Qui som?

Som quatre estudiants de la Universitat de València del Grau d'Educació Infantil.


Els nostres noms són: Andrea Flores, Iris Hermano, Mónica Pérez i Marina Tauste.
Aquest blog l'hem creat amb la finalitat de compartir totes les propostes educatives i literàries que puguen ser interessants al llarg del  quadrimestre.

Esperem que us agrade i us servisca tant com a nosaltres.


Gràcies ,

El racó d'aprendre.



AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

El meu nom es Andrea, tinc 19 anys i actualment estudie Educació Infantil en la Universitat de València. En referència al meu recorregut amb la lectura he de dir que vaig començar molt prompte, encara que no sabia llegir els meus pares s’encarregaven de llegir-me un conte cada nit, cada vesprada… agafaven un llibre qualsevol i començaven la nostra estona de tertulia. Recorde perfectament quina va ser la meua primera toma de contacte amb els llibres, “Barri Sèsam”, com m’agradava aquesta col.lecció de llibres! Supose que el fet de contar-ne aventures en la vida  quotidiana feia donar-li emoció a algo tan senzill com anar a l’escola, i per aixó, Sánchez, I. (1998). Coco aprende cosas nuevas. [Barcelona]: RBA, era sense cap dubte el meu llibre favorit quan jo era menuda. A més, els meus pares en varen comprar també la mateixa col.lecció en pel.licules i cada dia elegiem que voriem o pel·licula o llibre.  

Quan vaig començar l’escolarització en infantil al col·legi públic “San Rafael”, la meua mestra cada divendres ens demanava elegir un llibre de la prestatgeria de l’aula i el cap de setmana haviem de llegir-lo  i omplir un full. Els primers anys pràcticament era faena dels meus pares,ja que encara no sabia llegir bé. Poc a poc la lectura es va anar apoderant de mí i es va convertir en una afició més que en una faena de cap de setmana. A més, els dies especials com el Día de la Pau, els dies de nadal o el Dia del Llibre,feiem un cercle i la mestra ens llegia un llibre relacionat amb el dia que estaven celebrant. Recorde que réiem molt a classe i la idea de crear personatges  i escenaris plens d’aventures en la nostra imaginació ens agradava molt. 

Amb sis anys vaig començar en un col.legi nou, deixant arrere infantil i convertint-me ja en una persona que començava a satisfer les seues necessitats per sí mateixa, encara que no totes. 

Els meus pares van començar a treballar i a les vesprades ja no podien llegir-me els contes que tant m'agradaven, a més ara tenia que fer deures de matemàtiques, valencià... Això em posava molt trist. Gràcies a açò vaig conéixer un lloc nou, la biblioteca del meu poble. Quants llibres hi havia! A l'eixir de classe la meua iaia m'arreplegava i m'emportava a la biblioteca, on feia els meus deures i després elegia un llibre i me'l llegia.M’agradaven molt els contes de “Biblioteca Teo”, que llegia en castellà, i també algun en valencià, supose que m’agradaven pel mateix motiu que “Barri Sèsam”, perquè les tasques de la vida quotidiana podien paréixer molt divertides. Pero els llibres que més m’agradaven agafar eren les faules, el fet de llegir un llibre que no sols em contara aventures sinó que damunt em feia reflexionar i extraure una moralitat, m’encantava, i no tinc dubtes en dir la meua favorita,Esopo. (1668). La liebre y la tortuga. La galera. Amb aquest exemple m’adonava que lentament també s’arriba lluny, i que la constància es la clau de l’èxit, en aquest cas la tortuga va ser constant caminant i finalment va conseguir arribar i damunt la primera.

Relacionat amb açò, cada any realitzavem una excursió molt divertida i diferent, era la ‘Trobada d’Escoles en Valencià’ durant un cap de setmana en un poble de l’horta nort (cada any en un distint) s’emplenaven els carrers d’activitats , de jocs, d’experiments, de col.lecions de llibres…etc,tots relacionats amb la lectura. Cada alumne feia un dibuix relacionat amb la lectura i participavem en un concurs, el dibuix guanyador eixia com a portada de totes les carpetes que se repartien.

A l’institut no començava mai cap llibre per voluntat pròpia, sense tindre l’obligació de fer-ne un examen o un resum, sempre havíem de fer molts treballs, exàmens,deures… i no hi havia temps per agafar-ne un i llegir. No obstant això, en la assignatura de Literatura Universal, vaig llegir llibres obligats per al selectiu, i d’ells tinc molts bons records , Flaubert, G. (n.d.). Madame Bovary. Madrid: Prensa Moderna, Minguez, A. (2011). La metamorfosis. Madrid: Ecir. William shakespeare. (2010),  Hamlet. Madrid: Espasa. En la metamorfosi un xic es convertix d'un dia per a un altre en un insecte, tal com esta detallat el llibre em va fer transformar-me en insecte. Madame Bobary va ser una novel.la romàntica amb infidelitats per part de Emma.  Em vaig adonar que no tenia gènere de llibre favorit, simplement hi havien alguns que em pareixien interessants i uns altres que no, independentment del gènere que foren. Això sí els llibres com Oscar Wilde. (2005). The picture of Dorian Gray. Macmillan Readers en anglés els odiava molt. No m’agradava gens l’anglés i per tant dedicar temps a traduir pàgines d’un llibre em pareixia molt avorrit. 

En la universitat em sent mes segura respecte a la lectura, estudiar un grau que t’agrada molt suposa llegir coses que també t’agraden. A vegades llegim textos, experiències, curts, entrevistes… Pensé que els llibres que estic llegint a la universitat son molt diferents als que solia llegir, no tenen introducció,nus i desenllaç, aquestos tenen el nus directament, es a dir, fica el problema (en el meu cas sobre educació) i començen a eixir les hipòtesis, les posibles solucions i finalment el que hauríem de fer com a docents. Llibres diferents, però llibres que marquen per a la meua futura profesió: ser mestra.

La meua trajectoria arriba fins açí, però no acaba, ja que espere continuar llegint llibres, del quals reflexione, compare i sobretot que aprén.

ANDREA FLORES CANO (ANDREA F)

Sóc Iris Hermano Diego, tinc vint-i-dos anys, vaig anar al col·legi Maria Auxiliadora (Salesianes) de Sueca i actualment estudie Magisteri Infantil a la Universitat de València. 

La veritat és que des de sempre m'he interessat tant per la lectura com per l'escriptura ja que des de xicoteta m'encantava que em contaren contes, historietes... poder llegir-ho jo (o fullejar i imaginar-me les coses que succeïen) i també escriure històries que m'inventava o coses que em succeïen en la realitat. Recorde que sempre volia que em llegiren algun llibre i especialment a la meva àvia, que és amb la que més temps passava de xicoteta sempre la feia comprar-me algun diferent o ella mateixa inventar-se algun per a mi. 

Els llibres que recorde que m'agradaven molt a infantil, a part de Disney que m'encantaven tots, especialment la Bella i la Bèstia i Mulan, m'agradava molt un llibre que em van fer per a mi de Mimosín on jo era la protagonista i sortien els meus pares i els meus millors amics i junts empreníem una història molt divertida que mai em cansava de que em llegiren, d'intentar llegir-ho jo mateixa i fins i tot de més major tornar-la a llegir.

Un altre llibre que em va regalar el meu padrí que també m'agradava molt tot i que ara ho trobe un poc absurd és ¡Qué asco de libro! d'Andrés Guerrero i supose que m'agradaria per les imatges que pràcticament eren tot el llibre i perquè coincidia amb algunes de les coses que explicava. 

Un dels llibres que també destacaria va ser El principito d'Antoine de Saint-Exupéry ja que m'agradava molt i continua fent-ho ara perquè encara que estiga considerat com un llibre infantil per la forma que està escrit, es tracten temes profunds com el sentit de la vida, l'amistat, l'amor i la pèrdua. 

Després quan vaig passar a Primària que és on vaig començar a llegir ja llibres amb més contingut va ser on em vaig adonar que m'agradava llegir ja que amb això gaudia i em distreia moltíssim com he dit anteriorment imaginant moltes vegades diferents finals en la mateixa història o fins i tot que la protagonista era jo. 

Els llibres que em van agradar molt durant la meva etapa a Primària van ser la col·lecció de Kika superbruja, Els animals agraïts de Llorenç Giménez i dos de l'editorial Tucán, La Patrulla de las tortugas de Pamela Powell i El meu regne per un llit! de M.Jesús Bolta.

Sobretot m'agradaven perquè les seves històries eren molt divertides i per això considere que en aquesta etapa majorment m'agradaven els llibres d'aventures.

Ací a Primària va ser també on vaig començar a escriure coses i de fet, encara moltes vegades ho faig ja que m'encanta escriure perquè considere que és un alliberament de la ment i amb això aprenc molt també. 

Després en passar a Secundària ja vaig continuar amb llibres completament literaris, sense gairebé imatges on ja narraven històries més complexes i per això feia que em enganxara més a ells, on no podia deixar més de dos dies un llibre començat. 

Els llibres que més em van aportar en aquesta etapa van ser de l'editorial Edebé, Una casa con encanto, de Cristina Macía, Prohibido tener catorce años de R.Santiago i J.Olmo, Alejandra de Lola Gándara, Pídeme la luna de Care Santos i el meu favorit, Donde esté mi corazón de Jordi Sierra i Fabra.

Vaig notar el canvi de gustos de primària a secundària ja que ara preferia llibres d'un altre estil, més de ficció, basats en la realitat, de misteri i d'amor. 

Avui dia segueixen els meus gustos pel que fa als de Secundària i destacaria alguns com  L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón, Mor una vida, es trenca un amor de Joan Pla i Brújulas que buscan sonrisas perdidas d'Albert Espinosa. A aquests gèneres afegiria també la poesia, ja que m'he enganxat moltíssim i que mai vaig imaginar que podia agradar-me aquest tipus i destacaria com ara  Casi sin querer de Defreds, Te odio como nunca quise a nadie de Luis Ramiro i Siempre donde quieras de Diego Ojeda.

Per concloure diria que la meva relació amb la literatura ha anat evolucionant i sempre que puc m'agrada llegir i que em regalen llibres ja que com diu la frase "un dels més grans i més valuosos aprenentatges que va poder obtenir l'home va ser haver après a llegir."

IRIS HERMANO DIEGO (IRIS H)

El meu nom és Mónica Pérez Alcaraz, vaig nàixer el 20 de novembre de 1997 a València i actualment estic estudiant Magisteri Infantil en la Universitat de València. La meua relació amb la literatura va començar a partir dels 3 anys d'edat que va ser el temps en què vaig entrar al col·legi i des d'ací vaig estar rodejada de llibres fins a l'actualitat. Vaig estudiar en el col·legi Pureza de María de l'Avinguda de Cid i a partir d'ací va sorgir la meua relació amb la literatura. Amb 5 anys d'edat vaig començar a llegir a poc a poc llibres simples i adequats a la meua edat i a partir d'eixe moment vaig llegir llibres de qualsevol tipus. Els primers llibres els llegia en el col·legi o amb l'ajuda de ma mare fins que a poc a poc vaig anar fent-ho sola. Amb l'edat de 4 anys vaig començar a escriure lletres soltes, paraules, frases... fins que finalment vaig ser capaç de crear textos sencers.

Quan ja vaig començar a llegir amb més claredat em vaig llegir el llibre de Siete casas, siete bujas y un huevo l'autora del qual és Gloria Sánchez. Aquest llibre va ser el primer llibre que em vaig llegir jo sola i és el llibre que més em va marcar durant l'etapa de primària. Més avant vaig continuar llegint llibres però cap em va arribar a cridar tant l'atenció com el de les bruixes a pesar que la majoria dels llibres comptaven històries divertides i entretingudes i eren fàcils de llegir.

Quan vaig arribar en el col·legi a l'etapa de secundària tot va anar canviant, els llibres que em manaven eren molt més complexos i no eren tan divertits com els de primària i cada vegada tenien més pàgines però a poc a poc vaig anar acostumant-me fins que em vaig trobar de casualitat amb un llibre que em va tornar a marcar. Mor una vida, és trenca un amor l'autor del qual és Joan Pla aquest  llibre el vaig tindre que  llegir per casualitat i ha sigut l'únic que he sigut capaç de tornar a llegir-m'ho ja que em va encantar i vaig sentir la necessitat de fer-ho.

De primària a batxillerat a part dels llibres que em manaven en el col·legi, pel meu compte pocs em llegia ja que a banda que no m'agradava molt llegir i que no tenia temps, mai em solia entrar un llibre per l'ull però quan havia de llegir-los havia llibres que llegint el principi m'enganxaven i volia seguir llegint-los fins al final i sempre me'ls acabava.

Des que vaig acabar el batxiller fins ara em vaig començar a interessar mes per la lectura ja que tenia més temps per a poder llegir llibres, vaig començar a llegir llibres que m'agradaven de temàtica d'aventures i d'amor. A poc a poc me vaig anar enganxant a llegir i llegia llibres que tènia per casa, em comprava algun que em cridava l'atenció en alguna llibreria o em recomanaven les meues amigues els que elles havien llegit. Al començar a estudiar Magisteri em vaig donar compte que els llibres són molt importants per als xiquets ja que són una via directa per a l'ensenyança tant en lectura com escriptura i poder viure amb ells milers d’aventures.

Actualment ja m'agrada molt més la lectura i no em fix-se en les pàgines que té o en les que em queden per llegir sinó si realment el llibre m'està agradant o si val la pena continuar amb ell i a banda de llegir els que em manen en la universitat també llig llibres pel meu compte sobretot de temes relacionats amb l'amor i les aventures ja que m'encanten eixos tipus de llibres. Els llibres que no m'agrada llegir i que no els agafaria si haguera de triar-los són els de ficció ja que eixa temàtica no m'agrada.

Com a conclusió la meua relació amb els llibres ha anat de menys a més i a poc a poc ha anat agradant-me molt més llegir i gràcies a la lectura m'he adonat de que el meu vocabulari i la meua manera d'expressar-me ha anat augmentant, per això per a mi: "Els llibres són el millor camí per poder formar a les persones”.

MONICA PEREZ ALCARAZ (MONICA P)

Em diuen Marina Tauste, tinc dinou anys, estic estudiant Magisteri d’Educació Infantil  a la Universitat de València i vaig a contar-vos la meua experiència amb la lectura des de la meua infància fins l’actualitat.

El meu primer contacte amb la literatura va ser a l’edat dels tres anys més o menys quan encara no havia aprés a llegir i ma mare i el meu avi em llegien contes abans de dormir. Alguns d’aquests contes eren els de “La rata Marieta” i els de “Disney”. Va ser un poc més tard, quan jo vaig començar a llegir llibres i com no podia ser d’una altra manera, els primers llibres que vaig llegir van ser els de “La rata Marieta”. El meu llibre preferit d’aquesta etapa és un llibre d’il·lustracions anomenat  El meu amic pollós.

Més endavant, durant l’època de l’Educació Primària recorde haver llegit a l’escola El Principito,  Jo de major vull ser... , Quines bèsties, El secret de les cinc llegendes de Llorenç Giménez, Els contes d’Andersen, Les vacances de Saïda, Cagadets de por i No sigues Bajoca! de Pasqual Alapont, quasi tots d’aquests llibres eren de Edicions Bromera. A més, fèiem visites culturals per anar al teatre on representaven obres literàries cada trimestre. 

En quant als llibres que llegia a l’àmbit familiar eren els que vertaderament a mi m’agradaven com els còmics de “ Mortadelo i Filemón”,les “WITCH” o “Tina Superbruixa”. Per una banda, la col·lecció de  “Tina Superbruixa”  era la meua preferida perquè m’agradava quan la protagonista viatjava a altres èpoques i vivia moltes experiències. A més té un valor emocional per a mi perquè el primer llibre que em van regalar van ser els meus cosins per al meu novè aniversari. Per  l’altra banda, les "WITCH" tractava sobre cinc xiques adolescents que tenien diferents poders i la seua missió era protegir una muralla.

En l’etapa de l’ESO i el batxillerat vaig anar perdent l’ interès en la lectura perquè ja no veia la lectura com un passatemps sinó com una obligació ja que la lectura sempre anava acompanyada d’alguna fitxa, un resum, un treball, un examen...  Així que no llegia cap llibre que no fora obligatori a l’ institut. Alguns d’aquests eren la Celestina, El niño con el pijama de rayas,Tirant lo Blanch o la Casa de Bernarda Alba que tracta temes com l’autoritarisme de Bernarda, la llibertat, hipocresia...

En l’actualitat, la meua relació amb la literatura es redueix a llegir lectures obligatòries de la universitat perquè no tinc massa temps lliure per  llegir llibres. Encara que a l’estiu com tinc més temps lliure si que aprofite per llegir algun. L’últim que he llegit ha sigut El silencio de la ciudad blanca de Eva García Saénz de Urturi. Aquest llibre pertany a la novel·la negra i tracta sobre crims i assasinats.

En definitiva, crec que els diferents gèneres literaris no tenen perquè ser avorrits sempre que cride l’atenció del lector, ja siga xiquet, adolescent o adult. Així que com a futura docent, pense que ja des de menuts hem de fomentar la lectura i augmentar  el seu interès per ella, ja que d’aquesta manera  aconseguirem grans lectors. A més, llegir aporta molts beneficis com l’aprenentatge continu, millora la concentració, augmenta el seu vocabulari i a la mateixa vegada es fixen en com s’escriuen les paraules i comenten menys faltes d’ortografia. Hem d’aprendre que les lectures no es deuen imposar perquè així el que fem és crear una idea roïna que els xiquets absorbeixen, com ha sigut el meu cas en l’etapa de secundària, i és necessària canviar-la.

A més, la literatura no està sols als llibres ja siguen de poesia, narratius,teatrals... sinó també a les cançons. És molt reconfortant escoltar i reflexionar sobre els sentiments que ens fan sentir aquestes perquè això també és literatura.

MARINA TAUSTE MARCO (MARINA T)