dimecres, 9 de novembre del 2016

Figures retòriques

FIGURES RETÒRIQUES

Les figures retòriques (o literàries) són mecanismes que alteren l'ús normal del llenguatge a fi d'obtindre un efecte estilístic. Segons el mecanisme empleat les figures retòriques es classifiquen en:
 -Figures de repetició:consistix en la repetició de paraules o d'altres recursos expressius. 
-Figures d'omissió: consistixen en la supressió d'un element lingüístic necessari, en teoria, per a la construcció del text. El seu ús tendix a alleugerir l’expressió.
-Figures de transformació: consistixen en la utilització de formes lèxiques que són, en teoria, incorrectes en la llengua ordinària. 
-Figures de posició: són aquells procediments que es basen en la pertorbació de l'orde normal de les parts de l’oració.

-Figures de pensament: són aquelles diverses formes o caràcters amb què s'expressen els pensaments o idees.

Gèneres audiovisuals

GÈNERES AUDIOVISUALS 


És cada un dels grans grups en què podem classificar els programes o vídeos segons el seu contingut, tipus de public a què va dirigit , o enfocament i construcció. Significa la integració i interrelació entre l'auditiu i el visual per a produir una nova realitat o llenguatge. Es creen així noves realitats sensorials per mitjà de mecanismes com l'armonia (a cada so li correspon una imatge) , complementarietat (el que no aporta el visual ho aporta l'auditiu) , reforç (es reforcen els significats entre si) i contrast (el significat naix del contrast entre ambdós) . En un audiovisual es percep la realitat amb els cinc sentits fitant la vista i l'oïda per ser els protagonistes en la comunicació i interpretació de la realitat. Tant la vista com l'oïda perceben en un temps i un espai.

Gènere dramàtic

GÈNERE DRAMÀTIC

El gènere dramàtic va tindre el seu origen a Grècia . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionisio , déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat . Les dites representacions consistien en himnes dedicats a eixa deïtat o divinitat. Més tard, van ser introduint-se-li canvis als cantells; d'aquesta manera sorgix el gènere dramàtic pròpiament tal. Els dramaturgs grecs més importants van ser: Sòfocles, Eurípides i Èsquil. 
El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg dels personatges. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.Aquest gènere està destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, aquest gènere comprén a totes les manifestacions teatrals , a tot allò que s'ha escrit per al teatre i a tot el que és susceptible de representació escènica davant d'un públic. El gènere dramàtic està dividit en subgeneres ,com són :
 -La comèdia: Desenvolupa conflictes divertits i amables, amb personatges pertanyents al món de la normalitat. 
-El drama: Els personatges lluiten contra l'adversitat, que sol causar-li gran dany. Poden intervindre elements còmics i llavors presa el nom de tragicomèdia. 
-La tragèdia: Presenta terribles conflictes entre personatges d'alt llinatge ,reis, herois que són víctimes de terribles passions que els porten a la destrucció i a la mort. 

Altres subgèneres dramàtics: l'acte sacramental, l'entremés, el pas, el melodrama, etc."

Competència literària

COMPETÈNCIA LITERÀRIA


S’entén com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, habits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudir de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'orde del literari.
És vàlid destacar que la competència literària, com totes les altres competències, no se circumscriu només als sabers, que en l'orde de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també al saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb eixos sabers i tindre creades determinades habilitats quant al procés d'aprenentatge i de realització de l'anàlisi de les obres literàries i d'eixe pressupost també part el saber fer literàriament, significa llavors que el sentit de la competència implica a més de habilitats (saber fer), capacitats (saber fer amb independència), actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació) .Els alumnes,per tant,hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaços de: 
-Posseir suficients coneixements sobre el fet literari. 
-Llegir l'obra literària utilitzant les estratègies lectores i comprensives. 
-Establir un acostament idoni a la lingüística del text objecte d'anàlisi. 
-Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des del seu context sociocultural. 
-Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d'estudi, llegir críticament el text i el seu món per a ampliar la seua comprensió i el seu pensament sobre el que ho rodeja.
-Conéixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.
-Analitzar els textos des dels moviments literaris socialment acceptats per a conéixer el pensament, l'estètica i la visió de món. 
-Opinar oralment sobre el que desperta el gaudi de l'obra en ell i contrastar la seua opinió amb l'emesa pels seus companys. 
-Crear textos literaris semblants o diferents dels llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la que puga expressar el seu món intern i que sàpia expressar el seu text-lector. 
-Relacionar l'obra amb altres obres produïdes en l'època actual, per a observar com continua sent actual i tenint sentit en totes les èpoques. És adquirir la capacitat per a produir i interpretar textos literaris, per a identificar un text literari, per a distingir un text literari d'un altre que no ho siga, capacitat per a transformar un sistema verbal primari en sistema verbal secundari.
La competència literària es la producció de textos amb propietats estètiques, com ara l’harmonia, l'estil, els simetrismos, els iso i heteromorfismos, així com les sotopicas singulars i  plastigramas.També la competència es naturalitza en la lecto-literatura en el procés d'oscultament des de superfície tèrmica i topològica cap a les seues entranyes retalls, com ara el reconeixement del simbòlic, allò que s'ha figurat, el fictici, ho estranye. El lector perquè, va més enllà del text, més enllà d'eixa bromera del llenguatge, de la seua voluntat. 

Aquest terme pot confondre's amb la competència lingüística a simple vista , ja que la competència lingüística es referix a la utilització del llenguatge i a conéixer obres en tots els seus aspectes, mentres que LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA, es la que més es necessita desenvolupar, perquè no sols es referix a conéixer obres, sinó a disfrutar d'elles, ser receptius, desenvolupar la comprensió i el foment de la producció per a un ple desenvolupant.









Àlbum il.lustrat

ÀLBUM IL.LUSTRAT


És tota obra literària, generalment, dedicada al públic infantil, que es caracteritza per unir en una mateixa pàgina un contingut textual i un contingut il·lustrat o imatge. Ambdós es complementen, aportant connexió, coherència i contingut a l'obra literària. Solen estar editats en tapes dures i són obres de xicoteta extensió. En un principi, en aquest tipus de publicacions, cada pàgina contenia un fragment del text acompanyat per una única imatge. Aquest gènere ha evolucionat de tal forma que hi ha obres sense text, compostes únicament per les il·lustracions o imatges.

dijous, 3 de novembre del 2016

Intertextualitat

El terme intertextualitat és recent i d'ús freqüent en la crítica literària. S'han proposat nombroses definicions, però algunes d'elles anul·len la funcionalitat del terme en incloure dins del intertextual la multiplicitat de contextos que formen el camp semàntic de qualsevol paraula. Anem a considerar la intertextualitat com la relació explícita o implícita en l'interior d'un text a un altre text amb el qual l'autor dialoga.

La intertextualitat és un instrument que afavoreix l’atenció a l’activitat receptora del lector, estableix connexions entre els continguts de les àrees referides als aprenentatges humanístics i estimula la relació entre la literatura i les altres produccions artístiques (Antonio Mendoza, Teresa Colomer i Anna Camps, 1998)

Hi ha tres tipus:


  • Cita. És una referència escrita d'un altre text.
  • Plagi.Es produeix quan l'escriptor no fa referència a la font original.
  • Al·lusió.Es produeix quan en un text trobem una referència a un altre text.


"Siete casas, siete brujas y un huevo"

He triat el llibre de Siete casas, siete brujas y un huevo perquè a banda que m'ho van regalar en el col·legi té un valor sentimental molt important per a mi ja que quan vaig començar a llegir ho llegia amb ajuda de ma mare i a poc a poc entre ella i jo ho llegíem diverses vegades. Quan ja em vaig fer més major i ja sabia llegir ,ho vaig llegir jo sola i hem va encantar i va ser un llibre que em va marcar ja que va ser el primer llibre que vaig ser capaç de llegir-me per mi mateixa i sense ajuda de ningú.

Este llibre tracta de set bruixes que vivien en un arbre. Les bruixes estaven enfadades ja que totes volien quedar-se amb un príncep que els agradava a totes. Com estaven totes enfadades entre elles, van posar trampes al voltant de les seues cases perquè cap entrara en les cases de les altres. Un dia una bruixa va voler fer un ou fregit , però no sabia fer-ho , llavors va anar a la casa de les altres bruixes perquè li ajudaren i dient-los que si li ajudaven els donaria un poc d'ou a cada una. Una a una van intentar obrir l'ou amb conjurs i cap ho va aconseguir, menys l'última que li va dir a l'ou que s'obrira i es va obrir. A l'obrir-se va eixir un donyet dels desitjos i les bruixes van demanar un ou per a cada una i el donyet els va concedir el desig.

En aquest  llibre es poden veure els valors com el companyerisme , l'amistat, la solidaritat ja que compartixen entre totes l'ou i intenten fregir-ho entre totes i finalment demanen un desig que siga beneficiós per a totes i no sols per a una bruixa. Miren pel bé de totes juntes.


Gloria Sánchez. (1998). Siete casas, siete brujas y un huevo. Madrid: El barco de vapor.

                                                    Resultado de imagen de siete casas siete brujas y un huevo