Primera SAC

Durant la primera setmana complementària del primer quadrimestre vaig anar a una activitat anomenada Projectes de l’Educació Infantil.

L’activitat fou organitzada per Antonio José Morales amb l’objectiu de conèixer un projecte que va fer fa uns anys Llum Molina al CEIP Mas d’Escoto de Riba-roja.

Alguns dels objectius d’ aquest projecte són:

-Afavorir el gust per la investigació.

-Els xiquets han de tindre un sentiment de pertinença a un entorn concret.

L’activitat consistia en explicar el projecte de masovers i masoveres i reflexionar sobre els projectes que es poden fer a l’Educació Infantil. El paper dels assistents era interactiu ja que interactuàvem els uns amb els altres i preguntàvem  dubtes si els teníem.

El projecte dels masovers i masoveres estava dirigit a un grup heterogeni  de tretze xiquets i xiquetes en el qual algun d’ells tenia conductes disruptives i hi havia una alumna amb el síndrome de Morsier (invident).Aquest consistia en que saberen que era un masover,que és el que feia, quines ferramentes utilitzava,etc.

A simple vista aquesta activitat no té cap relació amb l’educació literària. Va ser després de donar-li unes voltes, quan vaig adonar-me  de què  encara que no ho sembla hi havia  moltes activitats en aquest projecte que poden relacionar-se amb la literatura tant oral com escrita.

Algunes d’aquestes activitats eren  per exemple:

-Els xiquets  van escoltar i aprendre la cançó de la masereta se’n va al mercat.

-Portaven llibres d’investigació relacionats amb aquest tema a la biblioteca i els llegien per saber més al respecte.

-Portaren el testimoni de persones que s’havien dedicat a eixe treball i els explicaven la seua feina.

Aquesta mestra no sols en aquest projecte que ens ha explicat més detalladament sinó en la majoria dels que fa, li dona importància a que aprenguen mentre juguen i per això el que fa es fomentar que els xiquets s’expressen i parlen de qualsevol de tema que estiguen donant, fa activitats en el que tots ells exploren el seu entorn a través dels sentits i en els que puguen desenvolupar la seua creativitat i imaginació. A més, com és en aquestes edats quan aprenen a llegir, Llum el que intenta és fomentar la lectura a través d’activitats en els que no utilitza una fitxa sinó el que fa és que expliquen què conta el llibre de forma oral i sense ninguna mena d’exàmens i que diguen què es el que més els ha agradat i si no els ha agradat, perquè. Així augmenta l’ interès per la lectura dels xiquets ja que elegiran uns o altres, depenent dels seus gustos.

Per concloure, pense que ha sigut una activitat entretinguda que m’ha servit per conèixer activitats que es poden fer amb els xiquets  jugant i aprenent al mateix temps , la qual cosa m’ha fet pensar en els projectes que puc crear en un futur.

Literatura (i fet literari)

La literatura és l'art d'escriure. El concepte de literatura és més ampli, ja que es pot considerar la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc. Tanmateix, la literatura és el coneixement i ciències de les lletres.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot, hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els texts escrits d'una certa qualitat, excloent-ne algunes formes populars com el còmic o certes novel·les "de gènere" (novel·la "rosa", "de lladres i serenos", etc.). Els temes són variats, però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal fa ús de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, siga un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluides i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza, llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com, per exemple, la poesia tradicional dels pobles.

La literatura en el sentit més modern és, doncs, un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és la finalitat de la literatura. A primer cop d'ull, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics, però cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura, ja que un text pot contenir una dimensió literària fins i tot quan l'autor no volia que en tinguera, o sense que aquesta dimensió haja estat l'objectiu, sinó el gènere.

En allò referent al fet literari és a més d'una manera de creació i estructura interna de l'obra és també la funció social que hi trobem. És a dir, el fet literari avarca el que coneixem com a “obra” i a més a més tracta tots el factors externs que afecten a l'elaboració d'aquesta.

Paraliteratura

La paraliteratura és un terme que es refereix als relats que segueixen un model que mitjançant recursos típics no es causa que el lector reaccione reflexionant de manera crítica.

La paraliteratura no concep el principi de bellesa en si mateixa, sinó a través d'una utilitat. Abasta també el terreny de l'ensenyament i institucions on el paraliterari és un fet fonamental davant la crisi dels estudis literaris, que es convertirà en crisi dels estudis culturals, cosa que no es pot reemplaçar per la literatura. Intervé tot un sector de producció literària que fins aquest moment se li ha considerat marginal. 

Competència mediàtica

Se sol entendre per competència una combinació de coneixements, destreses i actituds que es consideren necessaris per a un determinat context. No es pensa en una competència que garanteixa l'eficàcia professional, sinó que potencie l'excel·lència personal.

En el fenomen de la comunicació mediàtica, el llenguatge, per exemple, no es pot entendre sense la tecnologia. De la mateixa manera, ni la ideologia ni l'estètica poden entendre sense el llenguatge. Però això no és obstacle perquè hi haja aproximacions educatives al fenomen de la comunicació mediàtica que estan polaritzades, de manera prioritària o exclusiva, en la dimensió tecnològica, oblidant la dels llenguatges. Com les cal atenen les dimensions de la tecnologia i dels llenguatges simplement perquè els estudiants puguen reproduir de manera acrítica les rutines productives dels mitjans de masses convencionals. És a dir, que atenen la dimensió dels llenguatges, però marginen la de la ideologia i els valors. O que atenen aquesta i obliden la dimensió estètica. 

Gènere assagísitic

L'assaig és un gènere literari que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees en el que l’autor presenta la seua visió personal, reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana i està adreçat a lectors no especialitzats.

Les característiques de l’assaig són:

•      L’extensió dels assajos és molt variable, encara que en el seu origen era un gènere que tenia tendència a la brevetat.
•     El contingut tracta sobre tot de temes sobre l’home i les seues produccions culturals i que pertanyen a ciències i a disciplines com la sociologia, la història, la política, la literatura…
•     El tema està presentat amb una visió personal, amb subjectivisme.
•     Des del punt de vista del receptor, l’assaig  s’adreça a un lector mitjanament culte i no especialitzat en el tema. Per tant, aquest gènere s’ha de caracteritzar per la senzillesa en l’exposició del tema i per l’interès que provoquen.D’altra banda, l’assaig ha de tenir molt en compte la cura i la correcció en l’expressió, així com de vegades, l’ús de recursos propis del llenguatge literari.
•      Aparició d’abundants termes abstractes.
•     Perdurabilitat del seu vocabulari. El llenguatge utilitzat en els assajos està format, en general, per un vocabulari molt més estable que el dels textos científics, perquè, davant del constant augment i renovació que es va produint en el lèxic de totes les ciències, el dels assajos no augmenta ni es renova al mateix ritme.

Educació literària

L’educació literària és un terme relativament recent. Parlar  «d’educació literària» implica un canvi d’orientació en els objectius i en l'orientació didàctica: es declara amb aquest terme que la finalitat de l'ensenyament de la literatura és formar lectors competents, no transmetre informacions sobre historia literària (Colomer, 1991).

L'educació literària implica la intervenció en camps estretament relacionats:

• Ajudar els alumnes a descobrir la lectura com a experiència  satisfactòria, que depèn de la resposta afectiva del lector quan s'emociona amb la intriga, s'identifica amb els personatges, reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a experiència humana, contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres lectors, se sorprèn davant la manera diferent d'utilitzar el llenguatge i gaudeix amb això, etc.

• Ensenyar a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que el lector té de si mateix i del món amb l’elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix la obra literària.

• Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives,textuals i lingüístiques de les obres literàries, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes de textos convencionals mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seua experiència.

Aquests tres components de l'educació literària són solidaris: experimentar la lectura com una activitat plaent s'inclinarà a que  l'alumnat aprenga coses que l'ajuden a entendre millor quan llegeix. I al contrari, sense aquests sabers no s'està en condicions de gaudir plenament de la lectura ni d'ampliar i diversificar les experiències com a lector.

Cal tenir en compte, però, les encertades advertències de Colomer i Camps (1991: 104-105). Aquestes autores distingeixen entre la lectura per plaer i la lectura per aprendre a llegir. Els objectius de l'escola en relació amb la lectura literària no es refereixen a la lectura com a plaer, sinó a la competència lectora, sense la qual no és possible la lectura plaent.

Tot això planteja dos problemes didàctics. Un es refereix a la pertinència de les informacions que s'han de proporcionar sobre contextos culturals, procediments literaris i valors estètics, a l'oportunitat del moment en què aquestes s'han de presentar al llarg dels diferents nivells educatius. Vé  al cas, sobre això, les paraules d'Ítalo Calvino en el seu assaig: Per què llegir els clàssics?

 “ Mai es recomanarà bastant la lectura directa dels textos originals evitant en el possible la bibliografia crítica, comentaris, interpretacions. L'escola i la universitat haurien de servir per fer-nos entendre que cap llibre que parle d'un llibre diu més que el llibre en qüestió; en canvi fan tot el possible perquè es crea el contrari. Per una inversió de valors molt difosa, la introducció, l'aparell crític, la bibliografia fan les vegades d'una cortina de fum per amagar el que el text ha de dir i que només pot dir si l'hi deixa parlar sense intermediaris que pretenen saber més que ell.”

L'altre problema té a veure amb la manera de concebre l'ensenyament, que no ha de consistir -o no només- en la transmissió de coneixements, perquè després siguen fidelment repetits pels alumnes de diferents maneres sinó en proporcionar els mitjans i les ajudes perquè els alumnes aprenguen a escoltar el que els textos han de dir.

Intertext lector

L' intertext lector és un component bàsic de la competència literària, ja que integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos literaris. A més, al ser un component de la competència literària, regula des d'aquesta posició les activitats d’identificació, d’associació i de connexió en el procés de recepció. L’ intertext lector és mostra com un concepte clau per explicar els diferents aspectes de la formació literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de I’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l'adequada interpretació de molts textos. El text més interessant pot resultar incomprensible o d’escàs interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de l’ incapacitat del lector per a identificar el seu contingut i els seus valors estètics. És a dir, en l’educació literària el lector és l'eix i a partir de realitzar la lectura de un text, el lector fa inferències, formula expectatives, construeix la hipòtesi del text en quant al significat, etc…

Quant més es llig i més coneixements té un alumne, més actualitzarà el seu intertext lector i podrà interpretar major nombre de obres literàries o textos.

Segons Mendoza, les principals funcions de l’intertext lector són:

•           Orientar i regular l’activitat d’associació que genera el lector.
•           Connectar les aportacions de la competència literària amb les respostes/ reaccions      del receptor als estímuls del discurs literari.
•          Afavorir la recepció i el desenvolupament de la competència literària.
• ·            Establir la relació que hi ha entre intertext discursiu i l’intertext lector.
•       Potenciar l’activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d’ actituds positives cap a diverses manifestacions literàries.