La literatura infantil en valencià i català

La literatura infantil és aquella que està escrita per a nens, o està adaptada per a ells, és un art que recrea continguts humans profunds i essencials; emocions i afectes primigenis; capacitats i talents que comprenen percepcions, sentiments, memòria, etc. Segons Juan Cervera  en la literatura infantil "s'integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessen al nen". Per tant, a més dels gèneres de la narrativa, la poesia i el teatre, hi ha altres manifestacions que passen a enquadrar-se en la literatura infantil: rimes, endevinalles, faules,etc. També aquelles produccions en què la paraula comparteix presència amb la imatge, com el còmic, i aquelles altres en l'organització la paraula conviu amb la música, la imatge i el moviment, com el cinema, la televisió, el vídeo, etc.

Tota la literatura infantil és una literatura de tradició. Aquest fenomen, ha ocorregut en altres nacions i llengües europees a partir del segle XVIII. Però a les terres valencianes donades les dificultats viscudes no es dóna pràcticament fins a la segona dècada del segle XX i en Catalunya tampoc podem parlar de literatura infantil gairebé fins al segle XX.

I, a pesar d’això, a hores d’ara, ens estem referint a un conjunt d’obres i d’autors que ha crescut de manera considerable  sobretot en els últims vint anys.

Podem destacar cinc etapes importants en Catalunya: Des dels orígens fins al segle XIX,des de 1900-1939 ,des de 1939-1960,des de 1960-2000 i des de 2000 fins l’actualitat.

1.Des dels orígens fins al segle XIX.

·         L’any 1550 trobem la primera edició catalana de “ les Faules d’Isop”.

·         Durant el XIX trobem diversos reculls de rondalles com el Rondallari català de Thos i Codina (1866).

2. Des de 1900 fins 1939.

·         Destaquen dues línies pel que fa al naixement i consolidació de la Literatura Infantil: la línia popular i la línea culturalista, lligada al Noucentisme.

3. Des de 1939-1960.

·         Prohibició de fer teatre en català, sobretot infantil, fins al punt que els primers anys algunes entitats han de traduir Els Pastorets per poder-los representar.

·         Prohibició de revistes en català.

4.Des de 1960 fins 2000.

·         Es creen Edicions 62.

·         Comencen a publicar-se títols que avui considerem clàssics contemporanis de literatura infantil i juvenil  com El zoo d’en Pitus (1966) i Rovelló de Josep Vallverdú (1969).

5. Des de 2000 fins l’actualitat.

·         L’any 2007 hi havia unes 180 editorials que editaven llibre infantil o juvenil en català i uns 800 autors que almenys havien publicat una obra en català.

En quant a la literatura infantil valenciana ,probablement el primer llibre que es publicà al País Valencià per a xiquets en valencià va ser Breu instrucció de la doctrina cristiana (1922). També es varen publicar dos contes de Jesús Ernest Martínez Ferrando  anomenats Caterina i sa madrastra i Una nit de meravella. L’any 1926, es publicà una obra de Vicent Pla i Mompó anomenada Cuentos per als meus chiquets i l’any 1928 el conte No han passat els Reis de Maximilià Thous i Llorens. Cal  no oblidar dues obres per la seua qualitat. Ens referim al llibre Contes per a infants de Joaquim Reig i la novel·la Tombatossals del castellonenc Josep Pascual Tirado.

En contrast amb l’efervescència anterior, a partir de l’any 1936 amb la Guerra Civil Espanyola i l’alçament militar contra les llibertats repercutí desfavorablement en l’incipient procés de creació d’una literatura per a infants en valencià i durant el període bèl·lic només es va publicar un conte d’Enric Navarro i Borràs i una col·lecció d’endevinalles del mateix autor. Amb el triomf de Franco, el procés s’aturà i es trencà per molts anys perquè es prohibí inicialment l’ús públic i literari del valencià. Per això, durant el període del franquisme, a penes es van publicar obres.

No serà fins a la dècada dels setanta del segle XX quan apareixen alguns noms vinculats a l’educació què posteriorment  s’han consolidat i han destacat en el panorama de la literatura infantil i juvenil valenciana.

Amb la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià es donà definitivament   l’impuls que es necessitava per a la creació d’una demanda de textos literaris per a xiquets i joves en edat escolar i es possibilità l’aparició d’una infraestructura editorial capaç de publicar obres amb una regularitat sense precedents.

Gràcies a aquesta infraestructura, que podríem datar del 1983 al 1990, aparegueren una sèrie d’autors i d’obres en un nombre molt superior a les publicades en cap altra època històrica anterior.

Poemes de les quatre estacions, Beneyto M

Però la narrativa ja no és l’únic gènere conreat pels escriptors valencians en els últims anys, perquè, la publicació de llibres de poesia per a infants ha augmentat significativament.

Alguns llibres de poesia són La pluja boja de Joan Vila i Vila i llibre Poemes de les quatre estacions de Maria Beneyto.

Respecte al teatre infantil sorprèn la poca presència que aquest gènere  ha tingut. De fet, fins a l’any 1984 no trobem publicat el llibre que probablement siga el primer de teatre estrictament infantil escrit en català. Alguns llibres publicats són: T’he agafat, Caputxeta! de Carles Cano o La princesa del desert de Rodolf Sirera. Entre els escriptos d’aquest gènere cal destacar a Pasqual Alapont i altres autors de referència destacada és Carles Alberola.

Els principals autors de la literatura infantil són: Empar de Lanuza, Carme Miquel , Vicent Pasqual, Carles Cano, Joan Pla, Pasqual Alapont, Pepa Guardiola i Mercé Viana.

La tortuga Caterina, Miquel C.

Els llibres (narrativa, poesia, teatre)  més coneguts d’aquests autors són: Marieta i les bromes d’un rei (1972),La Rabosa (1980),La tortuga Caterina (2002),On és el nas de Pinotxo?, Les aventures de Potaconill ,L’última papallona(1999), No sigues bajoca!, El fantasma poruc de Vineifuig (1990),L’engruna de cristal, etc.

On és el nas de Pinotxo?, Cano C

Els mitjans tecnològics i audiovisuals són molt importants en la literatura infantil en l'escola ja que a través d’aquestos es sentirà més motivat per  aprendre els continguts, millorarà l’ambient del treball,desenvoluparan la creativitat i la imaginació.