-1960.

·         Prohibició de fer teatre en català, sobretot infantil, fins al punt que els primers anys algunes entitats han de traduir Els Pastorets per poder-los representar.

·         Prohibició de revistes en català.

4.Des de 1960 fins 2000.

·         Es creen Edicions 62.

·         Comencen a publicar-se títols que avui considerem clàssics contemporanis de literatura infantil i juvenil  com El zoo d’en Pitus (1966) i Rovelló de Josep Vallverdú (1969).

5. Des de 2000 fins l’actualitat.

·         L’any 2007 hi havia unes 180 editorials que editaven llibre infantil o juvenil en català i uns 800 autors que almenys havien publicat una obra en català.

En quant a la literatura infantil valenciana ,probablement el primer llibre que es publicà al País Valencià per a xiquets en valencià va ser Breu instrucció de la doctrina cristiana (1922). També es varen publicar dos contes de Jesús Ernest Martínez Ferrando  anomenats Caterina i sa madrastra i Una nit de meravella. L’any 1926, es publicà una obra de Vicent Pla i Mompó anomenada Cuentos per als meus chiquets i l’any 1928 el conte No han passat els Reis de Maximilià Thous i Llorens. Cal  no oblidar dues obres per la seua qualitat. Ens referim al llibre Contes per a infants de Joaquim Reig i la novel·la Tombatossals del castellonenc Josep Pascual Tirado.

En contrast amb l’efervescència anterior, a partir de l’any 1936 amb la Guerra Civil Espanyola i l’alçament militar contra les llibertats repercutí desfavorablement en l’incipient procés de creació d’una literatura per a infants en valencià i durant el període bèl·lic només es va publicar un conte d’Enric Navarro i Borràs i una col·lecció d’endevinalles del mateix autor. Amb el triomf de Franco, el procés s’aturà i es trencà per molts anys perquè es prohibí inicialment l’ús públic i literari del valencià. Per això, durant el període del franquisme, a penes es van publicar obres.

No serà fins a la dècada dels setanta del segle XX quan apareixen alguns noms vinculats a l’educació què posteriorment  s’han consolidat i han destacat en el panorama de la literatura infantil i juvenil valenciana.

Amb la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià es donà definitivament   l’impuls que es necessitava per a la creació d’una demanda de textos literaris per a xiquets i joves en edat escolar i es possibilità l’aparició d’una infraestructura editorial capaç de publicar obres amb una regularitat sense precedents.

Gràcies a aquesta infraestructura, que podríem datar del 1983 al 1990, aparegueren una sèrie d’autors i d’obres en un nombre molt superior a les publicades en cap altra època històrica anterior.

Poemes de les quatre estacions, Beneyto M

Però la narrativa ja no és l’únic gènere conreat pels escriptors valencians en els últims anys, perquè, la publicació de llibres de poesia per a infants ha augmentat significativament.

Alguns llibres de poesia són La pluja boja de Joan Vila i Vila i llibre Poemes de les quatre estacions de Maria Beneyto.

Respecte al teatre infantil sorprèn la poca presència que aquest gènere  ha tingut. De fet, fins a l’any 1984 no trobem publicat el llibre que probablement siga el primer de teatre estrictament infantil escrit en català. Alguns llibres publicats són: T’he agafat, Caputxeta! de Carles Cano o La princesa del desert de Rodolf Sirera. Entre els escriptos d’aquest gènere cal destacar a Pasqual Alapont i altres autors de referència destacada és Carles Alberola.

Els principals autors de la literatura infantil són: Empar de Lanuza, Carme Miquel , Vicent Pasqual, Carles Cano, Joan Pla, Pasqual Alapont, Pepa Guardiola i Mercé Viana.

La tortuga Caterina, Miquel C.

Els llibres (narrativa, poesia, teatre)  més coneguts d’aquests autors són: Marieta i les bromes d’un rei (1972),La Rabosa (1980),La tortuga Caterina (2002),On és el nas de Pinotxo?, Les aventures de Potaconill ,L’última papallona(1999), No sigues bajoca!, El fantasma poruc de Vineifuig (1990),L’engruna de cristal, etc.

On és el nas de Pinotxo?, Cano C

Els mitjans tecnològics i audiovisuals són molt importants en la literatura infantil en l'escola ja que a través d’aquestos es sentirà més motivat per  aprendre els continguts, millorarà l’ambient del treball,desenvoluparan la creativitat i la imaginació.

Primera SAC

Durant la primera setmana complementària del primer quadrimestre vaig anar a una activitat anomenada Projectes de l’Educació Infantil.

L’activitat fou organitzada per Antonio José Morales amb l’objectiu de conèixer un projecte que va fer fa uns anys Llum Molina al CEIP Mas d’Escoto de Riba-roja.

Alguns dels objectius d’ aquest projecte són:

-Afavorir el gust per la investigació.

-Els xiquets han de tindre un sentiment de pertinença a un entorn concret.

L’activitat consistia en explicar el projecte de masovers i masoveres i reflexionar sobre els projectes que es poden fer a l’Educació Infantil. El paper dels assistents era interactiu ja que interactuàvem els uns amb els altres i preguntàvem  dubtes si els teníem.

El projecte dels masovers i masoveres estava dirigit a un grup heterogeni  de tretze xiquets i xiquetes en el qual algun d’ells tenia conductes disruptives i hi havia una alumna amb el síndrome de Morsier (invident).Aquest consistia en que saberen que era un masover,que és el que feia, quines ferramentes utilitzava,etc.

A simple vista aquesta activitat no té cap relació amb l’educació literària. Va ser després de donar-li unes voltes, quan vaig adonar-me  de què  encara que no ho sembla hi havia  moltes activitats en aquest projecte que poden relacionar-se amb la literatura tant oral com escrita.

Algunes d’aquestes activitats eren  per exemple:

-Els xiquets  van escoltar i aprendre la cançó de la masereta se’n va al mercat.

-Portaven llibres d’investigació relacionats amb aquest tema a la biblioteca i els llegien per saber més al respecte.

-Portaren el testimoni de persones que s’havien dedicat a eixe treball i els explicaven la seua feina.

Aquesta mestra no sols en aquest projecte que ens ha explicat més detalladament sinó en la majoria dels que fa, li dona importància a que aprenguen mentre juguen i per això el que fa es fomentar que els xiquets s’expressen i parlen de qualsevol de tema que estiguen donant, fa activitats en el que tots ells exploren el seu entorn a través dels sentits i en els que puguen desenvolupar la seua creativitat i imaginació. A més, com és en aquestes edats quan aprenen a llegir, Llum el que intenta és fomentar la lectura a través d’activitats en els que no utilitza una fitxa sinó el que fa és que expliquen què conta el llibre de forma oral i sense ninguna mena d’exàmens i que diguen què es el que més els ha agradat i si no els ha agradat, perquè. Així augmenta l’ interès per la lectura dels xiquets ja que elegiran uns o altres, depenent dels seus gustos.

Per concloure, pense que ha sigut una activitat entretinguda que m’ha servit per conèixer activitats que es poden fer amb els xiquets  jugant i aprenent al mateix temps , la qual cosa m’ha fet pensar en els projectes que puc crear en un futur.

Gènere assagísitic

L'assaig és un gènere literari que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees en el que l’autor presenta la seua visió personal, reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana i està adreçat a lectors no especialitzats.

Les característiques de l’assaig són:

•      L’extensió dels assajos és molt variable, encara que en el seu origen era un gènere que tenia tendència a la brevetat.
•     El contingut tracta sobre tot de temes sobre l’home i les seues produccions culturals i que pertanyen a ciències i a disciplines com la sociologia, la història, la política, la literatura…
•     El tema està presentat amb una visió personal, amb subjectivisme.
•     Des del punt de vista del receptor, l’assaig  s’adreça a un lector mitjanament culte i no especialitzat en el tema. Per tant, aquest gènere s’ha de caracteritzar per la senzillesa en l’exposició del tema i per l’interès que provoquen.D’altra banda, l’assaig ha de tenir molt en compte la cura i la correcció en l’expressió, així com de vegades, l’ús de recursos propis del llenguatge literari.
•      Aparició d’abundants termes abstractes.
•     Perdurabilitat del seu vocabulari. El llenguatge utilitzat en els assajos està format, en general, per un vocabulari molt més estable que el dels textos científics, perquè, davant del constant augment i renovació que es va produint en el lèxic de totes les ciències, el dels assajos no augmenta ni es renova al mateix ritme.

Educació literària

L’educació literària és un terme relativament recent. Parlar  «d’educació literària» implica un canvi d’orientació en els objectius i en l'orientació didàctica: es declara amb aquest terme que la finalitat de l'ensenyament de la literatura és formar lectors competents, no transmetre informacions sobre historia literària (Colomer, 1991).

L'educació literària implica la intervenció en camps estretament relacionats:

• Ajudar els alumnes a descobrir la lectura com a experiència  satisfactòria, que depèn de la resposta afectiva del lector quan s'emociona amb la intriga, s'identifica amb els personatges, reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a experiència humana, contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres lectors, se sorprèn davant la manera diferent d'utilitzar el llenguatge i gaudeix amb això, etc.

• Ensenyar a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que el lector té de si mateix i del món amb l’elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix la obra literària.

• Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives,textuals i lingüístiques de les obres literàries, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes de textos convencionals mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seua experiència.

Aquests tres components de l'educació literària són solidaris: experimentar la lectura com una activitat plaent s'inclinarà a que  l'alumnat aprenga coses que l'ajuden a entendre millor quan llegeix. I al contrari, sense aquests sabers no s'està en condicions de gaudir plenament de la lectura ni d'ampliar i diversificar les experiències com a lector.

Cal tenir en compte, però, les encertades advertències de Colomer i Camps (1991: 104-105). Aquestes autores distingeixen entre la lectura per plaer i la lectura per aprendre a llegir. Els objectius de l'escola en relació amb la lectura literària no es refereixen a la lectura com a plaer, sinó a la competència lectora, sense la qual no és possible la lectura plaent.

Tot això planteja dos problemes didàctics. Un es refereix a la pertinència de les informacions que s'han de proporcionar sobre contextos culturals, procediments literaris i valors estètics, a l'oportunitat del moment en què aquestes s'han de presentar al llarg dels diferents nivells educatius. Vé  al cas, sobre això, les paraules d'Ítalo Calvino en el seu assaig: Per què llegir els clàssics?

 “ Mai es recomanarà bastant la lectura directa dels textos originals evitant en el possible la bibliografia crítica, comentaris, interpretacions. L'escola i la universitat haurien de servir per fer-nos entendre que cap llibre que parle d'un llibre diu més que el llibre en qüestió; en canvi fan tot el possible perquè es crea el contrari. Per una inversió de valors molt difosa, la introducció, l'aparell crític, la bibliografia fan les vegades d'una cortina de fum per amagar el que el text ha de dir i que només pot dir si l'hi deixa parlar sense intermediaris que pretenen saber més que ell.”

L'altre problema té a veure amb la manera de concebre l'ensenyament, que no ha de consistir -o no només- en la transmissió de coneixements, perquè després siguen fidelment repetits pels alumnes de diferents maneres sinó en proporcionar els mitjans i les ajudes perquè els alumnes aprenguen a escoltar el que els textos han de dir.

Intertext lector

L' intertext lector és un component bàsic de la competència literària, ja que integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos literaris. A més, al ser un component de la competència literària, regula des d'aquesta posició les activitats d’identificació, d’associació i de connexió en el procés de recepció. L’ intertext lector és mostra com un concepte clau per explicar els diferents aspectes de la formació literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de I’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l'adequada interpretació de molts textos. El text més interessant pot resultar incomprensible o d’escàs interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de l’ incapacitat del lector per a identificar el seu contingut i els seus valors estètics. És a dir, en l’educació literària el lector és l'eix i a partir de realitzar la lectura de un text, el lector fa inferències, formula expectatives, construeix la hipòtesi del text en quant al significat, etc…

Quant més es llig i més coneixements té un alumne, més actualitzarà el seu intertext lector i podrà interpretar major nombre de obres literàries o textos.

Segons Mendoza, les principals funcions de l’intertext lector són:

•           Orientar i regular l’activitat d’associació que genera el lector.
•           Connectar les aportacions de la competència literària amb les respostes/ reaccions      del receptor als estímuls del discurs literari.
•          Afavorir la recepció i el desenvolupament de la competència literària.
• ·            Establir la relació que hi ha entre intertext discursiu i l’intertext lector.
•       Potenciar l’activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d’ actituds positives cap a diverses manifestacions literàries.

Ressenya "La rata Marieta"

“La rata Marieta” és una col·lecció de llibres escrits per Fina Masgrau i il·lustrat per Lourdes Bellver. Està  publicat per Tàndem edicions que va nàixer l’any 1990 a València amb l’objectiu d’ editar llibres de qualitat per a nens i joves, fent especial atenció a la part plàstica i gràfica. Fina Masgrau  va obtindre el Premi de la Crítica Serra d’Or amb el primer llibre d’aquesta col·lecció l’any 1990 anomenat Marieta i el telèfon.

“La rata Marieta” està dirigit a xiquets majors de tres anys per iniciar-los en la prelectura i preescriptura . La protagonista és Marieta,una rata molt espavilada que no para mai quieta,de fet el que es narra és la vida quotidiana d’ella. Aquesta col·lecció als xiquets xicotets els agrada perquè narra les aventures d’una rateta i el seu amic Pastafí a més,està escrit en vers i poden aprendre les historietes amb més facilitat. Respecte a les il·lustracions, es pot dir que són senzilles i capten l'atenció dels lectors pels colors vius que tenen.

Els valors que transmet són: la valentia ja que en Marieta valenta plantarà cara als fantasmes,a la foscos i a les bruixes,l’amistat i el companyerisme ja que en Marietaaa.., o ets? Pastafí busca desesperadament a Marieta fins que l’encontra o en Marieta va d’acampada Marieta ajuda a Pastafí a plantar la tenda d’acampada.

La trama de les històries és semblant ja que el que es fa és narrar fets de la vida quotidiana encara que en cada llibre el tema que es tracta és diferent (fa música,va a la fira,es fa cuinera...)

La trama d’aquesta col·lecció pot relacionar-se amb la de “Teo” ja que en ambdues col·leccions es tracten temes relacionats amb la vida quotidiana amb la diferència que en “Teo” el protagonista és una persona i en  la de “La rata Marieta” la protagonista és un animal encara que l’han humanitzat.

Per concloure, pense que aquesta col·lecció pot servir als alumnes que estan començant a llegir i escriure a interessar-se per aquesta i augmentar el seu interès per ella. 



                                                             

Intertextualitat

El terme intertextualitat és recent i d'ús freqüent en la crítica literària. S'han proposat nombroses definicions, però algunes d'elles anul·len la funcionalitat del terme en incloure dins del intertextual la multiplicitat de contextos que formen el camp semàntic de qualsevol paraula. Anem a considerar la intertextualitat com la relació explícita o implícita en l'interior d'un text a un altre text amb el qual l'autor dialoga.

La intertextualitat és un instrument que afavoreix l’atenció a l’activitat receptora del lector, estableix connexions entre els continguts de les àrees referides als aprenentatges humanístics i estimula la relació entre la literatura i les altres produccions artístiques (Antonio Mendoza, Teresa Colomer i Anna Camps, 1998)

Hi ha tres tipus:

• Cita. És una referència escrita d'un altre text.
• Plagi.Es produeix quan l'escriptor no fa referència a la font original.
• Al·lusió.Es produeix quan en un text trobem una referència a un altre text.

Conte

El conte és una narració breu de fets imaginaris que presenta un grup reduït de personatges en el 

que l'argument no és massa complex.

Es poden distingir dos tipus de contes: conte popular i conte literari.

El conte popular sol estar associat a les narracions tradicionals que es transmeten

 de generació en generació de forma oral. Moltes vegades existeixen diferents

 versions del mateix relat.

El conte literari, en canvi, està  associat amb el conte modern. Es tracta de relats

 escrits i transmesos de la mateixa forma. A més, mentre que la majoria dels contes 

populars no presenten un autor diferenciat, en el cas dels contes literaris és diferent, ja que el seu creador sol ser conegut.

Animació lectora

L'animació lectora és incitar al xiquet a llegir, és endinsar-lo en una  aventura en la qual ell mateix és converteix en protagonista, a partir de la identificació amb elspersonatges. L'animació lectora consisteix,doncs, en una activitat que proposa l'acostament del nen al llibre 

d'una manera creativa, lúdica i agradable.

 L'escola ha de proporcionar el despertar d'una sensibilitat que faça descobrir el plaer que pot proporcionar la lectura.

El despertar d'aquesta sensibilitat garantirà per a la resta de la vida l'ocupació d'aquest valuós instrument de treball intel·lectual.

Tota animació a la lectura es realitzarà sota el signe de la creativitat.