L' intertext lector és un component bàsic de la
competència literària, ja que integra, selecciona i activa significativament
el conjunt de sabers, estratègies i recursos literaris. A més, al ser un
component de la competència literària, regula des d'aquesta posició les
activitats d’identificació, d’associació i de connexió en el procés de recepció. L’ intertext lector és mostra
com un concepte clau per explicar els diferents aspectes de la formació
literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de I’intertext
lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat
de reconeixement textual resulta determinant per a l'adequada interpretació de
molts textos. El text més interessant pot resultar incomprensible o d’escàs
interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de l’ incapacitat
del lector per a identificar el seu contingut i els seus valors estètics. És a
dir, en l’educació literària el lector és l'eix i a partir
de realitzar la lectura de un text, el lector fa inferències, formula
expectatives, construeix la hipòtesi del text en quant al significat, etc…
Quant més es llig i més coneixements té un alumne, més
actualitzarà el seu intertext lector i podrà interpretar major nombre de obres
literàries o textos.
Segons Mendoza, les principals funcions de l’intertext
lector són:
- Orientar i regular l’activitat d’associació que genera el lector.
- Connectar les aportacions de la competència literària amb les respostes/ reaccions del receptor als estímuls del discurs literari.
- Afavorir la recepció i el desenvolupament de la competència literària.
- · Establir la relació que hi ha entre intertext discursiu i l’intertext lector.
- Potenciar l’activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d’ actituds positives cap a diverses manifestacions literàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada