dilluns, 9 de gener del 2017

PLA LECTOR. INTRODUCCIÓ.


La finalitat del pla lector o del pla  de foment de la lectura és fomentar l’hàbit i el gust per la lectura entre els xiquets i xiquetes.

El pla lector que anem a elaborar va dirigit al CEIP El Cullerot, situat al carrer de la Gepa, número 2. Està situat a Godella  en una zona residencial i tranquil·la de fàcil accés amb un nivell econòmic i social alt. Podem dir que la majoria dels habitants gaudeix d’un bon nivell econòmic que fa que tot l’alumnat del centre tinga accés a tot tipus de materials (llibres,enciclopèdies,diccionaris...).A més,  s’observa  que el desenvolupament de les competències literària i lectora de la majoria dels xiquets són bones perquè una gran part dels pares són lectors habituals i els xiquets tendeixen a imitar el que veuen a casa.

Els criteris específics d’avaluació de la competència literària que es prioritzen als tres,quatre i cinc anys en el pla de lectura del curs són comprendre i reproduir alguns textos de tradició cultural, utilitzar noves tecnologies per aconseguir una pràctica lectora continuada, ordenar vinyetes d’un conte de forma seqüencial, representar l’argument del conte o algun detall a través de l’expressió escrita, corporal o plàstica…

Un altre aspecte que cal mencionar és l’absència  d’una guia que seleccione les obres literàries que han de llegir els alumnes (de tres, quatre i cinc anys) durant el curs, sinó que, el que es fa es establir uns criteris de lectura. Els criteris que  s’estableixen  per tal de que els xiquets  de quatre i cinc anys llegisquen  són semblants i un d’eixos criteris  tracta de fer una lectura guiada sobre el llibre que ells decidisquen (abans miraran els dibuixos de la portada de cadascú dels contes que s’ofereixen) cada trimestre en els quatre anys i cada dos mesos  als cinc anys. A més de tot això, durant tot el curs la mestra farà activitats sobre aquestos llibres:  En busca del beso de David J. Melling , Pica,Rasca de Miriam Moss , Somies Lola?, La cosa que més dolor fa en el món, De què fa gust la lluna?, El monstre de color i clàssics com Hansel i Gretel, El Soldadito de Plomo,Els tres porquets,etc.
Algunes de les activitats que es realitzaran seran jocs relacionats amb el llibre contat com aconseguir unes imatges per omplir el zoo o fer un teatre de titelles.

D’una banda, la formació del docent és molt important ja que el paper del mestre és fonamental i essencial per tal  d’aconseguir que el nen desperte la seua curiositat per llegir. Una manera d’aconseguir-ho és mitjançant activitats dinàmiques que enganxen als xiquets, per això, és fonamental proposar activitats abans, durant i després de la lectura.

D’altra banda, l’avaluació del pla de lectura és de vital importància també ja que gràcies a ella sabrem els progrés aconseguit per cada alumne i les dificultats que s’ha encontrat.

L’avaluació del pla de lectura consisteix en passar una proba inicial al començament del curs, per comprovar quin és el nivell de competència que els xiquets tenen al principi del curs i després al final de cada trimestre és passarà una prova de velocitat espontània i comprensió. L’avaluació serà continua amb l’observació diària i les conclusions es portaran a les reunions de cicle.

PLA LECTOR: PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS D'AULA.

    Planificació a l'aula:
En totes les activitats farem abans una benvinguda de 10 minuts, on ens saludarem i passarem llista. Durant l'activitat central, farem l'activitat principal, que variarà segons el tipus de conte, aproximadament amb una durada de 40 minuts i després de la lectura, farem un comiat de 10 minuts, on avaluarem les activitats fetes eixe dia i ens acomiadarem.
    Avaluació de les activitats:
Cada dia en acabar les activitats a l'aula, les educadores realitzarem un treball d'avaluació, per a valorar si l'activitat ha sigut efectiva o no, i així, poder modificar-la.
    Proposta d'activitats:
ACTIVITAT 1: "En busca del beso"
-Duració: 30 minuts.
-Material: Paper amb imatges de besos i el llibre "En busca del beso" de David J. Melling.
-Objectius:
  • Fomentar la lectura.
  • Potenciar la cohesió del grup.
  • Afavorir la expressió de sentiments i emocions.
  • Utilitzar els contes com a medi de creativitat creant històries i aventures.

  • -Desenvolupament de l'activitat: 
  • En entrar a l'aula trobaran un llibre i la educadora començarà a contar històries plantejant una missió que consistirà en trobar els petons que el rei li donava al príncep en el conte. Així es farà a l'aula una xicoteta trobada de petons amb imatges del conte on trobaran darrere de cadascuna de les imatges missions del rei del conte (dir alguna cosa bonica al nostre company, donar-se una abraçada formant una pilota humana amb tota la classe, anant junts per la classe sense separar-nos...) Així fins arribar a l'últim petó que ens donarà la missió d'acabar el conte.

ACTIVITAT 2: "Pica, rasca"
-Duració: 40 minuts.
-Material: Paper amb imatges de la "senyora Pioja", pintura de cara de color marró i el llibre de "Pica, rasca" de Miriam Moss.
-Objectius:
  • Fomentar la lectura creativa.
  • Potenciar la cohesió del grup.
  • Afavorir la utilització dels contes a classe.

  • -Desenvolupament de l'activitat:
    Una vegada que estiguem tots a l'aula, escoltarem uns cops en la porta de classe i vorem una imatge fora d'una dona, la senyora Pioja. Aquesta senyora Pioja tindrà darrere seua un missatge que ens dirà que tenim que convertir-nos tots en polls si volem llegir el seu conte. Tindrem que pintar-nos tots la cara de color marró, ens despetinarem i farem carreres a la classe de polls, saltant. Una vegada superades les proves de polls escoltarem de nou els cops a la porta on estarà el conte que ens haurà deixat la senyora Pioja per a que comencem tots junts la lectura del seu conte.

ACTIVITAT 3: "Somies Lola?"
-Duració: 40 minuts aproximadament.
-Material: Cartolina amb un dibuix d'un zoo, imatges de diferents animals i el llibre de "Somies Lola?" de Mercè Anguera.
-Objectius:
  • Fomentar la lectura.
  • Potenciar la imitació i relació de sons dels animals.
  • Afavorir la utilització dels contes.

  • -Desenvolupament de l'activitat:
    A l'aula trobarem enganxat a una paret una cartolina amb un zoo dibuixat sense cap animal. Casualment, la educadora tindrà un llibre amb un zoo dibuixat en la portada i per a saber quins animals hi hauran en eixe zoo tindrà que contar-lo. Quan s'haja acabat la lectura del conte farem una prova per aconseguir les imatges dels animals del zoo per a que no estiga sense animals. Les proves tindran relació amb els animals del conte llegit com per exemple:
    Com els elefants, caminarem amb grans trepitjades per la classe.
    Com els pardalets, volarem com si fórem padals al ritme de la música.
    Com els micos, farem un concurs curtet de salts.
    Com les foques, cadascú amb una pilota al cap tindrà que arribar d'un lloc a altre de la classe sense que es caiga la pilota.
    Una vegada tots hagen fet les proves aconseguiran les imatges i ompliran el zoo.

ACTIVITAT 4: "La cosa que més dolor fa en el món"
-Duració: 40 minuts.
-Material: Papers amb les lletres soltes de la paraula mentida i el llibre "La cosa que més dolor fa en el món" de Paco Liván i Roger Olmos.
-Objectius:
  • Fomentar la lectura.
  • Reflexionar de manera senzilla els valors i contravalors que ens transmeten els contes.
  • Afavorir la expressió de sentiments als altres, emocions i situacions.

  • -Desenvolupament de l'activitat:
    A l'aula veuran escrit a la paret "Teniu que trobar-me". A partir d'aquest moments els xiquets curiosos tindran que trobar un llibre que estarà amagat en una bossa. Abans de començar el llibre es tindran que convertir en els protagonistes, en aquest cas són una hiena i un conill, farem un xicotet debat i en acabar, trobarem la cosa que més dolor fa en el món, que és la mentida. Aquesta paraula l'hauran de formar amb paperets que trobaran per l'aula. A continuació, es contarà el conte i comprovarem que és veritat que la mentida fa dolor al nostre cor, expressarem els nostres sentiments donant la nostra opinió.

ACTIVITAT 5: "De què fa gust la lluna?"
-Duració: 40 minuts.
-Material: Titelles d'animals de la història, palletes de plàstic i el llibre de "De què fa gust la lluna?" de Michael Grejniec.
-Objectius:
  • Fomentar la lectura en el que ell siga el protagonista.
  • Aprendre a cooperar.
  • Afavorir la creativitat.

  • -Desenvolupament de l'activitat:
    La educadora contarà el conte amb les titelles i després, es farà una activitat en el que ells mateixos siguen els protagonistes i tindran que contar una història amb les titelles d'animals que eixiran al llarg del conte com la tortuga, l'elefant, el lleó, el conill, el ratolí... etc.

ACTIVITAT 6: "El monstre de colors"
-Duració: 40 minuts.
-Material: Cinc pots de colors diferents, llapis, papers de colors i el llibre de "El monstre de colors" d' Anna Llenas.
-Objectius:

  • Fomentar la lectura.
  • Reflexionar sobre els valors que ens transmet el conte.
  • Afavorir els sentiments, les bones accions, les emocions...

  • -Desenvolupament de l'activitat:
    Tots junts a l'aula parlarem obertament dels sentiments, de situacions que ens han ocorregut que no ens hagen agradat o al contrari. Després, llegirem el conte del monstre de colors que està molt lligat amb les emocions. Per ajudar a aquest monstre farem activitats segons la emoció, cadascuna relacionada amb un color diferent com en el conte i la ordenarem en un pot també del mateix color que la emoció corresponent. Les emocions seran:
    La alegria de color groc, pintarem cares de felicitat en papers de color groc i els ficarem dins del pot de color groc, el pot de la alegria.
    La tristesa que serà de color blau, pintarem cares tristes en papers de color blau i els ficarem dins del pot blau, el pot de la tristesa.
    La ràbia de color roig, doblegarem papers de color roig i farem boletes per a fer una xicoteta guerra de boletes i les ficarem dins del pot de color roig, el pot de la ràbia.
    La por serà de color negre, farem un xicotet debat sobre què és la por i direm que ens dóna més por i escriurem cadascú alguna cosa que done por en papers que ficarem en el pot negre.
    La tranquil·litat de color verd, reflexionarem sobre què és i en un paper verd ficarem allò que ens relaxa més i el ficarem al pot verd.
    Al finalitzar, contarem el conte i farem cors per a donar als companys. El monstre del conte estarà molt content amb nosaltres perquè li haurem ajudat a ordenar i saber gestionar les seus emocions.

Recurs per a l'educació literària infantil


CONTACONTES 

Els contacontes son unes produccions orals contades per una persona en un lloc determinat i escoltada per altres persones. Una bona producció de “contacontes” podría ser com aquesta:
Acordem una hora determinada i un llocc íntim on no hi haja massa soroll. La persona que va a contar la història es pot situar dins d'un cercle o davant de tots i que la resta estiga sentada. La producció del conte pot durar entre treinta i seixanta minuts i la contacontes pot utilitzar titelles, disfresses o ajudants per a que el relat siga més real.
Depén de la duració del relat, al finalitzar es poden fer una mena de tallers, com per exemple pasar a les taules de la biblioteca i repartir dibuixos dels protagonistes del relat per a que els pinten o fulls en blanc per a que dibuixen com pensen que eren els personatges de la història… Si tenim més temps perque el relat ha sigut breu, podem fer tallers amb materials per a recortar i pegar objectes, o utilitzar jocs relacionats com per exemple;puzzles, adivinar les parelles… 

Quan jo era xicoteta sempre ens donaven al eixir de classe papers on ficava data, hora i el conte que s’anava a contar a la biblioteca del poble. Recorde que m’agradava molt perque era una activitat fora de classe que podia fer amb les meues companyes. Era molt divertit!


Com a futura docent, també introduiré els contacontes a la meua aula. Considere la lectura fonamental per a la educació i per a crèixer com a persones amb uns valors i comportaments ideals. Pot ser una activitat dinàmica i motivadora ja que serà una activitat grupal en la que no tenen que fer la tasca individual, i serà tasca de la mestra fer una activitat més divertida amb la seua interpretació.




PLA LECTOR. Biblioteca Centre.

La biblioteca del centre és, conjuntament amb les biblioteques d’aula, un dels pilars
fonamentals al voltant del qual s’ha de sustentar una part significativa de les accions i
de les activitats del pla de foment de la lectura al nostre centre.Encara que per a Educación Infantil es fa mes ús de la biblioteca d’aula ja que els alumnes es troben més familiaritzats amb la seua aula i dediquen toda la seua atenció a la lectura que está produïnt la mestra i no als estímuls externs com podría ser la persona que cuida de la biblioteca, altres alumnes que van a agafar llibres…
L’objetiu principal de la biblioteca centre es fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura, desenvolupar l’hàbit lector,afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum i sobretot poder fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.Es tracta d’objectius, com és obvi, ja assumits pels centres, però que ara s’han de desenvolupar i concretar tant en el Pla de foment lector de centre com en el Pla Lector Anual.

La biblioteca del nostre centre es troba a l’entrada d'aquest, per a que siga vista per tots els alumnes,molt accesible i de bona ubicació.És bastant ampla perque no sols acudixen els alumnes d’Infantil sino també els de Primaria. Està equipada de taules i cadires per a aquells xiquets que en l’hora del menjador,o de l’esplai desitjen consultar o llegir qualsevol llibre,també se pot utilitzar com a activitat de classe, en lloc de fer la lectura a classe i per la mestra, se pot anar a la biblioteca a llegir un llibre,ficar videos,documentals…
Els llibres se situen a les prestatgeries separats, per una part els de Primaria i per l’altra els d’Infantil, d’aquesta manera serà més fàcil agafar-ne el llibre més apropiat per a la seua edat o ritme.
Respecte als llibres que hi ha a la biblioteca podem trobar la meitat d'ells en castellà i l’altra en valencià,ja que la nostra escola fomenta la igualtat de llengües i considera que tots els alumnes tenen dret a una elecció lliure tant de llibres como de llengües. Per als alumnes d’Infantil hi ha una prestatgeria més menuda on hi ha llibres en anglés,i que son més utilitzats per la mestra d’anglés  a la classe. El contingut que podem trobar també es molt ample, prioritzen les adaptacions amb valor educatiu però també hi ha alguns com per exemple de poesia, còmics, àlbums..

Per als alumnes d’Infantil realitzem bastants activitats de dinamització ja que solem canviar molt d’ espai per a que no siga avorrit. Una de les activitats que fem es la de fitxes, cada divendres anem a la biblioteca a una hora acordada per a que no hi hagen més grups, i l’encarregat de la setmana repartirà les fitxes i anomenarà a cada alumne per a que agafe el llibre que desitje llegir el cap de setmana. La tasca es realitzarà a casa i consistirà en emplenar-la una vegada llegit el llibre. 

A vegades, fem un club de lectura.Llegir un llibre dels propossats, en un mateix espai de
temps, per a després, un dia i a una hora que haurem fixat prèviament, reunir-nos per a contar als companys les nostres impressions i comentar la lectura. Així podrem conéixer punts de vista diferents que –qui sap!– potser ens ajudaran a reinterpretar o a descobrir aspectes que ens havien passat per alt amb aquells que hagen llegit el mateix llibre. Es una manera de deixar les fitxes que molts consideren avorrida i donar pas a que oralment donen la seua opinió, respectant a la resta dels companys.

Com aquest centre considera la lectura un ítem fonamental per a la educació aprofitem qualsevol dia assenyalat per a realitzar una activitat que implique a tots els cursos, com per exemple activitats relacionades amb la lectura en la setmana cultural (contacontes), o el día del llibre on a l’hora de l’esplai contem un conte molt breu pel megàfon del centre.


A més, la biblioteca del centre també s’utilitza per als claustres dels mestres, per a les reuniones de l’AMPA amb els pares, i per als alumnes del consell escolar. Considerem que es un lloc apropiat per a debatir molts temes del centre,per la disposició que tenen les taules i cadires i per el gran espai amb el que contem.



diumenge, 8 de gener del 2017

Recurs per a l'educació literària infantil

 TITELLES

Els titelles constitueixen sens dubte una eina educativa ben interessant; així ho han entès al llarg dels anys un bon nombre d’educadors i educadores dels diversos nivells formatius, tant pel que fa a l’ensenyament reglat com quant al no reglat. Szulkin i Amado plantegen que el taller de titelles com a activitat escolar “es una herramienta que promueve el aprendizaje de diferentes conocimientos y habilidades a partir de situaciones de interacción social”. Aquest potencial està fora de discussió; ara bé, quines en són les potencialitats, quins usos se’n poden fer, amb quins objectius o com avaluar-ne els resultats, són algunes de les qüestions bàsiques que hem de plantejar-nos si volem establir una fonamentació clara per a l’ús educatiu del titella.

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització. La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als xiquets a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguen recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. És un dels objectius mostrar que el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.

Els titelles són fàcils de fer servir, econòmics de fer, i la seva utilització amb l’alfabetització pot complir amb els objectius curriculars. Els titelles són eficaços per connectar amb públics de totes les edats. L’ús de titelles té diversos objectius, que es vinculen directament als objectius curriculars i de formació. Els titelles ja s’empraven en una gran varietat d’entorns més enllà de l’entrenament. L’ús de titelles pot desenvolupar habilitats clau d’alfabetització, millorar l’apropament a la literatura i fer que les experiències d’aprenentatge siguin més significatives.


En definitiva, els titelles poden aportar una sèrie d’elements positius a l’ensenyament/aprenentatge de convencions, i sobretot poden ajudar l’alumnat a aprendre (no sols en el context escolar, sinó en la vida) i a expressar. Els titelles constitueixen una forma creativa i expressiva de l’art que es fa accessible als infants i que pot reforçar el procés educatiu: amb aquest recurs ensenyem a estar oberts a l’entorn, a viure més intensament i a expressar amb les paraules i les accions. En l’assoliment d’aquests objectius educatius és de vital importància el procés, tot i que en tractar-se d’activitats artístiques el producte final en forma d’espectacle s’haja de tindre en compte; tanmateix, si focalitzem tot l’interès en el producte final, serà difícil que l’alumnat interioritze el procés i el camí que comporta.

Recurs per a l'educació literària infantil


                                                TALLER DE LA VENTAFOCS               


El passat estiu en el poble on jo vaig de vacances hi van fer un taller del conte La Ventafocs en la biblioteca del poble.
El taller durava seixanta minuts i tenia cinc sessions així que molts xiquets del poble a les deu i mitja del matí ja estaven a la plaça de l’ajuntament esperant que començara el taller.
En la primera sessió,  introduïren una cançó anomenada  “Soñar es desear”  de la pel·lícula de la Ventafocs i van fer endevinalles amb el conte que posteriorment començaren a llegir. Mentre llegien el conte als xiquets anaven canviant el to amb els diferents personatges que apareixien,  utilitzaven moltes onomatopeies per a sorprendre als xiquets i que no s’avorriren i en el projector de la biblioteca utilitzaven les il·lustracions del llibre per tal que continuaren la història. Després, repetiren la lectura però esta vegada introduint canvis i van repartir unes cartes amb els diferents personatges de la Ventafocs i cada vegada que foren nomenats en la lectura els noms dels personatges tenien que ocupar una cadira buida que hi havia darrere d’ells ja que ells estaven asseguts a terra.
En la segona sessió,  van tornar a llegir el conte i  repartir fitxes amb les paraules més representatives de la Ventafocs com també les més complicades que deien i entre tots parlaven d’eixes paraules i del seu significat. Mes tard, van repartir escenes del conte i per equips van pintar-les.
En la tercera sessió, van ficar en una caixa diferents objectes relacionats amb l’obra i els xiquets tenien que endevinar quin d’aquells objectes faltava (ho van fer 3 o 4 vegades) i després amb els objectes amb els quals havia jugat anteriorment el que feien era mitjançant el tacte i amb els ulls tapats  havien d’endevinar quin objecte estaven tocant.
En la quarta sessió, deixaren que cada xiquet dibuixara la escena que més li havia agradat i després els ficaren per tota la biblioteca durant un temps.
En la quinta sessió, van fer grups i cadascun d’ells representà un fragment del conte i per últim crearen una història alternativa amb nous personatges i un nou títol.
Pense que el taller que van fer era molt entretingut  i divertit per als xiquets encara que jo ho haguera acurtat un poc més perquè em sembla que estar una hora atent durant els cinc dies que durà el taller és molt difícil.

En la meua futura docència faré activitats com aquestes per tal de fomentar la lectura per a què els xiquets deixen de vore la literatura com una cosa imposada i puguen llegir i passar-ho bé al mateix temps.

dissabte, 7 de gener del 2017

Les aventures de Pinotxo.



LES AVENTURES DE PINOTXO

Les aventures de Pinotxo (en italià Li aventure doní Pinocchio) és una obra literària escrita per l'autor italià Carlo Collodi. Va ser publicat a Itàlia en el periòdic "Giornale per i bambini" des de 1882 fins a 1883, amb els títols "Storia doní un Burattino" ("Història d'un títere”), il·lustrades per Enrico Mazzanti, i és una de les obres més llegides a nivell mundial. Així, doncs, compta amb traduccions a més de dos-cents cinquanta idiomes i dialectes incloent al sistema de lectura braille. L'obra també s'ha convertit en un dels llibres més venuts de tots els temps. Des de la seua primera publicació, la novel·la ha donat lloc a diverses adaptacions al llarg del temps.

El llibre consta de treinta capítols on Geppetto un fuster humil que sempre havia desitjat tindre un fill,un bon dia se li ocorre la genial idea de tallar un titella de fusta amb la forma d'un xiquet de veritat.Abans d'estar acabada, esta cobra vida inesperadament i es convertix en un xiquet roín i desobedient a què Geppetto li anomenà Pinotxo.
Una de les coses que he observat durant tota la trama es que Collodi fa menció als pares i mares i al seu sacrifici que ells fan per nosaltres e indirectament dona leccions per las xiquets i que es troben identificats amb Pinotxo i fa que puga relacionar açó  amb una situación educativa, i com a futurs docents poder utilitzar contes com aquest per a fomentar indirectament diferents  valors com per exemple: la humillat(el pare de Pinotxo), la responsabilitat(el que deuria de tindre Pinotxo per a no ficar-se en embolics), la amistat (de la fada que li va tractar com a un fill).. De la mateixa manera que podem ficar en evidència  el comportament roí i les conseqüències roínes que li ocorren durant tota la història.


Al meu pareixer,per la crueltat del relat, podria suposar-se que Collodi no va pensar en ell com a obra de literatura infantil,la trama està plena d'escenes una mica cortes per als xiquets com per exemple on dos estafadors, el rabosot i el gat, van intentar per tots els mitjans llevar-li al xiquet les seues monedes d'or, fins que al final ho atrapen i decidixen penjar-ho en una gran alzina ja que Pinotxo es va amagar les monedes en la boca. Les versions posteriors han sigut menys dramàtiques, encara que no exemptes del sadisme.