Segona SAC

Durant la segona setmana d'activitats complementàries vaig assistir a una Conferència anomenada Duelo y escuela.

L'objectiu que presentava l'activitat era poder unir el significat de dol al mateix temps que el d'escola i que en aquesta, puga establir-se una relació.

L'activitat complementària constava en que una psicòloga pretén acostar-se al procés del dol, les seves fases, emocions, educació pel que fa a aquest succés inevitable i adaptatiu per a l'ésser humà.

Quan l'escola s'interessa pels alumnes que viuen una pèrdua, i incita als seus companys a entendre'ls, no només està tenint un gest d'humanitat, també està realitzant una important tasca educativa.

També és possible constatar en els nostres dies la creixent tendència a mantenir els xiquets apartats de tot el relacionat amb la mort. Tot i que es fa amb la intenció de protegir-los, la veritat és que així no capten els models adults d'afrontament del dolor; ni poden sentir-se útils col·laborant i donant suport als seus majors. Però el més greu és que se'ls impedeix saber que és possible enfrontar-se amb èxit a les dificultats inevitables, i que la unió en la desgràcia ens fa més humans .

Per això val la pena que els docents sàpiguen com afrontar les reaccions dels seus alumnes quan mor algú proper, els ensenyen a respectar i donar suport al dol dels afectats i els ajuden a canalitzar l'ansietat associada a la mort.

Per això, cal ensenyar-los a acceptar la realitat de la pèrdua, és a dir, explicar-los que mentre estiguen vius no tornaran a veure al seu ésser estimat més que en somnis, fotografies o els seus records. També convé recordar-los que l'amor que els van donar estarà sempre en els seus cors. Convidar-los a assistir als funerals, realitzar amb ells actes en memòria de qui va morir i parlar d'ells en passat, els ajudarà a assimilar la realitat de la pèrdua.

Pense que l'activitat ha estat molt be plantejada perquè ha sigut una bona manera d'ensenyar la importància que té parlar-los als xiquets des de xicotets el que és la mort i no anar amb embuts dient-los coses com que s'han anat de viatge, o que estan en el cel... ja que d'aquesta manera, el seu sofriment posterior serà més gran perquè tenen la sensació que tornaran a veure'ls i sempre estan esperant que tornen.