divendres, 11 de novembre del 2016

Pla lector

El pla lector és un pla de foment de la lectura, es tracta d'un programa que posseïx un conjunt d'actuacions que tenen com a propòsit afavorir l'interés dels xiquets i de les xiquetes per la lectura, la consideració de la lectura com una via d'aprenentatge en totes les àrees i també com a part d'entreteniment i plaer.
La competència lectora és la base per a poder aconseguir la resta de coneixements ja que si no es té esta competència serà molt difícil desenrotllar-se tant en grup com de manera individual.
La creació d'un pla lector dins del centre facilita un objectiu que és comú en la comunitat educativa, ja que en compte de realitzar en les distintes aules activitats i projectes diversos, es realitzen activitats però que estan emmarcades dins d'un programa col·lectiu, coordinat i coherent.
En el Pla lector, dins del centre es proposen uns objectius com provocar en els xiquets i xiquetes interés per la lectura, afavorir la comprensió lectora des de totes l'àrees, potenciar l'ús de llocs on es poden trobar llibres com per exemple biblioteques, utilitzar les noves tecnologies per a fomentar la lectura, aconseguir la participació dels membres de les famílies per a la lectura en conjunt.

Els objectius són assumits pel centre on es dugueren a terme durant el curs escolar però s'han de desenrotllar i concretar tant en el Pla de foment lector del centre com en el Pla Lector Anual perquè es puguen dur a terme.

Literatura Infantil i Juvenil

La literatura infantil i juvenil, és la literatura escrita dirigida per a xiquets de qualsevol edat des de prelectors a adolescents. Aquesta literatura és un element molt important per a fomentar la imaginació i la creativitat als xiquets i xiquetes des de les seues primeres edats.
 La literatura infantil i juvenil comença en el moment en què es comença a considerar el xiquet com un ser que té entitat pròpia.
 En l'Edat Mitjana i El Renaixement, l'accés a tindre llibres era molt limitat i complicat i només els xiquets més afortunats podien arribar a poder llegir els llibres. Es reconeixen l'existència de materials com els mites, les llegendes o els relats que remunten a segles molt llunyans. Este material només té identitat plena com a literatura infantil quan és acceptada com a tal. Este material pot ser considerat l'antecedent de la literatura infantil i juvenil
. La literatura infantil va començar en el segle XVIII, amb l'arribada de la impremta, van ser editant-se històries per a xiquets que eren difoses de manera oral. En eixa època va tindre una gran popularitat el Fabulari de Sebastián Mey, que constava de 57 fabules i contes que concloïen amb una lliçó moral. En esta època també és important destacar Charles Perrault que va escriure clàssics com La Cenicienta, El gat amb bótes, Caputxeta Roja i Pulgarcito.
 En el moment que van començar a aparéixer les novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció i l'interés per la lectura se va anar ampliant. Destaquen Els viatges de Gulliver, la història dels quals estava escrita per a adults però també recomanades per a xiquets i xiquetes. A poc a poc se va anar formant la idea que el xiquet no és un adult en miniatura sinó que el xiquet veu el món i la lectura d'una manera diferent de l'adult, i este devia adaptar-se a poc a poc.
A principis del segle XIX, va aparéixer l'auge de la fantasia, en esta època van destacar els germà Jacob i Whilhem Grimm que van escriure contes com Blancanieves, La bella dorment i van protagonitzar personatges que en l'actualitat continuen sent importants.
 En el segle XX, la literatura infantil va començar a adquirir una autonomia pròpia i una maduresa. Els interessos del xiquet i la seua psicologia i manera de pensar eren importants per a poder traçar els personatges i trames que estigueren molt més elaborades. Entre la llista de clàssic infantils poden destacar llibres tan coneguts com : Peter Pan, Mary Poppins, El princepet, Les cròniques de Narnia, Charlie i la fàbrica de xocolate, La història interminable...
 En l'actualitat, la literatura infantil i juvenil ha evolucionat molt més gràcies a tots els avanços que hi ha hagut i a tots els autors que continuen escrivint històries.  Actualment el xiquets lligen molt més ja que tenen més mitjans per a poder fer-ho amb les tecnologies de la informació i de la comunicació i la gran quantitat de llibres impresos que existixen. Entre els autors de llibres actuals es poden destacar Jaime Ferrán, Gloria Fuertes, Marina Romero, Carlos Murcià González , Luis Matilla, Alberto Miralles, José González Torices...

Gènere líric

El gènere líric és el gènere en què l'autor expressa els seus propis sentiments o emocions. Este gènere és de caràcter subjectiu perquè la font és el mateix poeta, sol utilitzar el vers i la primera persona.
 La paraula líric ve dels grecs, que cantaven aquestes cançons en forma de lira, la lírica és un gènere literari en què l'autor expressa les seues emocions. La màxima expressió del gènere líric és el poema i el poema és un conjunt de versos reunits en estrofes.
 El gènere líric està format pel parlant líric (que és qui expressa les seues emocions que en este cas és l'autor) , l'objecte líric (que és la situació que desperta els sentiments del poeta) , el motiu líric (el tema de l'obra o representació) i finalment l'actitud lírica (que és la forma en què el parlant expressa les seues emocions o sentiments) .
El gènere líric també està format per uns subgèneres que són:
1.    Oda: és una composició en què el parlant líric expressa la seua emoció per algo o per algú.
2.    Elegia: designa als poemes que expressen tristesa o lament.
3.    Sàtira: es tracta d'un poema sarcàstic.
4.    Epigrama: és una composició breu que expressa un sol pensament festiu o satíric.
5.    Sonet: és d'origen italià, consta de catorze versos hendecasíl·labs.

6.    Redona: consta de quatre octosíl·labs, en la que coincidixen els versos primer i quart i tercer i segon.

Cànon Literari

El cànon literari és una llista molt selecte d'obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquestes obres clàssiques per les seues característiques, la seua qualitat, originalidad... han aconseguit ser universals i estar sempre vigents. Són obres que encara que es vegen molt antigues es continuen llegint amb interés.
El cànon literari no està tancat i amb el progrés de la història poden aparéixer nous escriptors i considerar-los com a clàssics. És important destacar que no sols hi ha un cànon literari sinó que hi ha diversos depenent de les cultures.

 Els pilars del cànon literari occidental poden ser considerats els poemes d'Homer i la Bíblia.

Paratextos

Els paratextos són el conjunt d'enunciats que acompanyen al text principal, servixen per a poder organitzar l'estructura i donar més informació sobre el text. Es consideren paratextos el títol, els subtítols, l'índex, el pròleg, les dedicatòries, les notes al margen...

Els paratextos tenen diversos objectius entre ells es troba guiar el lector perquè hi haja una lectura seguida, així com l'anàlisi i la crítica.

dijous, 10 de novembre del 2016

Ressenya "La rata Marieta"



“La rata Marieta” és una col·lecció de llibres escrits per Fina Masgrau i il·lustrat per Lourdes Bellver. Està  publicat per Tàndem edicions que va nàixer l’any 1990 a València amb l’objectiu d’ editar llibres de qualitat per a nens i joves, fent especial atenció a la part plàstica i gràfica. Fina Masgrau  va obtindre el Premi de la Crítica Serra d’Or amb el primer llibre d’aquesta col·lecció l’any 1990 anomenat Marieta i el telèfon.

“La rata Marieta” està dirigit a xiquets majors de tres anys per iniciar-los en la prelectura i preescriptura . La protagonista és Marieta,una rata molt espavilada que no para mai quieta,de fet el que es narra és la vida quotidiana d’ella. Aquesta col·lecció als xiquets xicotets els agrada perquè narra les aventures d’una rateta i el seu amic Pastafí a més,està escrit en vers i poden aprendre les historietes amb més facilitat. Respecte a les il·lustracions, es pot dir que són senzilles i capten l'atenció dels lectors pels colors vius que tenen.

Els valors que transmet són: la valentia ja que en Marieta valenta plantarà cara als fantasmes,a la foscos i a les bruixes,l’amistat i el companyerisme ja que en Marietaaa.., o ets? Pastafí busca desesperadament a Marieta fins que l’encontra o en Marieta va d’acampada Marieta ajuda a Pastafí a plantar la tenda d’acampada.

La trama de les històries és semblant ja que el que es fa és narrar fets de la vida quotidiana encara que en cada llibre el tema que es tracta és diferent (fa música,va a la fira,es fa cuinera...)

La trama d’aquesta col·lecció pot relacionar-se amb la de “Teo” ja que en ambdues col·leccions es tracten temes relacionats amb la vida quotidiana amb la diferència que en “Teo” el protagonista és una persona i en  la de “La rata Marieta” la protagonista és un animal encara que l’han humanitzat.
Per concloure, pense que aquesta col·lecció pot servir als alumnes que estan començant a llegir i escriure a interessar-se per aquesta i augmentar el seu interès per ella. 



                                                             






dimecres, 9 de novembre del 2016

Gènere narratiu

GÈNERO NARRATIU

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constituïxen una història aliena als sentiments de l'autor. Encara que siga imaginària, la història literària presa els seus models del món real. Apuesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura en la formació espiritual de la persona. 

El narrador es la persona que presenta la narració; ell és l'encarregat de donar a conéixer el món imaginari al lector, el qual està format per persones que realitzen accions dins d'un espai determinat i que succeïxen dins d'uns límits temporals precisos.


 La diferència fonamental entre el món real i el de la narració, radica en el fet de que el nostre món és evident, en canvi ,en una narració el món és també artísticament real, però no hi ha verdaderament i exteriorment, sinó que és creat a través del llenguatge; és a dir, el món narratiu es un món inventat. Aquest món creat està format per personatges, esdeveniments, lloc i temps en què succeïxen els fets.Pertenecen al gènere narratiu obres com ara el conte , la novel·la , la faula , la llegenda i altres. Totes ells tenen com a característica fonamental el fet de que hi ha un narrador que dóna a conéixer els esdeveniments.