Recurs per a l'educació literària infantil

CONTACONTES 

Els contacontes son unes produccions orals contades per una persona en un lloc determinat i escoltada per altres persones. Una bona producció de “contacontes” podría ser com aquesta:

Acordem una hora determinada i un llocc íntim on no hi haja massa soroll. La persona que va a contar la història es pot situar dins d'un cercle o davant de tots i que la resta estiga sentada. La producció del conte pot durar entre treinta i seixanta minuts i la contacontes pot utilitzar titelles, disfresses o ajudants per a que el relat siga més real.

Depén de la duració del relat, al finalitzar es poden fer una mena de tallers, com per exemple pasar a les taules de la biblioteca i repartir dibuixos dels protagonistes del relat per a que els pinten o fulls en blanc per a que dibuixen com pensen que eren els personatges de la història… Si tenim més temps perque el relat ha sigut breu, podem fer tallers amb materials per a recortar i pegar objectes, o utilitzar jocs relacionats com per exemple;puzzles, adivinar les parelles… 

Quan jo era xicoteta sempre ens donaven al eixir de classe papers on ficava data, hora i el conte que s’anava a contar a la biblioteca del poble. Recorde que m’agradava molt perque era una activitat fora de classe que podia fer amb les meues companyes. Era molt divertit!

Com a futura docent, també introduiré els contacontes a la meua aula. Considere la lectura fonamental per a la educació i per a crèixer com a persones amb uns valors i comportaments ideals. Pot ser una activitat dinàmica i motivadora ja que serà una activitat grupal en la que no tenen que fer la tasca individual, i serà tasca de la mestra fer una activitat més divertida amb la seua interpretació.

PLA LECTOR. Biblioteca Centre.

La biblioteca del centre és, conjuntament amb les biblioteques d’aula, un dels pilars

fonamentals al voltant del qual s’ha de sustentar una part significativa de les accions i

de les activitats del pla de foment de la lectura al nostre centre.Encara que per a Educación Infantil es fa mes ús de la biblioteca d’aula ja que els alumnes es troben més familiaritzats amb la seua aula i dediquen toda la seua atenció a la lectura que está produïnt la mestra i no als estímuls externs com podría ser la persona que cuida de la biblioteca, altres alumnes que van a agafar llibres…

L’objetiu principal de la biblioteca centre es fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura, desenvolupar l’hàbit lector,afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum i sobretot poder fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.Es tracta d’objectius, com és obvi, ja assumits pels centres, però que ara s’han de desenvolupar i concretar tant en el Pla de foment lector de centre com en el Pla Lector Anual.

La biblioteca del nostre centre es troba a l’entrada d'aquest, per a que siga vista per tots els alumnes,molt accesible i de bona ubicació.És bastant ampla perque no sols acudixen els alumnes d’Infantil sino també els de Primaria. Està equipada de taules i cadires per a aquells xiquets que en l’hora del menjador,o de l’esplai desitjen consultar o llegir qualsevol llibre,també se pot utilitzar com a activitat de classe, en lloc de fer la lectura a classe i per la mestra, se pot anar a la biblioteca a llegir un llibre,ficar videos,documentals…

Els llibres se situen a les prestatgeries separats, per una part els de Primaria i per l’altra els d’Infantil, d’aquesta manera serà més fàcil agafar-ne el llibre més apropiat per a la seua edat o ritme.

Respecte als llibres que hi ha a la biblioteca podem trobar la meitat d'ells en castellà i l’altra en valencià,ja que la nostra escola fomenta la igualtat de llengües i considera que tots els alumnes tenen dret a una elecció lliure tant de llibres como de llengües. Per als alumnes d’Infantil hi ha una prestatgeria més menuda on hi ha llibres en anglés,i que son més utilitzats per la mestra d’anglés  a la classe. El contingut que podem trobar també es molt ample, prioritzen les adaptacions amb valor educatiu però també hi ha alguns com per exemple de poesia, còmics, àlbums..

Per als alumnes d’Infantil realitzem bastants activitats de dinamització ja que solem canviar molt d’ espai per a que no siga avorrit. Una de les activitats que fem es la de fitxes, cada divendres anem a la biblioteca a una hora acordada per a que no hi hagen més grups, i l’encarregat de la setmana repartirà les fitxes i anomenarà a cada alumne per a que agafe el llibre que desitje llegir el cap de setmana. La tasca es realitzarà a casa i consistirà en emplenar-la una vegada llegit el llibre. 

A vegades, fem un club de lectura.Llegir un llibre dels propossats, en un mateix espai de

temps, per a després, un dia i a una hora que haurem fixat prèviament, reunir-nos per a contar als companys les nostres impressions i comentar la lectura. Així podrem conéixer punts de vista diferents que –qui sap!– potser ens ajudaran a reinterpretar o a descobrir aspectes que ens havien passat per alt amb aquells que hagen llegit el mateix llibre. Es una manera de deixar les fitxes que molts consideren avorrida i donar pas a que oralment donen la seua opinió, respectant a la resta dels companys.

Com aquest centre considera la lectura un ítem fonamental per a la educació aprofitem qualsevol dia assenyalat per a realitzar una activitat que implique a tots els cursos, com per exemple activitats relacionades amb la lectura en la setmana cultural (contacontes), o el día del llibre on a l’hora de l’esplai contem un conte molt breu pel megàfon del centre.

A més, la biblioteca del centre també s’utilitza per als claustres dels mestres, per a les reuniones de l’AMPA amb els pares, i per als alumnes del consell escolar. Considerem que es un lloc apropiat per a debatir molts temes del centre,per la disposició que tenen les taules i cadires i per el gran espai amb el que contem.

Les aventures de Pinotxo.

LES AVENTURES DE PINOTXO

Les aventures de Pinotxo (en italià Li aventure doní Pinocchio) és una obra literària escrita per l'autor italià Carlo Collodi. Va ser publicat a Itàlia en el periòdic "Giornale per i bambini" des de 1882 fins a 1883, amb els títols "Storia doní un Burattino" ("Història d'un títere”), il·lustrades per Enrico Mazzanti, i és una de les obres més llegides a nivell mundial. Així, doncs, compta amb traduccions a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes incloent al sistema de lectura braille. L'obra també s'ha convertit en un dels llibres més venuts de tots els temps. Des de la seua primera publicació, la novel·la ha donat lloc a diverses adaptacions al llarg del temps.

El llibre consta de treinta capítols on Geppetto un fuster humil que sempre havia desitjat tindre un fill,un bon dia se li ocorre la genial idea de tallar un titella de fusta amb la forma d'un xiquet de veritat.Abans d'estar acabada, esta cobra vida inesperadament i es convertix en un xiquet roín i desobedient a què Geppetto li anomenà Pinotxo.

Una de les coses que he observat durant tota la trama es que Collodi fa menció als pares i mares i al seu sacrifici que ells fan per nosaltres e indirectament dona leccions per las xiquets i que es troben identificats amb Pinotxo i fa que puga relacionar açó  amb una situación educativa, i com a futurs docents poder utilitzar contes com aquest per a fomentar indirectament diferents  valors com per exemple: la humillat(el pare de Pinotxo), la responsabilitat(el que deuria de tindre Pinotxo per a no ficar-se en embolics), la amistat (de la fada que li va tractar com a un fill).. De la mateixa manera que podem ficar en evidència  el comportament roí i les conseqüències roínes que li ocorren durant tota la història.

Al meu pareixer,per la crueltat del relat, podria suposar-se que Collodi no va pensar en ell com a obra de literatura infantil,la trama està plena d'escenes una mica cortes per als xiquets com per exemple on dos estafadors, el rabosot i el gat, van intentar per tots els mitjans llevar-li al xiquet les seues monedes d'or, fins que al final ho atrapen i decidixen penjar-ho en una gran alzina ja que Pinotxo es va amagar les monedes en la boca. Les versions posteriors han sigut menys dramàtiques, encara que no exemptes del sadisme.

La raboseta, el rabosot i el formatge

La rondalla que hem elegit pertany a les rondalles d’animals personificats, en ella els animals parlen i actuen com si fossen éssers humans ambdós personatges (la raboseta i el rabosot) són els personatges principals. Aquesta rondalla va ser escrita per Miquel Àngel Gisbert Mascarel i Josep Lluís Peiró Arlandis en la comarca de Vilallonga de la Safor.

Aquesta rondalla va arribar a les nostres mans gràcies a l’avi d’una companya que va nàixer a Vilallonga de la Safor i quan era xicoteta sempre li la contava. Ella va contar més o menys un poc de la història (ja que feia molt de temps que ja quasi no se’n recordava) i a resta del grup ens va a agradar i varem decidir buscar informació sobre aquesta i adaptarla al públic actual.

 LA RABOSETA, EL RABOSOT I EL FORMATGE.

Una nit llarga d’estiu, una raboseta anava caminant pel camp tranquilament mentre pensava en tota la fam que ella tenia quan de sobte va caure dins d’un pou.  Quan va obrir els ulls després del mareig que portava va creure que hi havia dins l’aigua un tros de formatge, per poder comprovar si era realitat el que els seus ulls estavem veient va tirar una pedra a l’aigua i es va adonar tot seguit que es tractava del reflex de la lluna plena i fruit de la seua imaginació per la fam que hi tenia   .   Va recordar el que passà la nit anterior, el rabosot li havia furtat de la boca una gallina i per a vengar-se d’ell va prometre fer-li una mala jugada. Quan va poder eixir del pou , va anar cap a la muntanya on es trobava el rabosot. Quan el va trobar , li va proposar:

 -Rabosot, jo sé on hi ha un formatge per a menjar. Anem-hi, i ens el partirem.

-Bé! No perdam temps i anem-hi que estic mort de fam.

Com que la raboseta anava mes lenta que el raboseta ell li va dir que es donará mes presa o quan arribarien no quedaria res d’aquell formatge tan apetitós com la rabosa deia:

-Dona’t presa, que pareix que vages xafant ous i no vullgues menjar el formatge.

Després d’una llarga estona caminant varen arribar al pou.

La raboseta va assenyalar el reflex de la lluna i li va dir el formatge es troba açí dins l’aigua. Ell molt impresionat se li van posar els ulls com a plats i va dir:

-Oh, qué gran pareix! 

El rabosot, egoista com sempre, va pensar en agafar tot el formatge per a ell i no donar-li res a la raboseta. Tot seguit, va decidir llançar-se a l’aigua sense donar-li temps a la raboseta per a reaccionar. Després de llançar-se amb molta força es va quedar decepcionat i es va posar molt furiós. Va intentar eixir del pou, però no podia perquè ell no sabia nadar i la raboseta no volia ajudar-li i no parava de riure.  I la va dir entre rialles:

-Això t’ha passat perquè escarmentes i,una altra volta no sigues tan avariciós. S'ha de compartir el menjar amb la resta i no llevar-li les coses als altres, sinó després quan tu desitges alguna cosa no t’ajudaran.

TRADICIÓ ORAL

TRADICIÓ ORAL

Al segle XIX, durant el romanticisme, es va redescobrir el valor de la literatura tradicional.Els primers recopiladors de la narrativa de tradició oral van ser els germans Grimm(Alemanya).Van publicar dos reculls entre 1812 i 1818 de llegendes i rondalles. A partir d’açí, els folkloristes de tota Europa varen recollir tota mena de mostres relacionades amb la cultura popular: llegendes,faules, rondalles… Alguns exemples actuals serien la faula de “la llebre i la tortuga” ,”l’or i les rates”, i com a rondalles “la fadrina casadora” , “ Tomaset el Malfaener”.

La tradició oral es creada anònimament, es transmet oralment de generació en generació formant part de la literatura popular. Presenta històries protagonitzades per personatges que viuen en un espai i en un temps indeterminat.La seua informació  inclou coneixements, usos, costums…en temes tan diversos com la història, els mites i textos sagrats, tècniques, institucions polítiques, armonías musicals, ejercicis lingüístics, codis ètics i morals.Era utilitzada per a transmetre sabers i experències.

Antigament, entre la massa popular era generalitzat l'analfabetisme. No se sabia llegir ni escriure i la transmissió oral constituïa un mitjà important i imprescindible per al coneixement de les persones. Les formes en què s'arreplega tota la tradició oral d'un lloc són de molt diversa naturalesa, així com també la temàtica que aborden diferirà dels uns als altres. Totes les manifestacions culturals i la seua forma dependrà de la cultura que cada zona tinga. A l'observar la dinàmica, les lletres i el refrans d'alguns d'aquestos recursos, es pot advertir el context històric d'una època concreta, els marcs geogràfics a què s'al·ludix, els usos i costums socials, o la literatura i la cultura d'un temps passat. A causa d'això, la tradició oral constituïx una valuosa font d'estudi per a historiadors, geògrafs, sociòlegs o etnòlegs. En les lletres de les cançons i les línies de refranys i endevinalles, poden albirar-se grans esdeveniments i successos, guerres, o estereotips sobre llocs i persones. Una de les peculiaritats més interessants de la cultura oral residix en el fet de que davall les seues diverses formes poden comparar-se distintes interpretacions sobre un mateix fet, contrastant per exemple amb altres fonts de documentació escrita. Es poden percebre distints sentiments i les diverses formes de viure realitats determinades. Abans un narrador es ficava davant de la plaça d’un poble i feia una narració oral a totes aquelles persones que no sabien ni llegir ni escriure, ara s’utilitza més la tradició escrita perque la gent sap llegir i agafa el tema que mes li agrada.

En la tradició oral existeixen dos tipus : 

-Occidental: es un camp autónom del coneixement, té com a finalitat primordial divertir al lector encara que inclou conciència. Se basa en la imaginació més que en la comprobación empírica, més emocional i menys racional.

-Oriental: representa els textos més antics que han arribat fins a nosaltres, alguns exemples de literatura oriental són la egipcia, la xinesa, l’hebrea,i l’índia i tenen relació per la seua calidad simbólica i el sentit religiós. 

La literatura oral encara està en una etapa d'expansió. Antigament la literatura de tradició oral estava dirigida a un públic popular, no específicament infantil.Ahora pràcticament es reduïx a contes de literatura infantil. Els contes que es transmitien han anat passant de generació en generació patint moltes modificacions que es realitzaven pels narradores.També,l’estructura que aquestos tenien, per exemple:

 -Els finals feliços dels contes s'han vist subjectes a una sèrie de vicissituds.

 -La presència dels elements fantàstics ha passat per moments històrics de rebuig absolut a favor d'un realisme quotidià i didàctic, per a acabar tornant a imposar-se a fi de la imaginació i la fantasia tan del gust dels xiquets.

 -Els temes, ja que se centren molt en la naturalesa i en els animals deixant darrere temes importants com la sexualitat, la mort o els diners. L'augment de diàlegs enfront de l'escassa presència de les descripcions sustituïdes per il·lustracions, perquè van fonamentalment dirigida a xiquets. 

Actualment la tradició oral apareix en les aules d'infantil en forma de contes que són narrats per la professora podent fer ús de les ilustraciones,esta tradició no apareix tant en edats més adultes.

En les aules d'educació infantil s'utilitza per a enriquir els coneixements d'una manera més dinàmica i divertida. La professora pot utilitzar el “Dia de la Pau" per a llegir un conte que fomente els valors de l'amistat, respecte, humildad…

La utilitat didàctica que li donaria seria a partir de teatres i cançons, per tal de desenvolupar l’equilibri, la transmissió, la comunicació ,la socializació, la psicomotricitat, expressió.. D’aquesta manera tenint en compre quin concepte o tema volem tratar eixe dia a l’aula el ficarem dins d’una cançó o desenvoluparem un teatro per a que siga mes dinàmica la sesió.

Representació oral ARA:                                               Representació oral ABANS: Es una                                                                                        representació de música però així també es narraven                                                                                                                       històries.

Gènere narratiu

GÈNERO NARRATIU

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constituïxen una història aliena als sentiments de l'autor. Encara que siga imaginària, la història literària presa els seus models del món real. Apuesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura en la formació espiritual de la persona. 

El narrador es la persona que presenta la narració; ell és l'encarregat de donar a conéixer el món imaginari al lector, el qual està format per persones que realitzen accions dins d'un espai determinat i que succeïxen dins d'uns límits temporals precisos.

 La diferència fonamental entre el món real i el de la narració, radica en el fet de que el nostre món és evident, en canvi ,en una narració el món és també artísticament real, però no hi ha verdaderament i exteriorment, sinó que és creat a través del llenguatge; és a dir, el món narratiu es un món inventat. Aquest món creat està format per personatges, esdeveniments, lloc i temps en què succeïxen els fets.Pertenecen al gènere narratiu obres com ara el conte , la novel·la , la faula , la llegenda i altres. Totes ells tenen com a característica fonamental el fet de que hi ha un narrador que dóna a conéixer els esdeveniments.

Figures retòriques

FIGURES RETÒRIQUES

Les figures retòriques (o literàries) són mecanismes que alteren l'ús normal del llenguatge a fi d'obtindre un efecte estilístic. Segons el mecanisme empleat les figures retòriques es classifiquen en:

 -Figures de repetició:consistix en la repetició de paraules o d'altres recursos expressius. 

-Figures d'omissió: consistixen en la supressió d'un element lingüístic necessari, en teoria, per a la construcció del text. El seu ús tendix a alleugerir l’expressió.

-Figures de transformació: consistixen en la utilització de formes lèxiques que són, en teoria, incorrectes en la llengua ordinària. 

-Figures de posició: són aquells procediments que es basen en la pertorbació de l'orde normal de les parts de l’oració.

-Figures de pensament: són aquelles diverses formes o caràcters amb què s'expressen els pensaments o idees.

Gèneres audiovisuals

GÈNERES AUDIOVISUALS 

És cada un dels grans grups en què podem classificar els programes o vídeos segons el seu contingut, tipus de public a què va dirigit , o enfocament i construcció. Significa la integració i interrelació entre l'auditiu i el visual per a produir una nova realitat o llenguatge. Es creen així noves realitats sensorials per mitjà de mecanismes com l'armonia (a cada so li correspon una imatge) , complementarietat (el que no aporta el visual ho aporta l'auditiu) , reforç (es reforcen els significats entre si) i contrast (el significat naix del contrast entre ambdós) . En un audiovisual es percep la realitat amb els cinc sentits fitant la vista i l'oïda per ser els protagonistes en la comunicació i interpretació de la realitat. Tant la vista com l'oïda perceben en un temps i un espai.

Gènere dramàtic

GÈNERE DRAMÀTIC

El gènere dramàtic va tindre el seu origen a Grècia . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionisio , déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat . Les dites representacions consistien en himnes dedicats a eixa deïtat o divinitat. Més tard, van ser introduint-se-li canvis als cantells; d'aquesta manera sorgix el gènere dramàtic pròpiament tal. Els dramaturgs grecs més importants van ser: Sòfocles, Eurípides i Èsquil. 

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg dels personatges. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.Aquest gènere està destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, aquest gènere comprén a totes les manifestacions teatrals , a tot allò que s'ha escrit per al teatre i a tot el que és susceptible de representació escènica davant d'un públic. El gènere dramàtic està dividit en subgeneres ,com són :

 -La comèdia: Desenvolupa conflictes divertits i amables, amb personatges pertanyents al món de la normalitat. 

-El drama: Els personatges lluiten contra l'adversitat, que sol causar-li gran dany. Poden intervindre elements còmics i llavors presa el nom de tragicomèdia. 

-La tragèdia: Presenta terribles conflictes entre personatges d'alt llinatge ,reis, herois que són víctimes de terribles passions que els porten a la destrucció i a la mort. 

Altres subgèneres dramàtics: l'acte sacramental, l'entremés, el pas, el melodrama, etc."

Competència literària

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

S’entén com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, habits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudir de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'orde del literari.

És vàlid destacar que la competència literària, com totes les altres competències, no se circumscriu només als sabers, que en l'orde de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també al saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb eixos sabers i tindre creades determinades habilitats quant al procés d'aprenentatge i de realització de l'anàlisi de les obres literàries i d'eixe pressupost també part el saber fer literàriament, significa llavors que el sentit de la competència implica a més de habilitats (saber fer), capacitats (saber fer amb independència), actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació) .Els alumnes,per tant,hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaços de: 

-Posseir suficients coneixements sobre el fet literari. 

-Llegir l'obra literària utilitzant les estratègies lectores i comprensives. 

-Establir un acostament idoni a la lingüística del text objecte d'anàlisi. 

-Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des del seu context sociocultural. 

-Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d'estudi, llegir críticament el text i el seu món per a ampliar la seua comprensió i el seu pensament sobre el que ho rodeja.

-Conéixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.

-Analitzar els textos des dels moviments literaris socialment acceptats per a conéixer el pensament, l'estètica i la visió de món. 

-Opinar oralment sobre el que desperta el gaudi de l'obra en ell i contrastar la seua opinió amb l'emesa pels seus companys. 

-Crear textos literaris semblants o diferents dels llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la que puga expressar el seu món intern i que sàpia expressar el seu text-lector. 

-Relacionar l'obra amb altres obres produïdes en l'època actual, per a observar com continua sent actual i tenint sentit en totes les èpoques. És adquirir la capacitat per a produir i interpretar textos literaris, per a identificar un text literari, per a distingir un text literari d'un altre que no ho siga, capacitat per a transformar un sistema verbal primari en sistema verbal secundari.

La competència literària es la producció de textos amb propietats estètiques, com ara l’harmonia, l'estil, els simetrismos, els iso i heteromorfismos, així com les sotopicas singulars i  plastigramas.També la competència es naturalitza en la lecto-literatura en el procés d'oscultament des de superfície tèrmica i topològica cap a les seues entranyes retalls, com ara el reconeixement del simbòlic, allò que s'ha figurat, el fictici, ho estranye. El lector perquè, va més enllà del text, més enllà d'eixa bromera del llenguatge, de la seua voluntat. 

Aquest terme pot confondre's amb la competència lingüística a simple vista , ja que la competència lingüística es referix a la utilització del llenguatge i a conéixer obres en tots els seus aspectes, mentres que LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA, es la que més es necessita desenvolupar, perquè no sols es referix a conéixer obres, sinó a disfrutar d'elles, ser receptius, desenvolupar la comprensió i el foment de la producció per a un ple desenvolupant.

Àlbum il.lustrat

ÀLBUM IL.LUSTRAT

És tota obra literària, generalment, dedicada al públic infantil, que es caracteritza per unir en una mateixa pàgina un contingut textual i un contingut il·lustrat o imatge. Ambdós es complementen, aportant connexió, coherència i contingut a l'obra literària. Solen estar editats en tapes dures i són obres de xicoteta extensió. En un principi, en aquest tipus de publicacions, cada pàgina contenia un fragment del text acompanyat per una única imatge. Aquest gènere ha evolucionat de tal forma que hi ha obres sense text, compostes únicament per les il·lustracions o imatges.

Primera SAC.

El dia 20 d’octubre vaig acudir a una conferència de “Escola viva el Roure” , va ser una activitat parlada per Begoña Gónzalez una component d’aquesta escola. El seu objectiu amb açò era explicar la seua experiència , el per què i en què se basa la metodologia. Volia compartir el seu dia a dia amb nosaltres i saber en quina situació ens trobem com a futurs docents.

Em va semblar molt interesant anar-hi , ja que abans vaig visitar la pàgina web de l’escola i pense que seria interessant rebre informació d’una metodologia que fa al alumne protagonista del seu aprenentatge. L’alumne es qui aprén de les seues propies experiències, molt lligat a l’ambient en el que se troben, per això pràcticament sempre estan a l’aire lliure. 

Aquesta escola fomenta la lectura i li dona molta importància ,considera que llegir, escriure, parlar, moure’s, relacionar-se, crear significa que tot l’organisme està actiu, implicat en la vivència, i això és el que permet que l’aprenentatge entre i sedimente. Totes les capacitats intel·lectuals, l’afectivitat, la creativitat, la imaginació, els sentits, hi estan participant, i aquesta implicació és el que fa recollir la impressió i assimilar el que és convenient d’aquest moment, privilegiar-lo en la memòria i, des d’allí, associar-lo i transformar-lo, transformar-se, créixer. Per això el Roure està ple de llibres, i cada alumne pot llegir sempre que vullga, això sí, mai serà obligat a llegir un i a fer un examen per a comprovar que ho ha llegit.

La idea de llegir per plaer dels alumnes en pareix una molt bona decisió, doncs , en la meua aula posaria molts llibres perquè cada un triara el que més li agrade i els donaria temps per a llegir, no em pareix que posar data d'examen (per a saber si ho ha entés) i el títol del llibre que s'han de llegir genere motivació en l’alumne. Per a saber que la comprensió del meu alumne avança he pensat que podríem fer una tértulia (com a la classe de Formació Literària) i cada alumne,per torns, conte el que més li ha agradat del llibre compartint-ho amb els seus companys, per a fer-ho mes dinàmic. També utilitzaria del Roure la idea de treballar a l’aire lliure per a rebre estimuls del nostre ambient.

En l'escola utilitzaria aquesta forma d'ensenyar donant més activitats fora del aula. A més, fomentaria la literatura anant al pati a llegir contes per a estar en contacte amb la natura.

D’aquesta confèrencia en va parèixer molt interessant la idea d’escola diferent , però la seua escolarització es de 3-12 anys, una vegada finalitzada acudixen a un centre diferent on exigixen uns coneixements específics per a poder passar de curs. Desconfie que els alumnes que vénen del Roure puguen afrontar tota serie de coneixements que s'exigixen en qualsevol escola on l'alumne perd el seu protagonisme. Ells no estan acostumats que se’ls vaja avaluar amb una nota, ni a donar hores i hores de classes magistrals. Podran ajustar-se a açò?

"Barri Sèsam"

“Barri Sèsam”  es una col.lecció de llibres escrits per Isidro Sánchez apartir de 1998 i editat per RBA. Guanyadora del Premi TP d’Or.

Barri Sèsam , està destinat, prioritariament, a xiquets i xiquetes de preescolar, amb una serie d’objectius com son el desenvolupament de la capacitat psicomotriz , l’ensenyament d’aspectes bàsics de càlcul, llenguatge.. Es compon de deu protagonistes que compartixen la seua vida quotidiana ,per exemple, en l’escola com en  Sánchez, I. (1998). Coco aprende cosas nuevas. [Barcelona]: RBA. Aquesta col.lecció agradava molt als xiquets, supose que el fet de contar aventures en la vida  quotidiana feia donar-li emoció a algo tan senzill com anar a l’escola.

Aquesta col.lecció toma les seus objectius educatius com a tema principal, treballant el curriculum adecuat per al seu pùblic i al voltant d’això treballa per a cada un dels seus llibres.

Respecte als valors que transmitix aquesta col.lecció es troben: la amistat,la bondat, la humiltat, la lealtat ja que continuament en cada llibre s’ajuden uns als altres i participem en els problemes de tots donant sempre el millor consell, també apareix la responsabilitat, cada protagonista realitza les seues obligacions independentment del que façen els altres, van a l’escola , a treballar, a visitar a la seua avia…Tots saben el que tenen que fer i que sempre tindran temps per a jugar i ho tranmitixen als lectors. Cal destacar l’aparició d’un personantge nou , encara que pareix igual no ho és. Julia té autisme,introduixen aquest personatge per a fomentar l’atenció a la diversitat en les aules, per a fer conscients als xiquets que tots som iguals encara que tinguem diferències i que tots hem de ser amics.

La trama es similar, encara que cada capítol té un tema a tractar diferent (anar a l’escola, anar al metge, anar de viatge…) els seus fils s’unixen per tal de tindre una trama,crear a xiquets de valors, comportaments, actituts i aptituts qualificades, per exemple al llibre Sánchez,I. (1998)Yo quiero estar enfermo.[Barcelona]:RBA. Paco Pico vol estar malalt perque Epi està malalt i tots li regalen coses i li fan cas, un dia Paco Pico es va ficar malalt de veritat i s’adonà que no podia jugar amb les coses que li havien regalat,ni menjar.Tots els amics arribaren a la conclusió que estar malalt no es divertit.

La trama d’aquesta col.lecció podría relacionar-se amb la col.lecció de Teo  en la que la vida quotidiana es la protagonista i van ocorreguent una sèrie de aventures.

Aquesta col.lecció es molt pràctica per als xiquets, ja que es motivaran més per a fer les tasques diaries, els agradarà llegir i serà molt profitós i beneficiós.