TRADICIÓ ORAL
Al segle XIX, durant el romanticisme, es va redescobrir el valor de la literatura tradicional.Els primers recopiladors de la narrativa de tradició oral van ser els germans Grimm(Alemanya).Van publicar dos reculls entre 1812 i 1818 de llegendes i rondalles. A partir d’açí, els folkloristes de tota Europa varen recollir tota mena de mostres relacionades amb la cultura popular: llegendes,faules, rondalles… Alguns exemples actuals serien la faula de “la llebre i la tortuga” ,”l’or i les rates”, i com a rondalles “la fadrina casadora” , “ Tomaset el Malfaener”.
La tradició oral es creada anònimament, es transmet oralment de generació en generació formant part de la literatura popular. Presenta històries protagonitzades per personatges que viuen en un espai i en un temps indeterminat.La seua informació inclou coneixements, usos, costums…en temes tan diversos com la història, els mites i textos sagrats, tècniques, institucions polítiques, armonías musicals, ejercicis lingüístics, codis ètics i morals.Era utilitzada per a transmetre sabers i experències.
Antigament, entre la massa popular era generalitzat l'analfabetisme. No se sabia llegir ni escriure i la transmissió oral constituïa un mitjà important i imprescindible per al coneixement de les persones. Les formes en què s'arreplega tota la tradició oral d'un lloc són de molt diversa naturalesa, així com també la temàtica que aborden diferirà dels uns als altres. Totes les manifestacions culturals i la seua forma dependrà de la cultura que cada zona tinga. A l'observar la dinàmica, les lletres i el refrans d'alguns d'aquestos recursos, es pot advertir el context històric d'una època concreta, els marcs geogràfics a què s'al·ludix, els usos i costums socials, o la literatura i la cultura d'un temps passat. A causa d'això, la tradició oral constituïx una valuosa font d'estudi per a historiadors, geògrafs, sociòlegs o etnòlegs. En les lletres de les cançons i les línies de refranys i endevinalles, poden albirar-se grans esdeveniments i successos, guerres, o estereotips sobre llocs i persones. Una de les peculiaritats més interessants de la cultura oral residix en el fet de que davall les seues diverses formes poden comparar-se distintes interpretacions sobre un mateix fet, contrastant per exemple amb altres fonts de documentació escrita. Es poden percebre distints sentiments i les diverses formes de viure realitats determinades. Abans un narrador es ficava davant de la plaça d’un poble i feia una narració oral a totes aquelles persones que no sabien ni llegir ni escriure, ara s’utilitza més la tradició escrita perque la gent sap llegir i agafa el tema que mes li agrada.
En la tradició oral existeixen dos tipus :
-Occidental: es un camp autónom del coneixement, té com a finalitat primordial divertir al lector encara que inclou conciència. Se basa en la imaginació més que en la comprobación empírica, més emocional i menys racional.
-Oriental: representa els textos més antics que han arribat fins a nosaltres, alguns exemples de literatura oriental són la egipcia, la xinesa, l’hebrea,i l’índia i tenen relació per la seua calidad simbólica i el sentit religiós.
La literatura oral encara està en una etapa d'expansió. Antigament la literatura de tradició oral estava dirigida a un públic popular, no específicament infantil.Ahora pràcticament es reduïx a contes de literatura infantil. Els contes que es transmitien han anat passant de generació en generació patint moltes modificacions que es realitzaven pels narradores.També,l’estructura que aquestos tenien, per exemple:
-Els finals feliços dels contes s'han vist subjectes a una sèrie de vicissituds.
-La presència dels elements fantàstics ha passat per moments històrics de rebuig absolut a favor d'un realisme quotidià i didàctic, per a acabar tornant a imposar-se a fi de la imaginació i la fantasia tan del gust dels xiquets.
-Els temes, ja que se centren molt en la naturalesa i en els animals deixant darrere temes importants com la sexualitat, la mort o els diners. L'augment de diàlegs enfront de l'escassa presència de les descripcions sustituïdes per il·lustracions, perquè van fonamentalment dirigida a xiquets.
Actualment la tradició oral apareix en les aules d'infantil en forma de contes que són narrats per la professora podent fer ús de les ilustraciones,esta tradició no apareix tant en edats més adultes.
En les aules d'educació infantil s'utilitza per a enriquir els coneixements d'una manera més dinàmica i divertida. La professora pot utilitzar el “Dia de la Pau" per a llegir un conte que fomente els valors de l'amistat, respecte, humildad…
La utilitat didàctica que li donaria seria a partir de teatres i cançons, per tal de desenvolupar l’equilibri, la transmissió, la comunicació ,la socializació, la psicomotricitat, expressió.. D’aquesta manera tenint en compre quin concepte o tema volem tratar eixe dia a l’aula el ficarem dins d’una cançó o desenvoluparem un teatro per a que siga mes dinàmica la sesió.
Representació oral ARA: Representació oral ABANS: Es una representació de música però així també es narraven històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada