La literatura infantil universal

La literatura infantil inclou una gran varietat de llibres, des de les obres clàssiques de la literatura fins a llibres il·lustrats o relats simples exclusius per a la lectura de xiquets. Els gèneres que més apareixen i són els més freqüents i apreciats entre els xiquets menuts són els contes de fades, les faules, les cançons de bressol i els contes populars, tots ells, transmesos generalment de forma oral.

 En la literatura infantil universal es poden distingir 3 etapes, la primera comprén des dels orígens fins al segle XVIII, la segona etapa comprén el segle XIX, conegut com el Segle d'Or de la literatura infantil i finalment la tercera etapa que comprén el segle XX i en el qual es produïx un ple afloriment de la literatura infantil.

En la primera etapa que comprén des dels orígens fins al segle XVIII, una de les primeres obres escrites pensada especialment per als xiquets és Mundo visible en dibujos (1658) , escrita per l'humanista Comenio. Aquesta obra era original ja que cada paraula anava acompanyada d'una figura i açò era considerat com una novetat d'enorme importància per al futur per això pot considerar-se el primer llibre il·lustrat per als xiquets en la història de la literatura infantil. A finals del segle XVII i durant el segle XVIII, es van escriure  tres obres que no estaven pensades per als xiquets però amb el pas del temps es van arribar a convertir en grans clàssics de la literatura infantil. Una d'estes tres obres és la de Cuentos del pasado, subtitulada a Cuentos de Mamá Oca , escrita per l'escriptor francés Charles Perrault. Al final de cada conte escrit per ell  l'afegia una moralitat. Amb tots els seus contes Charles Perrault va introduir el món de les fades en la literatura infantil . Alguns d’aquests contes són molt coneguts com La Cenicienta, Pulgarcito, El gato con botas, La bella durmiente, Caperucita Roja o Piel de asno, entre altres.

 També durant el segle XVIII, es van traduir per primera vegada llibres com Mil y una noche i es va obrir a Londres la primera llibreria i editorial per a xiquets. La llibreria va ser oberta per John Newberry.

La segona etapa que comprén el segle XIX, conegut com el Segle d'Or de la literatura infantil, esta etapa destaca perquè es van publicar a Europa recopilacions de contes que eren transmeses de forma oral de generació en generació. De totes les publicacions van destacar concretament dos, que van ser la dels germans Grimm amb la seua obra Cuento para la infancia y el hogar (1812-1815) . L'altra gran col·lecció va ser la de l'escriptor danés Hans Christian Andersen amb la seua obra Cuentos para niños(1825) . Este escriptor va combinar una gran sensibilitat amb la fantasia. Alguns contes escrits per aquest escritor són El Patito feo, El soldadito de plomo, La sirenita o La vendedora de fosforos. Dins de la tendència fantàstica destaca el llibre únic i extraordinari de Alicia en el país de las maravillas escrit per Lewis Carrol i publicat en 1865.

El segle XIX continua avançant i en compte d'utilitzar-se elements fantàstics com a fades o bruixes, comencen a utilitzar-se les aventures i els viatges , d'ací  naix  el llibre de La isla del tesoro (1883) escrit per Robert Louis Stevenson o Las aventuras de Huckleberry Finn (1884) i Las aventuras de Tom Sawyer (1876) de Mark Twain.

En el segle XIX es van publicar molts altres clàssics entre els que destaquen Canción de Navidad (1843) de Charles Dickens. Pinocho (1883) de Carlo Collodi o El libro de la selva (1894) de Rudyard Kipling.

La tercera etapa que comprén el segle XX i en el qual es produïx un ple floriment de la literatura infantil, destaquen obres com Pippi Calzaslargas (1945) escrita per la sueca Astrid Lindgren o Peter Pan (1904) escrita per James Barrie. També destaquen alguns llibres infantils molt importants i populars entre els xiquets que són Winnie de Puh (1926) d'A.A.Milne o El Principito d'Antonie de Saint-Exupéry. En aquest segle cap destacar la importància de personatges de còmics com Tintín, Batman o Mafalda.

Com a conclusió afegir que es durant el segle XX s'ha ampliat la naturalesa i el tipus de personatges de les històries, que ja no sols estan protagonitzats per xiquets, sinó també per sers fabulosos com a herois, joguets o nines.