Poemania i Llegir per a crèixer

Poemania

Poemania

És un llibre dedicat a fomentar l’animació lectora i escriptora. Es basa en la recreació de tallers de dinamització de biblioteca, ensenyant com gaudir de l’aprenentatge. D’aquesta manera, s’intenta descobrir les capacitats expressives i la creativitat dels xiquets, dins i fora de l’aula. Al llibre es defensen idees com el descobriment de l’aprenentatge i el coneixement a partir del joc i l’aprenentatge lúdic. A més, també inclou a la familia, la qual cosa és un llibre dirigit a educadors, no solament mestres o professors, sinó també a les famílies.

“Poemania” intenta crear un ambient de treball que s'encomane, per a enriquir l’expressió i comprensió verbal, de manera que els alumnes imaginen i es submergeixen en un món o dimensió. El llibre, parla dels textos imaginatius, amb sensibilitat, llibertat i respecte a la diversitat de gustos o interessos com a característiques que han d’estar presents a una aula on es va a tractar la literatura.

La lectura és un pilar d’aprenentatge per a escriure, parlar i escoltar. A més, estimula la imaginació, faciliten l’expressió i ajuden a comprendre’t a tu mateix i als altres.

Algunes de les activitats per a llegir poemes són:

• Un mar de poesia: si la tela és el mar, oceà, cel, què son els llibres? Després ens anem de pesca i podem fullejar i tocar els llibres. Després es selecciona un per xiquet i han de dir en veu alta l’autor, il·lustrador, editorial, per què l’agafen... etc. Llegir una estrofa. Possibilitat d’intercanvi.
• Versos de cara a la paret: repartir el mateix poema, lectura individual. Lectura en veu alta amb les respiracions adequades. Cara a la paret tots lligen a la vegada.

Algunes de les activitats per a memoritzar poemes són:

• Ronda de sentiments: a) grups. Els toca representar un sentiment i a continuació han d’aprendre un fragment de poema. b) el mateix però per parelles. Ambdues activitats necessiten que es repeteixen amb diferents sentiments per a la memorització.
• La vareta màgica: el mestre és el mag de la poesia i ha de contextualitzar que estàn tots a un bosc. Ficarà música per a que ballen per l’esplai, i al parar la música ells pararàn. El mestre donarà un paperet (que té uns versos escrits) i el xiquet la llegirà en veu alta. A continuació ho repetiràn fins que tots tinguen paperets, i recitaràn en veu alta per ordre.

També conté activitats per a escriure i recrear poemes:

• Traca de rimes: els alumnes elegeixen per grups una de les targetes, les quals tenen escrita una paraula. Tenen 10 minuts per escriure paraules que rimen. A continuació compararan les paraules per la classe. Després, faràn un xicotet poema amb les paraules utilitzades i inventades.
• Contes mínims: “aquest és el conte de Lluís que viu molt feliç”... etc. Creacions de micro-poemes de manera conjunta.

Finalment, les activitats per a dramatitzar poemes:

• El llenguatge del cos i de la veu.
• ARomanç Marieta: llegir, memoritzar, clasificar i resumir. Identificar espais. Dramatitzar.

Aquest llibre, com hem dit abans, és tant per a famílies com per a mestres. Pot ajudar-nos a fomentar la poesia i a entendre-la, a més de poder expressar millor les emocions i sentiments dels xiquets. 

Llegir per a crèixer

Llegir per a créixer

“No hi ha receptes miraculoses per a fomentar la lectura, però llegir-los contes habitualment podria semblar-ho: els resultats són sempre positius”.


Aquest llibre tracta de ser una guia lectora per a ensenyar a ser lector. És a dir, tal i com diu el llibre, es basa en el convenciment de que la lectura té unes finalitats específiques, una constància i un esforç. Amb ajuda de la lectura podem transmetre millor les idees, o entendre-les d’altra manera, aprendre a expressar sentiments i a sentir empatia, a més de submergir-nos en històries i personatges diferents. 

“Ens ajuda a aprendre a enamorar”

Un bon lector, comenta Gibès, no es refereix a la capacitat de lectura sinó a la disposició d’aquesta. És alimentar l’esperit i respectar la vida lectora.
Així doncs, en aquest llibre tenim consells per a fomentar la lectura a casa i a l’aula, i adequar els gustos dels xiquets als contes i novel·les.

En conclusió, els dos llibres ens ajuden i parlen de consells i activitats per fomentar la lectura i la poesia. Així, ens parla de que no cal ser súper intel·ligent, ni tindre bones notes per convertir-se en lector. Es basa simplement en un hàbit. 

PLA LECTOR: PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS D'AULA.

Planificació a l'aula:

En totes les activitats farem abans una benvinguda de 10 minuts, on ens saludarem i passarem llista. Durant l'activitat central, farem l'activitat principal, que variarà segons el tipus de conte, aproximadament amb una durada de 40 minuts i després de la lectura, farem un comiat de 10 minuts, on avaluarem les activitats fetes eixe dia i ens acomiadarem.

Avaluació de les activitats:

Cada dia en acabar les activitats a l'aula, les educadores realitzarem un treball d'avaluació, per a valorar si l'activitat ha sigut efectiva o no, i així, poder modificar-la.

Proposta d'activitats:

ACTIVITAT 1: "En busca del beso"

-Duració: 30 minuts.

-Material: Paper amb imatges de besos i el llibre "En busca del beso" de David J. Melling.

-Objectius:

• Fomentar la lectura.
• Potenciar la cohesió del grup.
• Afavorir la expressió de sentiments i emocions.
• Utilitzar els contes com a medi de creativitat creant històries i aventures.
  
  
• -Desenvolupament de l'activitat: 
• En entrar a l'aula trobaran un llibre i la educadora començarà a contar històries plantejant una missió que consistirà en trobar els petons que el rei li donava al príncep en el conte. Així es farà a l'aula una xicoteta trobada de petons amb imatges del conte on trobaran darrere de cadascuna de les imatges missions del rei del conte (dir alguna cosa bonica al nostre company, donar-se una abraçada formant una pilota humana amb tota la classe, anant junts per la classe sense separar-nos...) Així fins arribar a l'últim petó que ens donarà la missió d'acabar el conte.

ACTIVITAT 2: "Pica, rasca"

-Duració: 40 minuts.
-Material: Paper amb imatges de la "senyora Pioja", pintura de cara de color marró i el llibre de "Pica, rasca" de Miriam Moss.
-Objectius:

• Fomentar la lectura creativa.
• Potenciar la cohesió del grup.
• Afavorir la utilització dels contes a classe.
  
  
• -Desenvolupament de l'activitat:
  Una vegada que estiguem tots a l'aula, escoltarem uns cops en la porta de classe i vorem una imatge fora d'una dona, la senyora Pioja. Aquesta senyora Pioja tindrà darrere seua un missatge que ens dirà que tenim que convertir-nos tots en polls si volem llegir el seu conte. Tindrem que pintar-nos tots la cara de color marró, ens despetinarem i farem carreres a la classe de polls, saltant. Una vegada superades les proves de polls escoltarem de nou els cops a la porta on estarà el conte que ens haurà deixat la senyora Pioja per a que comencem tots junts la lectura del seu conte.

ACTIVITAT 3: "Somies Lola?"

-Duració: 40 minuts aproximadament.
-Material: Cartolina amb un dibuix d'un zoo, imatges de diferents animals i el llibre de "Somies Lola?" de Mercè Anguera.
-Objectius:

• Fomentar la lectura.
• Potenciar la imitació i relació de sons dels animals.
• Afavorir la utilització dels contes.
  
  
• -Desenvolupament de l'activitat:
  A l'aula trobarem enganxat a una paret una cartolina amb un zoo dibuixat sense cap animal. Casualment, la educadora tindrà un llibre amb un zoo dibuixat en la portada i per a saber quins animals hi hauran en eixe zoo tindrà que contar-lo. Quan s'haja acabat la lectura del conte farem una prova per aconseguir les imatges dels animals del zoo per a que no estiga sense animals. Les proves tindran relació amb els animals del conte llegit com per exemple:
  Com els elefants, caminarem amb grans trepitjades per la classe.
  Com els pardalets, volarem com si fórem padals al ritme de la música.
  Com els micos, farem un concurs curtet de salts.
  Com les foques, cadascú amb una pilota al cap tindrà que arribar d'un lloc a altre de la classe sense que es caiga la pilota.
  Una vegada tots hagen fet les proves aconseguiran les imatges i ompliran el zoo.

ACTIVITAT 4: "La cosa que més dolor fa en el món"

-Duració: 40 minuts.
-Material: Papers amb les lletres soltes de la paraula mentida i el llibre "La cosa que més dolor fa en el món" de Paco Liván i Roger Olmos.
-Objectius:

• Fomentar la lectura.
• Reflexionar de manera senzilla els valors i contravalors que ens transmeten els contes.
• Afavorir la expressió de sentiments als altres, emocions i situacions.
  
  
• -Desenvolupament de l'activitat:
  A l'aula veuran escrit a la paret "Teniu que trobar-me". A partir d'aquest moments els xiquets curiosos tindran que trobar un llibre que estarà amagat en una bossa. Abans de començar el llibre es tindran que convertir en els protagonistes, en aquest cas són una hiena i un conill, farem un xicotet debat i en acabar, trobarem la cosa que més dolor fa en el món, que és la mentida. Aquesta paraula l'hauran de formar amb paperets que trobaran per l'aula. A continuació, es contarà el conte i comprovarem que és veritat que la mentida fa dolor al nostre cor, expressarem els nostres sentiments donant la nostra opinió.

ACTIVITAT 5: "De què fa gust la lluna?"

-Duració: 40 minuts.
-Material: Titelles d'animals de la història, palletes de plàstic i el llibre de "De què fa gust la lluna?" de Michael Grejniec.
-Objectius:

• Fomentar la lectura en el que ell siga el protagonista.
• Aprendre a cooperar.
• Afavorir la creativitat.
  
  
• -Desenvolupament de l'activitat:
  La educadora contarà el conte amb les titelles i després, es farà una activitat en el que ells mateixos siguen els protagonistes i tindran que contar una història amb les titelles d'animals que eixiran al llarg del conte com la tortuga, l'elefant, el lleó, el conill, el ratolí... etc.

ACTIVITAT 6: "El monstre de colors"

-Duració: 40 minuts.
-Material: Cinc pots de colors diferents, llapis, papers de colors i el llibre de "El monstre de colors" d' Anna Llenas.
-Objectius:

• Fomentar la lectura.
• Reflexionar sobre els valors que ens transmet el conte.
• Afavorir els sentiments, les bones accions, les emocions...
  
  
• -Desenvolupament de l'activitat:
  Tots junts a l'aula parlarem obertament dels sentiments, de situacions que ens han ocorregut que no ens hagen agradat o al contrari. Després, llegirem el conte del monstre de colors que està molt lligat amb les emocions. Per ajudar a aquest monstre farem activitats segons la emoció, cadascuna relacionada amb un color diferent com en el conte i la ordenarem en un pot també del mateix color que la emoció corresponent. Les emocions seran:
  La alegria de color groc, pintarem cares de felicitat en papers de color groc i els ficarem dins del pot de color groc, el pot de la alegria.
  La tristesa que serà de color blau, pintarem cares tristes en papers de color blau i els ficarem dins del pot blau, el pot de la tristesa.
  La ràbia de color roig, doblegarem papers de color roig i farem boletes per a fer una xicoteta guerra de boletes i les ficarem dins del pot de color roig, el pot de la ràbia.
  La por serà de color negre, farem un xicotet debat sobre què és la por i direm que ens dóna més por i escriurem cadascú alguna cosa que done por en papers que ficarem en el pot negre.
  La tranquil·litat de color verd, reflexionarem sobre què és i en un paper verd ficarem allò que ens relaxa més i el ficarem al pot verd.
  Al finalitzar, contarem el conte i farem cors per a donar als companys. El monstre del conte estarà molt content amb nosaltres perquè li haurem ajudat a ordenar i saber gestionar les seus emocions.

Recurs per a l'educació literària infantil

 TITELLES

Els titelles constitueixen sens dubte una eina educativa ben interessant; així ho han entès al llarg dels anys un bon nombre d’educadors i educadores dels diversos nivells formatius, tant pel que fa a l’ensenyament reglat com quant al no reglat. Szulkin i Amado plantegen que el taller de titelles com a activitat escolar “es una herramienta que promueve el aprendizaje de diferentes conocimientos y habilidades a partir de situaciones de interacción social”. Aquest potencial està fora de discussió; ara bé, quines en són les potencialitats, quins usos se’n poden fer, amb quins objectius o com avaluar-ne els resultats, són algunes de les qüestions bàsiques que hem de plantejar-nos si volem establir una fonamentació clara per a l’ús educatiu del titella.

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització. La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als xiquets a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguen recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. És un dels objectius mostrar que el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.

Els titelles són fàcils de fer servir, econòmics de fer, i la seva utilització amb l’alfabetització pot complir amb els objectius curriculars. Els titelles són eficaços per connectar amb públics de totes les edats. L’ús de titelles té diversos objectius, que es vinculen directament als objectius curriculars i de formació. Els titelles ja s’empraven en una gran varietat d’entorns més enllà de l’entrenament. L’ús de titelles pot desenvolupar habilitats clau d’alfabetització, millorar l’apropament a la literatura i fer que les experiències d’aprenentatge siguin més significatives.

En definitiva, els titelles poden aportar una sèrie d’elements positius a l’ensenyament/aprenentatge de convencions, i sobretot poden ajudar l’alumnat a aprendre (no sols en el context escolar, sinó en la vida) i a expressar. Els titelles constitueixen una forma creativa i expressiva de l’art que es fa accessible als infants i que pot reforçar el procés educatiu: amb aquest recurs ensenyem a estar oberts a l’entorn, a viure més intensament i a expressar amb les paraules i les accions. En l’assoliment d’aquests objectius educatius és de vital importància el procés, tot i que en tractar-se d’activitats artístiques el producte final en forma d’espectacle s’haja de tindre en compte; tanmateix, si focalitzem tot l’interès en el producte final, serà difícil que l’alumnat interioritze el procés i el camí que comporta.

La raboseta, el rabosot i el formatge

La rondalla que hem elegit pertany a les rondalles d’animals personificats, en ella els animals parlen i actuen com si fossen éssers humans ambdós personatges (la raboseta i el rabosot) són els personatges principals. Aquesta rondalla va ser escrita per Miquel Àngel Gisbert Mascarel i Josep Lluís Peiró Arlandis en la comarca de Vilallonga de la Safor.

Aquesta rondalla va arribar a les nostres mans gràcies a l’avi d’una companya que va nàixer a Vilallonga de la Safor i quan era xicoteta sempre li la contava. Ella va contar més o menys un poc de la història (ja que feia molt de temps que ja quasi no se’n recordava) i a resta del grup ens va a agradar i varem decidir buscar informació sobre aquesta i adaptarla al públic actual.

 LA RABOSETA, EL RABOSOT I EL FORMATGE.

Una nit llarga d’estiu, una raboseta anava caminant pel camp tranquilament mentre pensava en tota la fam que ella tenia quan de sobte va caure dins d’un pou.  Quan va obrir els ulls després del mareig que portava va creure que hi havia dins l’aigua un tros de formatge, per poder comprovar si era realitat el que els seus ulls estavem veient va tirar una pedra a l’aigua i es va adonar tot seguit que es tractava del reflex de la lluna plena i fruit de la seua imaginació per la fam que hi tenia   .   Va recordar el que passà la nit anterior, el rabosot li havia furtat de la boca una gallina i per a vengar-se d’ell va prometre fer-li una mala jugada. Quan va poder eixir del pou , va anar cap a la muntanya on es trobava el rabosot. Quan el va trobar , li va proposar:

 -Rabosot, jo sé on hi ha un formatge per a menjar. Anem-hi, i ens el partirem.

-Bé! No perdam temps i anem-hi que estic mort de fam.

Com que la raboseta anava mes lenta que el raboseta ell li va dir que es donará mes presa o quan arribarien no quedaria res d’aquell formatge tan apetitós com la rabosa deia:

-Dona’t presa, que pareix que vages xafant ous i no vullgues menjar el formatge.

Després d’una llarga estona caminant varen arribar al pou.

La raboseta va assenyalar el reflex de la lluna i li va dir el formatge es troba açí dins l’aigua. Ell molt impresionat se li van posar els ulls com a plats i va dir:

-Oh, qué gran pareix! 

El rabosot, egoista com sempre, va pensar en agafar tot el formatge per a ell i no donar-li res a la raboseta. Tot seguit, va decidir llançar-se a l’aigua sense donar-li temps a la raboseta per a reaccionar. Després de llançar-se amb molta força es va quedar decepcionat i es va posar molt furiós. Va intentar eixir del pou, però no podia perquè ell no sabia nadar i la raboseta no volia ajudar-li i no parava de riure.  I la va dir entre rialles:

-Això t’ha passat perquè escarmentes i,una altra volta no sigues tan avariciós. S'ha de compartir el menjar amb la resta i no llevar-li les coses als altres, sinó després quan tu desitges alguna cosa no t’ajudaran.

La literatura infantil espanyola i en espanyol

La literatura infantil i juvenil és aquella que s'escriu per a xiquets o és adoptada per aquests, ja que gran part de les obres clàssiques d'aquest gènere van ser creades en origen per a un lector adult.

Els seus inicis van ser molt lents i molt poc destacats, la literatura infantil espanyola ha anat evolucionant fins arribar a un elevat nivell tant a nivell nacional com internacional, encara que ha estat marcada per importants parons marcats per la situació política que hi va haver durant molt de dècades fins arribar a la modernitat.

La literatura infantil a Espanya no te una rica tradició, i els autors contemporanis, escriptors e il·lustradors han anant evolucionant com pioners, i fins i tot a vegades la literatura infantil en les diverses llengües del estat no s'ha configurat com una producció reconeguda, estable i sòlida.

Apareix com a forma o gènere independent de la literatura a la segona meitat del segle XVIII i es desenvolupa de manera espectacular durant el segle XX. Això és degut, principalment, a l'assentament en la societat de la concepció de la infància com una etapa específica del desenvolupament humà i que, com a tal, requereix d'una literatura pròpia. Engloba diferents gèneres literaris: ficció, poesia, biografia, història, rondalles, endevinalles, llegendes, poemes i contes de fades i tradicionals de transmissió oral.

En l'Edat Moderna, el descobriment del món antic va treure a la llum les faules de l'Antiguitat. Al costat de traduccions d'Esopo (S. VI a.C.) van aparèixer nous autors: a Espanya, Sebastián Mey i el seu Fabulari de contes antics i nous (1613).

Sorgeixen també obres de literatura fantàstica basades en mites, llegendes i contes populars d'antiga tradició oral, entre les que destaquen els Contes del passat (1697) de Charles Perrault (1628-1703), on reuneix relats populars francesos, llegendes cèltiques i narracions italianes. Amb ells, Perrault va introduir i va consagrar els contes de fades en la literatura infantil.

A Espanya, Félix María de Samaniego (1745-1801) i Tomás d'Iriarte (1750-1791) van escriure les seves faules moralitzants per a nens amb fins exclusivament didàctics.

El segle XIX va ser el segle d'or de la literatura infantil. El Romanticisme va afavorir l'auge de la fantasia a través de grans escriptors que es convertirien amb el pas del temps en clàssics d'aquest gènere.

A Espanya hi ha dues figures rellevants en aquesta època. Fernán Caballero, pseudònim amb què signava Cecilia Böhl de Faber (1796-1877), va ser una de les primeres escriptores que es va preocupar per la literatura infantil. Va recollir el folklore infantil i llegendes i contes populars. Luis Coloma Roldán (1851-1915), conegut com el Pare Coloma, va ser un sacerdot jesuïta a l'obra, costumista i moralitzadora, es recullen alguns contes infantils com Ajajú i Periquillo sense por i El Ratoncito Pérez. Però el gran impuls a la literatura infantil espanyola el va donar l'editorial de Saturnino Calleja Fernández (1853-1915). Creada el 1876, l'editorial Calleja va publicar gairebé tot el que s'escrivia per als nens al món. En aquests anys, la literatura infantil es caracteritzava per la seva forta didactisme, candidesa i pedanteria, plena de bons comportaments i una clara voluntat d'inculcar la virtut i el sacrifici.

Al començament del segle XX els escriptors van començar a tenir en compte la psicologia del xiquet, els seus interessos i les seves experiències, i es van començar a abordar temes com la superació de les pors, la llibertat, les aspiracions, els somnis, els desitjos, o la rebel·lia enfront del món dels adults.

A Espanya, amb el canvi de segle, es va començar a percebre una actitud més contemporània, sobretot a través d'un grup d'autors integrat per Salvador Bartolozzi, (1882-1940), Manuel Abril (1884-1946), Elena Fortún (1886 -1952), Antoniorrobles (1897-1983) i Mª Teresa Lleó (1903-1988), que utilitzava un to més lúdic en les seves obres.

La renovació educativa dels anys de la República va comportar una nova visió de la infància i començaren a crear-se les primeres biblioteques escolars. No obstant això, amb l'esclat de la Guerra civil i durant la postguerra, Espanya es va allunyar definitivament del procés de desenvolupament que va seguir el llibre infantil i juvenil a la resta d'Europa, on va experimentar un profund canvi després de la II Guerra Mundial, adoptant nous valors com la llibertat, la solidaritat i l'autonomia del xiquet. La literatura infantil espanyola no arribaria aquests nous corrents europees fins als anys 60 i 70.

La literatura per a infants no constitueix ni un gènere ni tan sols un registre. En qualsevol cas, presenta diverses característiques pròpies. La majoria de les seues obres es tracten amb claritat i de manera relativament breu, certes qüestions essencials que l'infant té dificultat en formular, però que sent, viu i resol gràcies a la lectura.

La biblioteca per a infants és la més internacional de totes les existents. Els riscs que més amenacen en les històries son el moralisme i el didactisme, així com els deliris d'una imaginació no autèntica.

En l'actualitat, avui dia, la literatura infantil s'ha convertit en un important sector del món editorial. Conta amb els seus propis editors, el seus autors, els seus crítics, les seues biblioteques, les seues revistes i fins i tot, amb els seus propis premis literaris.

Segona SAC

Durant la segona setmana d'activitats complementàries vaig assistir a una Conferència anomenada Duelo y escuela.

L'objectiu que presentava l'activitat era poder unir el significat de dol al mateix temps que el d'escola i que en aquesta, puga establir-se una relació.

L'activitat complementària constava en que una psicòloga pretén acostar-se al procés del dol, les seves fases, emocions, educació pel que fa a aquest succés inevitable i adaptatiu per a l'ésser humà.

Quan l'escola s'interessa pels alumnes que viuen una pèrdua, i incita als seus companys a entendre'ls, no només està tenint un gest d'humanitat, també està realitzant una important tasca educativa.

També és possible constatar en els nostres dies la creixent tendència a mantenir els xiquets apartats de tot el relacionat amb la mort. Tot i que es fa amb la intenció de protegir-los, la veritat és que així no capten els models adults d'afrontament del dolor; ni poden sentir-se útils col·laborant i donant suport als seus majors. Però el més greu és que se'ls impedeix saber que és possible enfrontar-se amb èxit a les dificultats inevitables, i que la unió en la desgràcia ens fa més humans .

Per això val la pena que els docents sàpiguen com afrontar les reaccions dels seus alumnes quan mor algú proper, els ensenyen a respectar i donar suport al dol dels afectats i els ajuden a canalitzar l'ansietat associada a la mort.

Per això, cal ensenyar-los a acceptar la realitat de la pèrdua, és a dir, explicar-los que mentre estiguen vius no tornaran a veure al seu ésser estimat més que en somnis, fotografies o els seus records. També convé recordar-los que l'amor que els van donar estarà sempre en els seus cors. Convidar-los a assistir als funerals, realitzar amb ells actes en memòria de qui va morir i parlar d'ells en passat, els ajudarà a assimilar la realitat de la pèrdua.

Pense que l'activitat ha estat molt be plantejada perquè ha sigut una bona manera d'ensenyar la importància que té parlar-los als xiquets des de xicotets el que és la mort i no anar amb embuts dient-los coses com que s'han anat de viatge, o que estan en el cel... ja que d'aquesta manera, el seu sofriment posterior serà més gran perquè tenen la sensació que tornaran a veure'ls i sempre estan esperant que tornen. 

Literatura (i fet literari)

La literatura és l'art d'escriure. El concepte de literatura és més ampli, ja que es pot considerar la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc. Tanmateix, la literatura és el coneixement i ciències de les lletres.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot, hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els texts escrits d'una certa qualitat, excloent-ne algunes formes populars com el còmic o certes novel·les "de gènere" (novel·la "rosa", "de lladres i serenos", etc.). Els temes són variats, però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal fa ús de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, siga un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluides i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza, llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com, per exemple, la poesia tradicional dels pobles.

La literatura en el sentit més modern és, doncs, un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és la finalitat de la literatura. A primer cop d'ull, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics, però cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura, ja que un text pot contenir una dimensió literària fins i tot quan l'autor no volia que en tinguera, o sense que aquesta dimensió haja estat l'objectiu, sinó el gènere.

En allò referent al fet literari és a més d'una manera de creació i estructura interna de l'obra és també la funció social que hi trobem. És a dir, el fet literari avarca el que coneixem com a “obra” i a més a més tracta tots el factors externs que afecten a l'elaboració d'aquesta.

Paraliteratura

La paraliteratura és un terme que es refereix als relats que segueixen un model que mitjançant recursos típics no es causa que el lector reaccione reflexionant de manera crítica.

La paraliteratura no concep el principi de bellesa en si mateixa, sinó a través d'una utilitat. Abasta també el terreny de l'ensenyament i institucions on el paraliterari és un fet fonamental davant la crisi dels estudis literaris, que es convertirà en crisi dels estudis culturals, cosa que no es pot reemplaçar per la literatura. Intervé tot un sector de producció literària que fins aquest moment se li ha considerat marginal. 

Competència mediàtica

Se sol entendre per competència una combinació de coneixements, destreses i actituds que es consideren necessaris per a un determinat context. No es pensa en una competència que garanteixa l'eficàcia professional, sinó que potencie l'excel·lència personal.

En el fenomen de la comunicació mediàtica, el llenguatge, per exemple, no es pot entendre sense la tecnologia. De la mateixa manera, ni la ideologia ni l'estètica poden entendre sense el llenguatge. Però això no és obstacle perquè hi haja aproximacions educatives al fenomen de la comunicació mediàtica que estan polaritzades, de manera prioritària o exclusiva, en la dimensió tecnològica, oblidant la dels llenguatges. Com les cal atenen les dimensions de la tecnologia i dels llenguatges simplement perquè els estudiants puguen reproduir de manera acrítica les rutines productives dels mitjans de masses convencionals. És a dir, que atenen la dimensió dels llenguatges, però marginen la de la ideologia i els valors. O que atenen aquesta i obliden la dimensió estètica. 

Llibre

Un llibre és el conjunt de fulls de paper, vitela, o una altra substància, manuscrites o impreses, col·locades en l'ordre en què s'han de llegir, i que reunides o enquadernades formen un volum. Poden contenir textos, imatges, dibuixos o música. Un llibre ha de tindre un cert nombre de pàgines per a ser considerat com a tal, almenys 50 pàgines, i ha de constituir una unitat independent per distingir-se dels diaris, revistes, fullets i altres materials impresos.

Els llibres són un de les principals i més accessibles fonts d'informació i coneixement per a milers de milions de persones al món. Han difós el coneixement i la història de la Humanitat. El contingut i utilitat dels llibres abasta per infinitats extensions i temes; n'hi ha recreatius (contes, novel·les, obres, narracions, etc.), informatius (novetats científiques, esdeveniments), de consulta (diccionaris, enciclopèdies, atles), científics, educatius, comptables, entre d'altres.

Ressenya "Mulan"

El llibre que he escollit és Mulan. Aquesta és la protagonista d'una molt coneguda llegenda xinesa: va ser una dona que, disfressada de guerrer, es va unir a un exèrcit exclusivament masculí en el famós poema narratiu xinès Balada de Mulan. L'obra es va compondre al segle VI, durant la major part del qual va governar la Xina la Dinastia Tang. La col·lecció de cants a la qual pertanyia originalment s'ha perdut, però es conserva una versió posterior, inclosa en una antologia de poemes lírics i balades compilada per Guo Maoqian al segle XII.

Mulan és una jove xinesa, apassionada, valenta i intel·ligent però sempre determinada i preparada durant tota la vida per ser la dona ideal, cuinar, fer les tasques de la llar i tindre fills. A la protagonista no li interessen els costums, lluita contra els problemes que se li plantegen, demostrant del que és capaç i sobretot i el més important demostrant que pot fer el mateix que els homes i fins i tot millor. En la història, Mulan es disfressa d'home per ocupar el lloc del seu ancià pare en l'exèrcit. Després de complir el seu servei en l'exèrcit, l'Emperador li ofereix els més alts honors. No obstant això, Mulan no desitja seguir en l'exèrcit, i demana només un ruc per tornar a la llar paterna. Quan els seus antics companys de l'exèrcit van a visitar-la, queden impactats en veure-la vestida com una dona.

L'he triat sobretot perquè té uns valors molt destacables per a l'època en què va ser escrit, principalment perquè no és la típica història d'una princesa que espera ser rescatada pel seu príncep i perquè encara que antigament era impensable que una dona anara a la guerra i lluitara contra un exèrcit d'homes, en aquesta història, Mulan lluita com una autèntica guerrera i demostra la seva valentia tot i que el seu pare no vol perquè tem que li puga passar alguna cosa dolenta, després està molt orgullós de tot el que ha aconseguit la seva filla. Per tant, reflecteix clarament el poc valorades que han estat les dones i demostra que una dona pot aconseguir tot el que es propose encara que ho consideren que siga cosa d'homes. 

Literatura de tradició oral

És el caràcter que té aquella notícia que es transmet de forma successiva d'una generació a una altra per via oral, és a dir, que en ella no intervenen mitjans diferents als de la paraula dita d'uns per altres.

Un dels fonaments essencials del saber popular és la transmissió dels costums per la via oral, ja que la tradició en l'oralitat implica una permanència en el temps i qualificació dels coneixements, marcada per l'experiència.

La tradició oral és la producció popular expressada en un llenguatge figurat a través de diferents formes que van reflectint les vivències, les pràctiques religioses, les celebracions i les aspiracions de la col·lectivitat que es constitueixen en la identitat d'un poble.

La tradició oral en prosa es manifesta per mitjà de paràboles, faules, contes folklòrics, contes de fades, mites i llegendes.

La tradició oral en vers s'expressa a través de cobles, endevinalles, dites i refranys.

En tota societat s'ha rebut de diferents formes la riquesa de la tradició oral i constitueix una font d'inspiració per als grans literats i un gaudi popular en repetir a les generacions aquelles produccions que formen part de la seva cultura i identitat.

La literatura s'ha apropiat de la tradició oral i es fonamenta en ella per transmetre la riquesa i herència cultural a través de les lletres.