La rondalla que hem elegit pertany a les rondalles d’animals personificats, en ella els animals parlen i actuen com si fossen éssers humans ambdós personatges (la raboseta i el rabosot) són els personatges principals. Aquesta rondalla va ser escrita per Miquel Àngel Gisbert Mascarel i Josep Lluís Peiró Arlandis en la comarca de Vilallonga de la Safor.
Aquesta rondalla va arribar a les nostres mans gràcies a l’avi d’una companya que va nàixer a Vilallonga de la Safor i quan era xicoteta sempre li la contava. Ella va contar més o menys un poc de la història (ja que feia molt de temps que ja quasi no se’n recordava) i a resta del grup ens va a agradar i varem decidir buscar informació sobre aquesta i adaptarla al públic actual.
LA RABOSETA, EL RABOSOT I EL FORMATGE.
Una nit llarga d’estiu, una raboseta anava caminant pel camp tranquilament mentre pensava en tota la fam que ella tenia quan de sobte va caure dins d’un pou. Quan va obrir els ulls després del mareig que portava va creure que hi havia dins l’aigua un tros de formatge, per poder comprovar si era realitat el que els seus ulls estavem veient va tirar una pedra a l’aigua i es va adonar tot seguit que es tractava del reflex de la lluna plena i fruit de la seua imaginació per la fam que hi tenia . Va recordar el que passà la nit anterior, el rabosot li havia furtat de la boca una gallina i per a vengar-se d’ell va prometre fer-li una mala jugada. Quan va poder eixir del pou , va anar cap a la muntanya on es trobava el rabosot. Quan el va trobar , li va proposar:
-Rabosot, jo sé on hi ha un formatge per a menjar. Anem-hi, i ens el partirem.
-Bé! No perdam temps i anem-hi que estic mort de fam.
Com que la raboseta anava mes lenta que el raboseta ell li va dir que es donará mes presa o quan arribarien no quedaria res d’aquell formatge tan apetitós com la rabosa deia:
-Dona’t presa, que pareix que vages xafant ous i no vullgues menjar el formatge.
Després d’una llarga estona caminant varen arribar al pou.
La raboseta va assenyalar el reflex de la lluna i li va dir el formatge es troba açí dins l’aigua. Ell molt impresionat se li van posar els ulls com a plats i va dir:
-Oh, qué gran pareix!
El rabosot, egoista com sempre, va pensar en agafar tot el formatge per a ell i no donar-li res a la raboseta. Tot seguit, va decidir llançar-se a l’aigua sense donar-li temps a la raboseta per a reaccionar. Després de llançar-se amb molta força es va quedar decepcionat i es va posar molt furiós. Va intentar eixir del pou, però no podia perquè ell no sabia nadar i la raboseta no volia ajudar-li i no parava de riure. I la va dir entre rialles:
-Això t’ha passat perquè escarmentes i,una altra volta no sigues tan avariciós. S'ha de compartir el menjar amb la resta i no llevar-li les coses als altres, sinó després quan tu desitges alguna cosa no t’ajudaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada