La literatura infantil espanyola i en espanyol

La literatura infantil i juvenil és aquella que s'escriu per a xiquets o és adoptada per aquests, ja que gran part de les obres clàssiques d'aquest gènere van ser creades en origen per a un lector adult.

Els seus inicis van ser molt lents i molt poc destacats, la literatura infantil espanyola ha anat evolucionant fins arribar a un elevat nivell tant a nivell nacional com internacional, encara que ha estat marcada per importants parons marcats per la situació política que hi va haver durant molt de dècades fins arribar a la modernitat.

La literatura infantil a Espanya no te una rica tradició, i els autors contemporanis, escriptors e il·lustradors han anant evolucionant com pioners, i fins i tot a vegades la literatura infantil en les diverses llengües del estat no s'ha configurat com una producció reconeguda, estable i sòlida.

Apareix com a forma o gènere independent de la literatura a la segona meitat del segle XVIII i es desenvolupa de manera espectacular durant el segle XX. Això és degut, principalment, a l'assentament en la societat de la concepció de la infància com una etapa específica del desenvolupament humà i que, com a tal, requereix d'una literatura pròpia. Engloba diferents gèneres literaris: ficció, poesia, biografia, història, rondalles, endevinalles, llegendes, poemes i contes de fades i tradicionals de transmissió oral.

En l'Edat Moderna, el descobriment del món antic va treure a la llum les faules de l'Antiguitat. Al costat de traduccions d'Esopo (S. VI a.C.) van aparèixer nous autors: a Espanya, Sebastián Mey i el seu Fabulari de contes antics i nous (1613).

Sorgeixen també obres de literatura fantàstica basades en mites, llegendes i contes populars d'antiga tradició oral, entre les que destaquen els Contes del passat (1697) de Charles Perrault (1628-1703), on reuneix relats populars francesos, llegendes cèltiques i narracions italianes. Amb ells, Perrault va introduir i va consagrar els contes de fades en la literatura infantil.

A Espanya, Félix María de Samaniego (1745-1801) i Tomás d'Iriarte (1750-1791) van escriure les seves faules moralitzants per a nens amb fins exclusivament didàctics.

El segle XIX va ser el segle d'or de la literatura infantil. El Romanticisme va afavorir l'auge de la fantasia a través de grans escriptors que es convertirien amb el pas del temps en clàssics d'aquest gènere.

A Espanya hi ha dues figures rellevants en aquesta època. Fernán Caballero, pseudònim amb què signava Cecilia Böhl de Faber (1796-1877), va ser una de les primeres escriptores que es va preocupar per la literatura infantil. Va recollir el folklore infantil i llegendes i contes populars. Luis Coloma Roldán (1851-1915), conegut com el Pare Coloma, va ser un sacerdot jesuïta a l'obra, costumista i moralitzadora, es recullen alguns contes infantils com Ajajú i Periquillo sense por i El Ratoncito Pérez. Però el gran impuls a la literatura infantil espanyola el va donar l'editorial de Saturnino Calleja Fernández (1853-1915). Creada el 1876, l'editorial Calleja va publicar gairebé tot el que s'escrivia per als nens al món. En aquests anys, la literatura infantil es caracteritzava per la seva forta didactisme, candidesa i pedanteria, plena de bons comportaments i una clara voluntat d'inculcar la virtut i el sacrifici.

Al començament del segle XX els escriptors van començar a tenir en compte la psicologia del xiquet, els seus interessos i les seves experiències, i es van començar a abordar temes com la superació de les pors, la llibertat, les aspiracions, els somnis, els desitjos, o la rebel·lia enfront del món dels adults.

A Espanya, amb el canvi de segle, es va començar a percebre una actitud més contemporània, sobretot a través d'un grup d'autors integrat per Salvador Bartolozzi, (1882-1940), Manuel Abril (1884-1946), Elena Fortún (1886 -1952), Antoniorrobles (1897-1983) i Mª Teresa Lleó (1903-1988), que utilitzava un to més lúdic en les seves obres.

La renovació educativa dels anys de la República va comportar una nova visió de la infància i començaren a crear-se les primeres biblioteques escolars. No obstant això, amb l'esclat de la Guerra civil i durant la postguerra, Espanya es va allunyar definitivament del procés de desenvolupament que va seguir el llibre infantil i juvenil a la resta d'Europa, on va experimentar un profund canvi després de la II Guerra Mundial, adoptant nous valors com la llibertat, la solidaritat i l'autonomia del xiquet. La literatura infantil espanyola no arribaria aquests nous corrents europees fins als anys 60 i 70.

La literatura per a infants no constitueix ni un gènere ni tan sols un registre. En qualsevol cas, presenta diverses característiques pròpies. La majoria de les seues obres es tracten amb claritat i de manera relativament breu, certes qüestions essencials que l'infant té dificultat en formular, però que sent, viu i resol gràcies a la lectura.

La biblioteca per a infants és la més internacional de totes les existents. Els riscs que més amenacen en les històries son el moralisme i el didactisme, així com els deliris d'una imaginació no autèntica.

En l'actualitat, avui dia, la literatura infantil s'ha convertit en un important sector del món editorial. Conta amb els seus propis editors, el seus autors, els seus crítics, les seues biblioteques, les seues revistes i fins i tot, amb els seus propis premis literaris.