Les aventures de Pinotxo.

Les aventures de Pinotxo és una obra literària escrita per l'autor italià Carlo Collodi. Esta obra va ser publicada a Itàlia en el periòdic italià "Giornale per i bambini" des de 1882 fins a 1883 amb els títols de " Storia di un Burattino" que significa Història d'un titella il·lustrades per Enrico Mazzanti. L'obra de les aventures de Pinotxo és una de les obres més llegides mundialment ja que auesta obra ha estat traduïda a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes. Esta obra a banda de ser una de les més llegides també ha sigut una de les més venudes en tots els temps. Des de la primera vegada que es va publicar la novel·la ha donat lloc a distintes adaptacions tant en gravacions d'àudio com en obres de teatre, pel·lícules ballets i obres d'òpera.

Les aventures de Pinotxo és una obra que està dividida en trenta-sis capítols dels quals tracta sobre les diverses aventures que viu un nino de fusta.

Gepeto un dia va agafar un tros de fusta i va començar a construir un nino de fusta a què li va posar per nom Pinotxo. Este nino al principi estava més o menys unit a son pare però amb el pas del temps va començar a desobeir-lo, a no fer-li cas i a poc a poc a allunyar-se d'ell fins al moment que es va donar compte que ho havia perdut i va tornar a per ell però no li va ser gens fàcil ja que va haver de passar per una sèrie de problemes per a poder retrobar-se amb ell.

Aquesta obra està dirigida als xiquets principalment perquè el protagonista és un xiquet i apareixen personatges com el pare. Els xiquets igual que Pinotxo viuen dia a dia diverses aventures com anar a escola o estar amb els amics i aprendre gran quantitat de coses. En el llibre de les aventures de Pinotxo es treballen una gran quantitat de valors que també poden treballar-se dins de l'àmbit educatiu. Estos valors són l'egoisme que té Pinotxo amb son pare quan li compra un quadernet per a l'escola i després ho ven per a poder aconseguir diners, la desobediència que té Pinotxo cap a son pare, l'amistat que hi ha entre Pinotxo i el fada, la generositat que té finalment l'amo del teatre amb Pinotxo i finalment la tristesa que sent Pinotxo amb la mort del fada i l'alegria al trobar novament son pare.

Com a futura docent pense que és molt important la lectura de llibres dins de l'aula ja que cada llibre conté una ensenyança nova i diferent de la de la resta de llibres. El llibre de les aventures de Pinotxo conté l'ensenyança de distints valors que cal dur a terme dins de l'escola però que veient dins de la lectura de Pinotxo és molt millor perquè conté exemples per a què els xiquets els puguen entendre amb més claredat i els siga d'una manera molt més senzilla .

 Per a finalitzar pense que el llibre de les aventures de Pinotxo es un bon llibre per a llegir en la infància ja que no sols ensenya les coses bones de la vida sinó també coses que els xiquets han de tindre en compte en la seua infància com la responsabilitat, l'alegria i sobretot l'obediència respecte als pares.

PLA LECTOR. Programació d’activitats per a tota la comunitat d’aprenentatge

Fomentar la lectura entres els xiquets pot ser una tasca divertida sempre que s'establisca com un procés natural, sense obligacions ni oposicions que facen que el xiquet evite la lectura o els faça rebutjar l'hàbit lector. Els pares deuen de valorar la lectura i han de fer-li un lloc de manera natural en la vida familiar, és important que els fills els vegen llegir i que els pares lligen als xiquets en veu alta de vegades. És important que els llibres estiguen presents a casa i és important però no obligatori, crear-los als xiquets un espai on puguen llegir tranquil·lament i siga el seu racó de lectura. També és important establir un horari de lectura diari que siga respectable tots els dies així com parlar de llibres ben sovint en les conversacions familiars perquè els xiquets es vagen familiaritzant amb ells. Pot resultar beneficiós el regal de llibres de vegades, així com ensenyar-los a cuidar-los i fomentar que vagen creant la seua pròpia biblioteca o acudir els pares i fills a biblioteques, llibreries o fires relacionades amb els llibres o la lectura.

Així com hi ha diverses maneres d'ajudar als xiquets a acostar-los a la lectura, també hi ha distintes maneres d'allunyar-los dels llibres com utilitzar la lectura com a castic, tirar-los en cara que no lligen o imposar-los tasques per haver llegit un llibre pot resultar un gran error. Manar-los llegir qualsevol cosa que no és del seu grat ,relacionarlos amb l'acadèmic, exigir-los que acaben un llibre començat , obligar-los que aprecien llibre antics o proposar-los la lectura com una activitat substitutòria de la televisió o els còmics , no és encertat.

La relació entre pares i alumnes ha de ser molt important perquè puga haver-hi un bon foment de la lectura. La finalitat que té que els pares promoguen la lectura en els seus fills i filles és la d'ajudar-los que puguen disfrutar del meravellós món de la lectura. Per a poder fomentar la lectura entre els xiquets es pot fer a través de l'exemple i de la conversació, és important escoltar tot el que els xiquets volen dir i establir amb ells una conversació, contestant sempre als dubtes que els puguen sorgir.

Per a poder fomentar la lectura entre pares i fills hi ha una sèrie d'activitats que són divertides que també servixen per a reforçar la importància de l'escola. Busca de l'Alfabet és una activitat que es pot fer entre pares i fills que consta de relacionar elements de la casa amb les lletres de l'abecedari. Un altre joc que també és important és que entre tots els membres de la família vagen comptant trossos d'històries fins que finalment construïsquen una llarga.

Per a poder fomentar la lectura des del centre cap a les famílies, el Pla Lector que oferix el centre en què es troben els alumnes és una setmana d'activitats complementàries totes relacionades amb la lectura que s'impartixen tant als alumnes com a les famílies que vullguen acompanyar els seus fills.

El primer dia de la setmana complementària és el dia cridat "Día del libro". Este dia és un dia festiu en el centre en què cada alumne deu de portar al centre un llibre propi de casa i entre tots els alumnes hi ha intercanvis de llibres cada hora perquè cada alumne puga disfrutar d'uns quants llibres al dia. Amb aquesta iniciativa es pretén que tots els alumnes puguen disfrutar de la lectura de distints llibres durant un mateix dia.

El segon dia de la setmana complementària és el dia de la visita a la Fira de llibres. Els alumnes ixen del centre i van de visita a la fira de llibres on poden adquirir distints llibres. En esta eixida poden participar tant alumnes com pares ja que poden anar tots junts.

El tercer dia de la setmana complementària és la visita a la biblioteca. Esta visita només la fan els alumnes del centre, en la visita els alumnes poden veure la gran quantitat de llibres que hi ha en la biblioteca del centre i conéixer les diverses temàtiques dels llibres, així com conéixer com estan agrupats, els números de páginas...

El quart dia de la setmana complementària és la visita al teatre. Els xiquets abans d'anar al teatre han de llegir-se un llibre obligatori i una vegada llegit, anar al teatre on hi haurà una representació teatral de tot el que ells han llegit. En esta activitat no sols es fomenta la lectura sinó també allò que s'ha relacionat amb la literatura.

El quint dia de la setmana complementària és l'assemblea dins de l'aula. Aquest  dia és l'últim i per això cada alumne ha de llegir-se a casa amb ajuda dels seus pares un llibre i l'endemà en classe formar assemblea i comptar-ho un a un a la resta de companys.

Recurs per a l'educació literària infantil

CONTACONTES:

El contacontes es tracta de la narració d'una història o un relat comptada per una persona que va dirigida cap a xiquets. Aquestes narracions poden ser comptades en qualsevol lloc, no es necessita un lloc específic per a poder ser comptades. Es poden comptar en les classes, en el carrer, en les bibliotecas...

Per a poder comptar les històries els xiquets es posen al voltant de la persona que ho compta i estos escolten mentres una persona compta una història als xiquets, per a poder fer-ho de manera més divertida pot utilitzar materials com a disfresses, caretes, decorats... Sovint en les biblioteques o en alguns parcs públics se celebren tallers per als xiquets menuts com a jocs, activitats, i entre ells es troba el contacontes.

Fa poc, vaig anar amb el meu nebot al parc i hi havia tallers per als xiquets menuts i entre tantes activitats es trobava el contacontes i  varem decidir anar allí. Una xica es va posar a comptar un conte i els xiquets mostraren molt interés, a l'acabar de comptar la història, la xica va proposar fer una sèrie de preguntes per a veure si els xiquets s'havien assabentat i després els va donar a cada un per a que pintaren als personatges de la història i després se'ls portaren a casa. Els xiquets amb aquets  tipus d'activitats es familiaritzen amb la lectura i fan que millore el seu interés per ella.

Pense que el contacontes és una bona manera per a poder fomentar la lectura tant dins com fora de l'aula ja que llegint s'aprenen gran quantitat de coneixements i fa que aumente més l'interés dels xiquets per la lectura. El contacontes podria ser una bona activitat per a posar-la en pràctica dins de l'aula amb els alumnes i portar-la a cap un dia a la setmana però que cada vegada un alumne comptara la història perquè fora més divertit i interessant.

La raboseta, el rabosot i el formatge

La rondalla que hem elegit pertany a les rondalles d’animals personificats, en ella els animals parlen i actuen com si fossen éssers humans ambdós personatges (la raboseta i el rabosot) són els personatges principals. Aquesta rondalla va ser escrita per Miquel Àngel Gisbert Mascarel i Josep Lluís Peiró Arlandis en la comarca de Vilallonga de la Safor.

Aquesta rondalla va arribar a les nostres mans gràcies a l’avi d’una companya que va nàixer a Vilallonga de la Safor i quan era xicoteta sempre li la contava. Ella va contar més o menys un poc de la història (ja que feia molt de temps que ja quasi no se’n recordava) i a resta del grup ens va a agradar i varem decidir buscar informació sobre aquesta i adaptarla al públic actual.

 LA RABOSETA, EL RABOSOT I EL FORMATGE.

Una nit llarga d’estiu, una raboseta anava caminant pel camp tranquilament mentre pensava en tota la fam que ella tenia quan de sobte va caure dins d’un pou.  Quan va obrir els ulls després del mareig que portava va creure que hi havia dins l’aigua un tros de formatge, per poder comprovar si era realitat el que els seus ulls estavem veient va tirar una pedra a l’aigua i es va adonar tot seguit que es tractava del reflex de la lluna plena i fruit de la seua imaginació per la fam que hi tenia   .   Va recordar el que passà la nit anterior, el rabosot li havia furtat de la boca una gallina i per a vengar-se d’ell va prometre fer-li una mala jugada. Quan va poder eixir del pou , va anar cap a la muntanya on es trobava el rabosot. Quan el va trobar , li va proposar:

 -Rabosot, jo sé on hi ha un formatge per a menjar. Anem-hi, i ens el partirem.

-Bé! No perdam temps i anem-hi que estic mort de fam.

Com que la raboseta anava mes lenta que el raboseta ell li va dir que es donará mes presa o quan arribarien no quedaria res d’aquell formatge tan apetitós com la rabosa deia:

-Dona’t presa, que pareix que vages xafant ous i no vullgues menjar el formatge.

Després d’una llarga estona caminant varen arribar al pou.

La raboseta va assenyalar el reflex de la lluna i li va dir el formatge es troba açí dins l’aigua. Ell molt impresionat se li van posar els ulls com a plats i va dir:

-Oh, qué gran pareix! 

El rabosot, egoista com sempre, va pensar en agafar tot el formatge per a ell i no donar-li res a la raboseta. Tot seguit, va decidir llançar-se a l’aigua sense donar-li temps a la raboseta per a reaccionar. Després de llançar-se amb molta força es va quedar decepcionat i es va posar molt furiós. Va intentar eixir del pou, però no podia perquè ell no sabia nadar i la raboseta no volia ajudar-li i no parava de riure.  I la va dir entre rialles:

-Això t’ha passat perquè escarmentes i,una altra volta no sigues tan avariciós. S'ha de compartir el menjar amb la resta i no llevar-li les coses als altres, sinó després quan tu desitges alguna cosa no t’ajudaran.

La literatura infantil universal

La literatura infantil inclou una gran varietat de llibres, des de les obres clàssiques de la literatura fins a llibres il·lustrats o relats simples exclusius per a la lectura de xiquets. Els gèneres que més apareixen i són els més freqüents i apreciats entre els xiquets menuts són els contes de fades, les faules, les cançons de bressol i els contes populars, tots ells, transmesos generalment de forma oral.

 En la literatura infantil universal es poden distingir 3 etapes, la primera comprén des dels orígens fins al segle XVIII, la segona etapa comprén el segle XIX, conegut com el Segle d'Or de la literatura infantil i finalment la tercera etapa que comprén el segle XX i en el qual es produïx un ple afloriment de la literatura infantil.

En la primera etapa que comprén des dels orígens fins al segle XVIII, una de les primeres obres escrites pensada especialment per als xiquets és Mundo visible en dibujos (1658) , escrita per l'humanista Comenio. Aquesta obra era original ja que cada paraula anava acompanyada d'una figura i açò era considerat com una novetat d'enorme importància per al futur per això pot considerar-se el primer llibre il·lustrat per als xiquets en la història de la literatura infantil. A finals del segle XVII i durant el segle XVIII, es van escriure  tres obres que no estaven pensades per als xiquets però amb el pas del temps es van arribar a convertir en grans clàssics de la literatura infantil. Una d'estes tres obres és la de Cuentos del pasado, subtitulada a Cuentos de Mamá Oca , escrita per l'escriptor francés Charles Perrault. Al final de cada conte escrit per ell  l'afegia una moralitat. Amb tots els seus contes Charles Perrault va introduir el món de les fades en la literatura infantil . Alguns d’aquests contes són molt coneguts com La Cenicienta, Pulgarcito, El gato con botas, La bella durmiente, Caperucita Roja o Piel de asno, entre altres.

 També durant el segle XVIII, es van traduir per primera vegada llibres com Mil y una noche i es va obrir a Londres la primera llibreria i editorial per a xiquets. La llibreria va ser oberta per John Newberry.

La segona etapa que comprén el segle XIX, conegut com el Segle d'Or de la literatura infantil, esta etapa destaca perquè es van publicar a Europa recopilacions de contes que eren transmeses de forma oral de generació en generació. De totes les publicacions van destacar concretament dos, que van ser la dels germans Grimm amb la seua obra Cuento para la infancia y el hogar (1812-1815) . L'altra gran col·lecció va ser la de l'escriptor danés Hans Christian Andersen amb la seua obra Cuentos para niños(1825) . Este escriptor va combinar una gran sensibilitat amb la fantasia. Alguns contes escrits per aquest escritor són El Patito feo, El soldadito de plomo, La sirenita o La vendedora de fosforos. Dins de la tendència fantàstica destaca el llibre únic i extraordinari de Alicia en el país de las maravillas escrit per Lewis Carrol i publicat en 1865.

El segle XIX continua avançant i en compte d'utilitzar-se elements fantàstics com a fades o bruixes, comencen a utilitzar-se les aventures i els viatges , d'ací  naix  el llibre de La isla del tesoro (1883) escrit per Robert Louis Stevenson o Las aventuras de Huckleberry Finn (1884) i Las aventuras de Tom Sawyer (1876) de Mark Twain.

En el segle XIX es van publicar molts altres clàssics entre els que destaquen Canción de Navidad (1843) de Charles Dickens. Pinocho (1883) de Carlo Collodi o El libro de la selva (1894) de Rudyard Kipling.

La tercera etapa que comprén el segle XX i en el qual es produïx un ple floriment de la literatura infantil, destaquen obres com Pippi Calzaslargas (1945) escrita per la sueca Astrid Lindgren o Peter Pan (1904) escrita per James Barrie. També destaquen alguns llibres infantils molt importants i populars entre els xiquets que són Winnie de Puh (1926) d'A.A.Milne o El Principito d'Antonie de Saint-Exupéry. En aquest segle cap destacar la importància de personatges de còmics com Tintín, Batman o Mafalda.

Com a conclusió afegir que es durant el segle XX s'ha ampliat la naturalesa i el tipus de personatges de les històries, que ja no sols estan protagonitzats per xiquets, sinó també per sers fabulosos com a herois, joguets o nines.

      

Segona SAC

Durant la segona setmana d'activitats complementàries vaig assistir a l'activitat anomenada Gimcana poètica prevista per al dia 24 de novembre del 2016 de 11:00 h a 13:00h. L'activitat va estar organitzada i dirigida per Nuria Olmos professora de l'assignatura de Formació Literària. L'objectiu que presentava l'activitat era proposar grups cooperatius entre els assistents i treballar textos poètics.

L'activitat complementària constava a fer un recorregut per diverses classes per a poder superar proves i aconseguir una recompensa si la professora considerava oportú que la prova estava superada, una vegada superada es rebia un tros de paper que finalment acabava en un poema. La Gimcana presentava distintes activitats formades per grups d'unes deu persones. Les activitats eren gravar-se dient un poema amb un sentiment de tristesa, amor, alegría,.. i al meu grup li va tocar la tristesa, crear frases relacionades amb l'educació, crear un cal·ligrama que el meu grup va fer una flor, buscar paraules que acabaren igual que una altra que donava la professora i després crear un poema i finalment la creació d'una figura amb diversos objectes.

L'activitat té una gran relació amb l'educació literària ja que en totes les activitats proposades es realitzaven frases relacionades amb l'educació, lectura de poemes, creació de poemes... Per a poder aplicar-ho a l'Educació primària es poden dur a terme les mateixes activitats ja que eren senzilles de realitzar i es poden realitzar a qualsevol edat encara que no sempre s'utilitzarà el mateix repertori respecte al vocabulari. Respecte al material, era un material senzill d'utilitzar ja que eren pintures, retoladors, bolígrafs, trossos de paper...

Pense que l'activitat ha estat molt be plantejada perquè ha sigut una manera diferent d'ensenyar qualsevol aspecto sobre l'educació literària, ja que a través d'activitats o jocs també es pot aprendre.

Competència lectora

És la capacitat que té cada alumne per a poder entendre i analitzar textos escrits amb la finalitat d'aconseguir uns objectius personals i poder desenvolupar els seus propis coneixements.

Per a poder centrar l'atenció en el text i poder així ajudar a la competència lectora quan està paralitzada, hi ha una sèrie d'estratègies generals per a poder entrenar-la com per exemple contestar preguntes sobre el text, posar un segon títol al text, realitzar activitats de verdader i fals…

Altres estratègies importants són: diferenciar entre quines són les idees principals i quines són les secundàries, organitzar el text per colors, utilitzar sinònims i antònims, distingir entre fets i opinions dins del text...

Pla lector

El pla lector és un pla de foment de la lectura, es tracta d'un programa que posseïx un conjunt d'actuacions que tenen com a propòsit afavorir l'interés dels xiquets i de les xiquetes per la lectura, la consideració de la lectura com una via d'aprenentatge en totes les àrees i també com a part d'entreteniment i plaer.

La competència lectora és la base per a poder aconseguir la resta de coneixements ja que si no es té esta competència serà molt difícil desenrotllar-se tant en grup com de manera individual.

La creació d'un pla lector dins del centre facilita un objectiu que és comú en la comunitat educativa, ja que en compte de realitzar en les distintes aules activitats i projectes diversos, es realitzen activitats però que estan emmarcades dins d'un programa col·lectiu, coordinat i coherent.

En el Pla lector, dins del centre es proposen uns objectius com provocar en els xiquets i xiquetes interés per la lectura, afavorir la comprensió lectora des de totes l'àrees, potenciar l'ús de llocs on es poden trobar llibres com per exemple biblioteques, utilitzar les noves tecnologies per a fomentar la lectura, aconseguir la participació dels membres de les famílies per a la lectura en conjunt.

Els objectius són assumits pel centre on es dugueren a terme durant el curs escolar però s'han de desenrotllar i concretar tant en el Pla de foment lector del centre com en el Pla Lector Anual perquè es puguen dur a terme.

Literatura Infantil i Juvenil

La literatura infantil i juvenil, és la literatura escrita dirigida per a xiquets de qualsevol edat des de prelectors a adolescents. Aquesta literatura és un element molt important per a fomentar la imaginació i la creativitat als xiquets i xiquetes des de les seues primeres edats.

 La literatura infantil i juvenil comença en el moment en què es comença a considerar el xiquet com un ser que té entitat pròpia.

 En l'Edat Mitjana i El Renaixement, l'accés a tindre llibres era molt limitat i complicat i només els xiquets més afortunats podien arribar a poder llegir els llibres. Es reconeixen l'existència de materials com els mites, les llegendes o els relats que remunten a segles molt llunyans. Este material només té identitat plena com a literatura infantil quan és acceptada com a tal. Este material pot ser considerat l'antecedent de la literatura infantil i juvenil

. La literatura infantil va començar en el segle XVIII, amb l'arribada de la impremta, van ser editant-se històries per a xiquets que eren difoses de manera oral. En eixa època va tindre una gran popularitat el Fabulari de Sebastián Mey, que constava de 57 fabules i contes que concloïen amb una lliçó moral. En esta època també és important destacar Charles Perrault que va escriure clàssics com La Cenicienta, El gat amb bótes, Caputxeta Roja i Pulgarcito.

 En el moment que van començar a aparéixer les novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció i l'interés per la lectura se va anar ampliant. Destaquen Els viatges de Gulliver, la història dels quals estava escrita per a adults però també recomanades per a xiquets i xiquetes. A poc a poc se va anar formant la idea que el xiquet no és un adult en miniatura sinó que el xiquet veu el món i la lectura d'una manera diferent de l'adult, i este devia adaptar-se a poc a poc.

A principis del segle XIX, va aparéixer l'auge de la fantasia, en esta època van destacar els germà Jacob i Whilhem Grimm que van escriure contes com Blancanieves, La bella dorment i van protagonitzar personatges que en l'actualitat continuen sent importants.

 En el segle XX, la literatura infantil va començar a adquirir una autonomia pròpia i una maduresa. Els interessos del xiquet i la seua psicologia i manera de pensar eren importants per a poder traçar els personatges i trames que estigueren molt més elaborades. Entre la llista de clàssic infantils poden destacar llibres tan coneguts com : Peter Pan, Mary Poppins, El princepet, Les cròniques de Narnia, Charlie i la fàbrica de xocolate, La història interminable...

 En l'actualitat, la literatura infantil i juvenil ha evolucionat molt més gràcies a tots els avanços que hi ha hagut i a tots els autors que continuen escrivint històries.  Actualment el xiquets lligen molt més ja que tenen més mitjans per a poder fer-ho amb les tecnologies de la informació i de la comunicació i la gran quantitat de llibres impresos que existixen. Entre els autors de llibres actuals es poden destacar Jaime Ferrán, Gloria Fuertes, Marina Romero, Carlos Murcià González , Luis Matilla, Alberto Miralles, José González Torices...

Gènere líric

El gènere líric és el gènere en què l'autor expressa els seus propis sentiments o emocions. Este gènere és de caràcter subjectiu perquè la font és el mateix poeta, sol utilitzar el vers i la primera persona.

 La paraula líric ve dels grecs, que cantaven aquestes cançons en forma de lira, la lírica és un gènere literari en què l'autor expressa les seues emocions. La màxima expressió del gènere líric és el poema i el poema és un conjunt de versos reunits en estrofes.

 El gènere líric està format pel parlant líric (que és qui expressa les seues emocions que en este cas és l'autor) , l'objecte líric (que és la situació que desperta els sentiments del poeta) , el motiu líric (el tema de l'obra o representació) i finalment l'actitud lírica (que és la forma en què el parlant expressa les seues emocions o sentiments) .

El gènere líric també està format per uns subgèneres que són:

1.    Oda: és una composició en què el parlant líric expressa la seua emoció per algo o per algú.

2.    Elegia: designa als poemes que expressen tristesa o lament.

3.    Sàtira: es tracta d'un poema sarcàstic.

4.    Epigrama: és una composició breu que expressa un sol pensament festiu o satíric.

5.    Sonet: és d'origen italià, consta de catorze versos hendecasíl·labs.

6.    Redona: consta de quatre octosíl·labs, en la que coincidixen els versos primer i quart i tercer i segon.

Cànon Literari

El cànon literari és una llista molt selecte d'obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquestes obres clàssiques per les seues característiques, la seua qualitat, originalidad... han aconseguit ser universals i estar sempre vigents. Són obres que encara que es vegen molt antigues es continuen llegint amb interés.

El cànon literari no està tancat i amb el progrés de la història poden aparéixer nous escriptors i considerar-los com a clàssics. És important destacar que no sols hi ha un cànon literari sinó que hi ha diversos depenent de les cultures.

 Els pilars del cànon literari occidental poden ser considerats els poemes d'Homer i la Bíblia.

Paratextos

Els paratextos són el conjunt d'enunciats que acompanyen al text principal, servixen per a poder organitzar l'estructura i donar més informació sobre el text. Es consideren paratextos el títol, els subtítols, l'índex, el pròleg, les dedicatòries, les notes al margen...

Els paratextos tenen diversos objectius entre ells es troba guiar el lector perquè hi haja una lectura seguida, així com l'anàlisi i la crítica.

"Siete casas, siete brujas y un huevo"

He triat el llibre de Siete casas, siete brujas y un huevo perquè a banda que m'ho van regalar en el col·legi té un valor sentimental molt important per a mi ja que quan vaig començar a llegir ho llegia amb ajuda de ma mare i a poc a poc entre ella i jo ho llegíem diverses vegades. Quan ja em vaig fer més major i ja sabia llegir ,ho vaig llegir jo sola i hem va encantar i va ser un llibre que em va marcar ja que va ser el primer llibre que vaig ser capaç de llegir-me per mi mateixa i sense ajuda de ningú.

Este llibre tracta de set bruixes que vivien en un arbre. Les bruixes estaven enfadades ja que totes volien quedar-se amb un príncep que els agradava a totes. Com estaven totes enfadades entre elles, van posar trampes al voltant de les seues cases perquè cap entrara en les cases de les altres. Un dia una bruixa va voler fer un ou fregit , però no sabia fer-ho , llavors va anar a la casa de les altres bruixes perquè li ajudaren i dient-los que si li ajudaven els donaria un poc d'ou a cada una. Una a una van intentar obrir l'ou amb conjurs i cap ho va aconseguir, menys l'última que li va dir a l'ou que s'obrira i es va obrir. A l'obrir-se va eixir un donyet dels desitjos i les bruixes van demanar un ou per a cada una i el donyet els va concedir el desig.

En aquest  llibre es poden veure els valors com el companyerisme , l'amistat, la solidaritat ja que compartixen entre totes l'ou i intenten fregir-ho entre totes i finalment demanen un desig que siga beneficiós per a totes i no sols per a una bruixa. Miren pel bé de totes juntes.

Gloria Sánchez. (1998). Siete casas, siete brujas y un huevo. Madrid: El barco de vapor.