Recurs per a l'educació literària infantil

CONTACONTES:

El contacontes es tracta de la narració d'una història o un relat comptada per una persona que va dirigida cap a xiquets. Aquestes narracions poden ser comptades en qualsevol lloc, no es necessita un lloc específic per a poder ser comptades. Es poden comptar en les classes, en el carrer, en les bibliotecas...

Per a poder comptar les històries els xiquets es posen al voltant de la persona que ho compta i estos escolten mentres una persona compta una història als xiquets, per a poder fer-ho de manera més divertida pot utilitzar materials com a disfresses, caretes, decorats... Sovint en les biblioteques o en alguns parcs públics se celebren tallers per als xiquets menuts com a jocs, activitats, i entre ells es troba el contacontes.

Fa poc, vaig anar amb el meu nebot al parc i hi havia tallers per als xiquets menuts i entre tantes activitats es trobava el contacontes i  varem decidir anar allí. Una xica es va posar a comptar un conte i els xiquets mostraren molt interés, a l'acabar de comptar la història, la xica va proposar fer una sèrie de preguntes per a veure si els xiquets s'havien assabentat i després els va donar a cada un per a que pintaren als personatges de la història i després se'ls portaren a casa. Els xiquets amb aquets  tipus d'activitats es familiaritzen amb la lectura i fan que millore el seu interés per ella.

Pense que el contacontes és una bona manera per a poder fomentar la lectura tant dins com fora de l'aula ja que llegint s'aprenen gran quantitat de coneixements i fa que aumente més l'interés dels xiquets per la lectura. El contacontes podria ser una bona activitat per a posar-la en pràctica dins de l'aula amb els alumnes i portar-la a cap un dia a la setmana però que cada vegada un alumne comptara la història perquè fora més divertit i interessant.

Recurs per a l'educació literària infantil

CONTACONTES 

Els contacontes son unes produccions orals contades per una persona en un lloc determinat i escoltada per altres persones. Una bona producció de “contacontes” podría ser com aquesta:

Acordem una hora determinada i un llocc íntim on no hi haja massa soroll. La persona que va a contar la història es pot situar dins d'un cercle o davant de tots i que la resta estiga sentada. La producció del conte pot durar entre treinta i seixanta minuts i la contacontes pot utilitzar titelles, disfresses o ajudants per a que el relat siga més real.

Depén de la duració del relat, al finalitzar es poden fer una mena de tallers, com per exemple pasar a les taules de la biblioteca i repartir dibuixos dels protagonistes del relat per a que els pinten o fulls en blanc per a que dibuixen com pensen que eren els personatges de la història… Si tenim més temps perque el relat ha sigut breu, podem fer tallers amb materials per a recortar i pegar objectes, o utilitzar jocs relacionats com per exemple;puzzles, adivinar les parelles… 

Quan jo era xicoteta sempre ens donaven al eixir de classe papers on ficava data, hora i el conte que s’anava a contar a la biblioteca del poble. Recorde que m’agradava molt perque era una activitat fora de classe que podia fer amb les meues companyes. Era molt divertit!

Com a futura docent, també introduiré els contacontes a la meua aula. Considere la lectura fonamental per a la educació i per a crèixer com a persones amb uns valors i comportaments ideals. Pot ser una activitat dinàmica i motivadora ja que serà una activitat grupal en la que no tenen que fer la tasca individual, i serà tasca de la mestra fer una activitat més divertida amb la seua interpretació.

Recurs per a l'educació literària infantil

 TITELLES

Els titelles constitueixen sens dubte una eina educativa ben interessant; així ho han entès al llarg dels anys un bon nombre d’educadors i educadores dels diversos nivells formatius, tant pel que fa a l’ensenyament reglat com quant al no reglat. Szulkin i Amado plantegen que el taller de titelles com a activitat escolar “es una herramienta que promueve el aprendizaje de diferentes conocimientos y habilidades a partir de situaciones de interacción social”. Aquest potencial està fora de discussió; ara bé, quines en són les potencialitats, quins usos se’n poden fer, amb quins objectius o com avaluar-ne els resultats, són algunes de les qüestions bàsiques que hem de plantejar-nos si volem establir una fonamentació clara per a l’ús educatiu del titella.

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització. La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als xiquets a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguen recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. És un dels objectius mostrar que el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.

Els titelles són fàcils de fer servir, econòmics de fer, i la seva utilització amb l’alfabetització pot complir amb els objectius curriculars. Els titelles són eficaços per connectar amb públics de totes les edats. L’ús de titelles té diversos objectius, que es vinculen directament als objectius curriculars i de formació. Els titelles ja s’empraven en una gran varietat d’entorns més enllà de l’entrenament. L’ús de titelles pot desenvolupar habilitats clau d’alfabetització, millorar l’apropament a la literatura i fer que les experiències d’aprenentatge siguin més significatives.

En definitiva, els titelles poden aportar una sèrie d’elements positius a l’ensenyament/aprenentatge de convencions, i sobretot poden ajudar l’alumnat a aprendre (no sols en el context escolar, sinó en la vida) i a expressar. Els titelles constitueixen una forma creativa i expressiva de l’art que es fa accessible als infants i que pot reforçar el procés educatiu: amb aquest recurs ensenyem a estar oberts a l’entorn, a viure més intensament i a expressar amb les paraules i les accions. En l’assoliment d’aquests objectius educatius és de vital importància el procés, tot i que en tractar-se d’activitats artístiques el producte final en forma d’espectacle s’haja de tindre en compte; tanmateix, si focalitzem tot l’interès en el producte final, serà difícil que l’alumnat interioritze el procés i el camí que comporta.

Recurs per a l'educació literària infantil

                                                TALLER DE LA VENTAFOCS               

El passat estiu en el poble on jo vaig de vacances hi van fer un taller del conte La Ventafocs en la biblioteca del poble.

El taller durava seixanta minuts i tenia cinc sessions així que molts xiquets del poble a les deu i mitja del matí ja estaven a la plaça de l’ajuntament esperant que començara el taller.

En la primera sessió,  introduïren una cançó anomenada  “Soñar es desear”  de la pel·lícula de la Ventafocs i van fer endevinalles amb el conte que posteriorment començaren a llegir. Mentre llegien el conte als xiquets anaven canviant el to amb els diferents personatges que apareixien,  utilitzaven moltes onomatopeies per a sorprendre als xiquets i que no s’avorriren i en el projector de la biblioteca utilitzaven les il·lustracions del llibre per tal que continuaren la història. Després, repetiren la lectura però esta vegada introduint canvis i van repartir unes cartes amb els diferents personatges de la Ventafocs i cada vegada que foren nomenats en la lectura els noms dels personatges tenien que ocupar una cadira buida que hi havia darrere d’ells ja que ells estaven asseguts a terra.

En la segona sessió,  van tornar a llegir el conte i  repartir fitxes amb les paraules més representatives de la Ventafocs com també les més complicades que deien i entre tots parlaven d’eixes paraules i del seu significat. Mes tard, van repartir escenes del conte i per equips van pintar-les.

En la tercera sessió, van ficar en una caixa diferents objectes relacionats amb l’obra i els xiquets tenien que endevinar quin d’aquells objectes faltava (ho van fer 3 o 4 vegades) i després amb els objectes amb els quals havia jugat anteriorment el que feien era mitjançant el tacte i amb els ulls tapats  havien d’endevinar quin objecte estaven tocant.

En la quarta sessió, deixaren que cada xiquet dibuixara la escena que més li havia agradat i després els ficaren per tota la biblioteca durant un temps.

En la quinta sessió, van fer grups i cadascun d’ells representà un fragment del conte i per últim crearen una història alternativa amb nous personatges i un nou títol.

Pense que el taller que van fer era molt entretingut  i divertit per als xiquets encara que jo ho haguera acurtat un poc més perquè em sembla que estar una hora atent durant els cinc dies que durà el taller és molt difícil.

En la meua futura docència faré activitats com aquestes per tal de fomentar la lectura per a què els xiquets deixen de vore la literatura com una cosa imposada i puguen llegir i passar-ho bé al mateix temps.

Segona SAC

Durant la segona setmana d'activitats complementàries vaig assistir a una Conferència anomenada Duelo y escuela.

L'objectiu que presentava l'activitat era poder unir el significat de dol al mateix temps que el d'escola i que en aquesta, puga establir-se una relació.

L'activitat complementària constava en que una psicòloga pretén acostar-se al procés del dol, les seves fases, emocions, educació pel que fa a aquest succés inevitable i adaptatiu per a l'ésser humà.

Quan l'escola s'interessa pels alumnes que viuen una pèrdua, i incita als seus companys a entendre'ls, no només està tenint un gest d'humanitat, també està realitzant una important tasca educativa.

També és possible constatar en els nostres dies la creixent tendència a mantenir els xiquets apartats de tot el relacionat amb la mort. Tot i que es fa amb la intenció de protegir-los, la veritat és que així no capten els models adults d'afrontament del dolor; ni poden sentir-se útils col·laborant i donant suport als seus majors. Però el més greu és que se'ls impedeix saber que és possible enfrontar-se amb èxit a les dificultats inevitables, i que la unió en la desgràcia ens fa més humans .

Per això val la pena que els docents sàpiguen com afrontar les reaccions dels seus alumnes quan mor algú proper, els ensenyen a respectar i donar suport al dol dels afectats i els ajuden a canalitzar l'ansietat associada a la mort.

Per això, cal ensenyar-los a acceptar la realitat de la pèrdua, és a dir, explicar-los que mentre estiguen vius no tornaran a veure al seu ésser estimat més que en somnis, fotografies o els seus records. També convé recordar-los que l'amor que els van donar estarà sempre en els seus cors. Convidar-los a assistir als funerals, realitzar amb ells actes en memòria de qui va morir i parlar d'ells en passat, els ajudarà a assimilar la realitat de la pèrdua.

Pense que l'activitat ha estat molt be plantejada perquè ha sigut una bona manera d'ensenyar la importància que té parlar-los als xiquets des de xicotets el que és la mort i no anar amb embuts dient-los coses com que s'han anat de viatge, o que estan en el cel... ja que d'aquesta manera, el seu sofriment posterior serà més gran perquè tenen la sensació que tornaran a veure'ls i sempre estan esperant que tornen. 

Segona SAC

Durant la segona setmana d'activitats complementàries vaig assistir a l'activitat anomenada Gimcana poètica prevista per al dia 24 de novembre del 2016 de 11:00 h a 13:00h. L'activitat va estar organitzada i dirigida per Nuria Olmos professora de l'assignatura de Formació Literària. L'objectiu que presentava l'activitat era proposar grups cooperatius entre els assistents i treballar textos poètics.

L'activitat complementària constava a fer un recorregut per diverses classes per a poder superar proves i aconseguir una recompensa si la professora considerava oportú que la prova estava superada, una vegada superada es rebia un tros de paper que finalment acabava en un poema. La Gimcana presentava distintes activitats formades per grups d'unes deu persones. Les activitats eren gravar-se dient un poema amb un sentiment de tristesa, amor, alegría,.. i al meu grup li va tocar la tristesa, crear frases relacionades amb l'educació, crear un cal·ligrama que el meu grup va fer una flor, buscar paraules que acabaren igual que una altra que donava la professora i després crear un poema i finalment la creació d'una figura amb diversos objectes.

L'activitat té una gran relació amb l'educació literària ja que en totes les activitats proposades es realitzaven frases relacionades amb l'educació, lectura de poemes, creació de poemes... Per a poder aplicar-ho a l'Educació primària es poden dur a terme les mateixes activitats ja que eren senzilles de realitzar i es poden realitzar a qualsevol edat encara que no sempre s'utilitzarà el mateix repertori respecte al vocabulari. Respecte al material, era un material senzill d'utilitzar ja que eren pintures, retoladors, bolígrafs, trossos de paper...

Pense que l'activitat ha estat molt be plantejada perquè ha sigut una manera diferent d'ensenyar qualsevol aspecto sobre l'educació literària, ja que a través d'activitats o jocs també es pot aprendre.

Primera SAC

Durant la primera setmana complementària del primer quadrimestre vaig anar a una activitat anomenada Projectes de l’Educació Infantil.

L’activitat fou organitzada per Antonio José Morales amb l’objectiu de conèixer un projecte que va fer fa uns anys Llum Molina al CEIP Mas d’Escoto de Riba-roja.

Alguns dels objectius d’ aquest projecte són:

-Afavorir el gust per la investigació.

-Els xiquets han de tindre un sentiment de pertinença a un entorn concret.

L’activitat consistia en explicar el projecte de masovers i masoveres i reflexionar sobre els projectes que es poden fer a l’Educació Infantil. El paper dels assistents era interactiu ja que interactuàvem els uns amb els altres i preguntàvem  dubtes si els teníem.

El projecte dels masovers i masoveres estava dirigit a un grup heterogeni  de tretze xiquets i xiquetes en el qual algun d’ells tenia conductes disruptives i hi havia una alumna amb el síndrome de Morsier (invident).Aquest consistia en que saberen que era un masover,que és el que feia, quines ferramentes utilitzava,etc.

A simple vista aquesta activitat no té cap relació amb l’educació literària. Va ser després de donar-li unes voltes, quan vaig adonar-me  de què  encara que no ho sembla hi havia  moltes activitats en aquest projecte que poden relacionar-se amb la literatura tant oral com escrita.

Algunes d’aquestes activitats eren  per exemple:

-Els xiquets  van escoltar i aprendre la cançó de la masereta se’n va al mercat.

-Portaven llibres d’investigació relacionats amb aquest tema a la biblioteca i els llegien per saber més al respecte.

-Portaren el testimoni de persones que s’havien dedicat a eixe treball i els explicaven la seua feina.

Aquesta mestra no sols en aquest projecte que ens ha explicat més detalladament sinó en la majoria dels que fa, li dona importància a que aprenguen mentre juguen i per això el que fa es fomentar que els xiquets s’expressen i parlen de qualsevol de tema que estiguen donant, fa activitats en el que tots ells exploren el seu entorn a través dels sentits i en els que puguen desenvolupar la seua creativitat i imaginació. A més, com és en aquestes edats quan aprenen a llegir, Llum el que intenta és fomentar la lectura a través d’activitats en els que no utilitza una fitxa sinó el que fa és que expliquen què conta el llibre de forma oral i sense ninguna mena d’exàmens i que diguen què es el que més els ha agradat i si no els ha agradat, perquè. Així augmenta l’ interès per la lectura dels xiquets ja que elegiran uns o altres, depenent dels seus gustos.

Per concloure, pense que ha sigut una activitat entretinguda que m’ha servit per conèixer activitats que es poden fer amb els xiquets  jugant i aprenent al mateix temps , la qual cosa m’ha fet pensar en els projectes que puc crear en un futur.

Primera SAC.

El dia 20 d’octubre vaig acudir a una conferència de “Escola viva el Roure” , va ser una activitat parlada per Begoña Gónzalez una component d’aquesta escola. El seu objectiu amb açò era explicar la seua experiència , el per què i en què se basa la metodologia. Volia compartir el seu dia a dia amb nosaltres i saber en quina situació ens trobem com a futurs docents.

Em va semblar molt interesant anar-hi , ja que abans vaig visitar la pàgina web de l’escola i pense que seria interessant rebre informació d’una metodologia que fa al alumne protagonista del seu aprenentatge. L’alumne es qui aprén de les seues propies experiències, molt lligat a l’ambient en el que se troben, per això pràcticament sempre estan a l’aire lliure. 

Aquesta escola fomenta la lectura i li dona molta importància ,considera que llegir, escriure, parlar, moure’s, relacionar-se, crear significa que tot l’organisme està actiu, implicat en la vivència, i això és el que permet que l’aprenentatge entre i sedimente. Totes les capacitats intel·lectuals, l’afectivitat, la creativitat, la imaginació, els sentits, hi estan participant, i aquesta implicació és el que fa recollir la impressió i assimilar el que és convenient d’aquest moment, privilegiar-lo en la memòria i, des d’allí, associar-lo i transformar-lo, transformar-se, créixer. Per això el Roure està ple de llibres, i cada alumne pot llegir sempre que vullga, això sí, mai serà obligat a llegir un i a fer un examen per a comprovar que ho ha llegit.

La idea de llegir per plaer dels alumnes en pareix una molt bona decisió, doncs , en la meua aula posaria molts llibres perquè cada un triara el que més li agrade i els donaria temps per a llegir, no em pareix que posar data d'examen (per a saber si ho ha entés) i el títol del llibre que s'han de llegir genere motivació en l’alumne. Per a saber que la comprensió del meu alumne avança he pensat que podríem fer una tértulia (com a la classe de Formació Literària) i cada alumne,per torns, conte el que més li ha agradat del llibre compartint-ho amb els seus companys, per a fer-ho mes dinàmic. També utilitzaria del Roure la idea de treballar a l’aire lliure per a rebre estimuls del nostre ambient.

En l'escola utilitzaria aquesta forma d'ensenyar donant més activitats fora del aula. A més, fomentaria la literatura anant al pati a llegir contes per a estar en contacte amb la natura.

D’aquesta confèrencia en va parèixer molt interessant la idea d’escola diferent , però la seua escolarització es de 3-12 anys, una vegada finalitzada acudixen a un centre diferent on exigixen uns coneixements específics per a poder passar de curs. Desconfie que els alumnes que vénen del Roure puguen afrontar tota serie de coneixements que s'exigixen en qualsevol escola on l'alumne perd el seu protagonisme. Ells no estan acostumats que se’ls vaja avaluar amb una nota, ni a donar hores i hores de classes magistrals. Podran ajustar-se a açò?