Les aventures de Pinotxo.

LES AVENTURES DE PINOTXO

Les aventures de Pinotxo (en italià Li aventure doní Pinocchio) és una obra literària escrita per l'autor italià Carlo Collodi. Va ser publicat a Itàlia en el periòdic "Giornale per i bambini" des de 1882 fins a 1883, amb els títols "Storia doní un Burattino" ("Història d'un títere”), il·lustrades per Enrico Mazzanti, i és una de les obres més llegides a nivell mundial. Així, doncs, compta amb traduccions a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes incloent al sistema de lectura braille. L'obra també s'ha convertit en un dels llibres més venuts de tots els temps. Des de la seua primera publicació, la novel·la ha donat lloc a diverses adaptacions al llarg del temps.

El llibre consta de treinta capítols on Geppetto un fuster humil que sempre havia desitjat tindre un fill,un bon dia se li ocorre la genial idea de tallar un titella de fusta amb la forma d'un xiquet de veritat.Abans d'estar acabada, esta cobra vida inesperadament i es convertix en un xiquet roín i desobedient a què Geppetto li anomenà Pinotxo.

Una de les coses que he observat durant tota la trama es que Collodi fa menció als pares i mares i al seu sacrifici que ells fan per nosaltres e indirectament dona leccions per las xiquets i que es troben identificats amb Pinotxo i fa que puga relacionar açó  amb una situación educativa, i com a futurs docents poder utilitzar contes com aquest per a fomentar indirectament diferents  valors com per exemple: la humillat(el pare de Pinotxo), la responsabilitat(el que deuria de tindre Pinotxo per a no ficar-se en embolics), la amistat (de la fada que li va tractar com a un fill).. De la mateixa manera que podem ficar en evidència  el comportament roí i les conseqüències roínes que li ocorren durant tota la història.

Al meu pareixer,per la crueltat del relat, podria suposar-se que Collodi no va pensar en ell com a obra de literatura infantil,la trama està plena d'escenes una mica cortes per als xiquets com per exemple on dos estafadors, el rabosot i el gat, van intentar per tots els mitjans llevar-li al xiquet les seues monedes d'or, fins que al final ho atrapen i decidixen penjar-ho en una gran alzina ja que Pinotxo es va amagar les monedes en la boca. Les versions posteriors han sigut menys dramàtiques, encara que no exemptes del sadisme.