L’educació literària és un terme relativament recent. Parlar «d’educació
literària» implica un canvi d’orientació en els objectius i en l'orientació
didàctica: es declara amb aquest terme que la finalitat de l'ensenyament de la
literatura és formar lectors competents, no transmetre informacions sobre
historia literària (Colomer, 1991).
L'educació literària implica la intervenció en camps estretament
relacionats:
• Ajudar els alumnes a descobrir la lectura com a experiència satisfactòria, que depèn de la resposta
afectiva del lector quan s'emociona amb la intriga, s'identifica amb els
personatges, reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a
experiència humana, contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres
lectors, se sorprèn davant la manera diferent d'utilitzar el llenguatge i
gaudeix amb això, etc.
• Ensenyar a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió
que el lector té de si mateix i del món amb l’elaboració cultural de
l'experiència humana que li ofereix la obra literària.
• Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives,textuals
i lingüístiques de les obres literàries, característiques que estan
condicionades històricament i configuren els gèneres o formes de textos
convencionals mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seua
experiència.
Aquests tres components de l'educació literària són solidaris: experimentar
la lectura com una activitat plaent s'inclinarà a que l'alumnat aprenga coses que l'ajuden a
entendre millor quan llegeix. I al contrari, sense aquests sabers no s'està en
condicions de gaudir plenament de la lectura ni d'ampliar i diversificar les
experiències com a lector.
Cal tenir en compte, però, les encertades advertències de Colomer i Camps
(1991: 104-105). Aquestes autores distingeixen entre la lectura per plaer i la
lectura per aprendre a llegir. Els objectius de l'escola en relació amb la
lectura literària no es refereixen a la lectura com a plaer, sinó a la
competència lectora, sense la qual no és possible la lectura plaent.
Tot això planteja dos problemes didàctics. Un es refereix a la pertinència
de les informacions que s'han de proporcionar sobre contextos culturals,
procediments literaris i valors estètics, a l'oportunitat del moment en què
aquestes s'han de presentar al llarg dels diferents nivells educatius. Vé al cas, sobre això,
les paraules d'Ítalo Calvino en el seu assaig: Per què llegir els clàssics?
“ Mai es
recomanarà bastant la lectura directa dels textos originals evitant en el
possible la bibliografia crítica, comentaris, interpretacions. L'escola i la
universitat haurien de servir per fer-nos entendre que cap llibre que parle
d'un llibre diu més que el llibre en qüestió; en canvi fan tot el possible
perquè es crea el contrari. Per una inversió de valors molt difosa, la
introducció, l'aparell crític, la bibliografia fan les vegades d'una cortina de
fum per amagar el que el text ha de dir i que només pot dir si l'hi deixa
parlar sense intermediaris que pretenen saber més que ell.”
L'altre problema té a veure amb la manera de concebre l'ensenyament, que no
ha de consistir -o no només- en la transmissió de coneixements, perquè després
siguen fidelment repetits pels alumnes de diferents maneres sinó en
proporcionar els mitjans i les ajudes perquè els alumnes aprenguen a
escoltar el que els textos han de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada