Primera SAC

Durant la primera setmana complementària del primer quadrimestre vaig anar a una activitat anomenada Projectes de l’Educació Infantil.

L’activitat fou organitzada per Antonio José Morales amb l’objectiu de conèixer un projecte que va fer fa uns anys Llum Molina al CEIP Mas d’Escoto de Riba-roja.

Alguns dels objectius d’ aquest projecte són:

-Afavorir el gust per la investigació.

-Els xiquets han de tindre un sentiment de pertinença a un entorn concret.

L’activitat consistia en explicar el projecte de masovers i masoveres i reflexionar sobre els projectes que es poden fer a l’Educació Infantil. El paper dels assistents era interactiu ja que interactuàvem els uns amb els altres i preguntàvem  dubtes si els teníem.

El projecte dels masovers i masoveres estava dirigit a un grup heterogeni  de tretze xiquets i xiquetes en el qual algun d’ells tenia conductes disruptives i hi havia una alumna amb el síndrome de Morsier (invident).Aquest consistia en que saberen que era un masover,que és el que feia, quines ferramentes utilitzava,etc.

A simple vista aquesta activitat no té cap relació amb l’educació literària. Va ser després de donar-li unes voltes, quan vaig adonar-me  de què  encara que no ho sembla hi havia  moltes activitats en aquest projecte que poden relacionar-se amb la literatura tant oral com escrita.

Algunes d’aquestes activitats eren  per exemple:

-Els xiquets  van escoltar i aprendre la cançó de la masereta se’n va al mercat.

-Portaven llibres d’investigació relacionats amb aquest tema a la biblioteca i els llegien per saber més al respecte.

-Portaren el testimoni de persones que s’havien dedicat a eixe treball i els explicaven la seua feina.

Aquesta mestra no sols en aquest projecte que ens ha explicat més detalladament sinó en la majoria dels que fa, li dona importància a que aprenguen mentre juguen i per això el que fa es fomentar que els xiquets s’expressen i parlen de qualsevol de tema que estiguen donant, fa activitats en el que tots ells exploren el seu entorn a través dels sentits i en els que puguen desenvolupar la seua creativitat i imaginació. A més, com és en aquestes edats quan aprenen a llegir, Llum el que intenta és fomentar la lectura a través d’activitats en els que no utilitza una fitxa sinó el que fa és que expliquen què conta el llibre de forma oral i sense ninguna mena d’exàmens i que diguen què es el que més els ha agradat i si no els ha agradat, perquè. Així augmenta l’ interès per la lectura dels xiquets ja que elegiran uns o altres, depenent dels seus gustos.

Per concloure, pense que ha sigut una activitat entretinguda que m’ha servit per conèixer activitats que es poden fer amb els xiquets  jugant i aprenent al mateix temps , la qual cosa m’ha fet pensar en els projectes que puc crear en un futur.

Literatura (i fet literari)

La literatura és l'art d'escriure. El concepte de literatura és més ampli, ja que es pot considerar la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc. Tanmateix, la literatura és el coneixement i ciències de les lletres.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot, hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els texts escrits d'una certa qualitat, excloent-ne algunes formes populars com el còmic o certes novel·les "de gènere" (novel·la "rosa", "de lladres i serenos", etc.). Els temes són variats, però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal fa ús de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, siga un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluides i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza, llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com, per exemple, la poesia tradicional dels pobles.

La literatura en el sentit més modern és, doncs, un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és la finalitat de la literatura. A primer cop d'ull, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics, però cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura, ja que un text pot contenir una dimensió literària fins i tot quan l'autor no volia que en tinguera, o sense que aquesta dimensió haja estat l'objectiu, sinó el gènere.

En allò referent al fet literari és a més d'una manera de creació i estructura interna de l'obra és també la funció social que hi trobem. És a dir, el fet literari avarca el que coneixem com a “obra” i a més a més tracta tots el factors externs que afecten a l'elaboració d'aquesta.

Paraliteratura

La paraliteratura és un terme que es refereix als relats que segueixen un model que mitjançant recursos típics no es causa que el lector reaccione reflexionant de manera crítica.

La paraliteratura no concep el principi de bellesa en si mateixa, sinó a través d'una utilitat. Abasta també el terreny de l'ensenyament i institucions on el paraliterari és un fet fonamental davant la crisi dels estudis literaris, que es convertirà en crisi dels estudis culturals, cosa que no es pot reemplaçar per la literatura. Intervé tot un sector de producció literària que fins aquest moment se li ha considerat marginal. 

Competència mediàtica

Se sol entendre per competència una combinació de coneixements, destreses i actituds que es consideren necessaris per a un determinat context. No es pensa en una competència que garanteixa l'eficàcia professional, sinó que potencie l'excel·lència personal.

En el fenomen de la comunicació mediàtica, el llenguatge, per exemple, no es pot entendre sense la tecnologia. De la mateixa manera, ni la ideologia ni l'estètica poden entendre sense el llenguatge. Però això no és obstacle perquè hi haja aproximacions educatives al fenomen de la comunicació mediàtica que estan polaritzades, de manera prioritària o exclusiva, en la dimensió tecnològica, oblidant la dels llenguatges. Com les cal atenen les dimensions de la tecnologia i dels llenguatges simplement perquè els estudiants puguen reproduir de manera acrítica les rutines productives dels mitjans de masses convencionals. És a dir, que atenen la dimensió dels llenguatges, però marginen la de la ideologia i els valors. O que atenen aquesta i obliden la dimensió estètica. 

Gènere assagísitic

L'assaig és un gènere literari que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees en el que l’autor presenta la seua visió personal, reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana i està adreçat a lectors no especialitzats.

Les característiques de l’assaig són:

•      L’extensió dels assajos és molt variable, encara que en el seu origen era un gènere que tenia tendència a la brevetat.
•     El contingut tracta sobre tot de temes sobre l’home i les seues produccions culturals i que pertanyen a ciències i a disciplines com la sociologia, la història, la política, la literatura…
•     El tema està presentat amb una visió personal, amb subjectivisme.
•     Des del punt de vista del receptor, l’assaig  s’adreça a un lector mitjanament culte i no especialitzat en el tema. Per tant, aquest gènere s’ha de caracteritzar per la senzillesa en l’exposició del tema i per l’interès que provoquen.D’altra banda, l’assaig ha de tenir molt en compte la cura i la correcció en l’expressió, així com de vegades, l’ús de recursos propis del llenguatge literari.
•      Aparició d’abundants termes abstractes.
•     Perdurabilitat del seu vocabulari. El llenguatge utilitzat en els assajos està format, en general, per un vocabulari molt més estable que el dels textos científics, perquè, davant del constant augment i renovació que es va produint en el lèxic de totes les ciències, el dels assajos no augmenta ni es renova al mateix ritme.

Educació literària

L’educació literària és un terme relativament recent. Parlar  «d’educació literària» implica un canvi d’orientació en els objectius i en l'orientació didàctica: es declara amb aquest terme que la finalitat de l'ensenyament de la literatura és formar lectors competents, no transmetre informacions sobre historia literària (Colomer, 1991).

L'educació literària implica la intervenció en camps estretament relacionats:

• Ajudar els alumnes a descobrir la lectura com a experiència  satisfactòria, que depèn de la resposta afectiva del lector quan s'emociona amb la intriga, s'identifica amb els personatges, reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a experiència humana, contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres lectors, se sorprèn davant la manera diferent d'utilitzar el llenguatge i gaudeix amb això, etc.

• Ensenyar a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que el lector té de si mateix i del món amb l’elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix la obra literària.

• Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives,textuals i lingüístiques de les obres literàries, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes de textos convencionals mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seua experiència.

Aquests tres components de l'educació literària són solidaris: experimentar la lectura com una activitat plaent s'inclinarà a que  l'alumnat aprenga coses que l'ajuden a entendre millor quan llegeix. I al contrari, sense aquests sabers no s'està en condicions de gaudir plenament de la lectura ni d'ampliar i diversificar les experiències com a lector.

Cal tenir en compte, però, les encertades advertències de Colomer i Camps (1991: 104-105). Aquestes autores distingeixen entre la lectura per plaer i la lectura per aprendre a llegir. Els objectius de l'escola en relació amb la lectura literària no es refereixen a la lectura com a plaer, sinó a la competència lectora, sense la qual no és possible la lectura plaent.

Tot això planteja dos problemes didàctics. Un es refereix a la pertinència de les informacions que s'han de proporcionar sobre contextos culturals, procediments literaris i valors estètics, a l'oportunitat del moment en què aquestes s'han de presentar al llarg dels diferents nivells educatius. Vé  al cas, sobre això, les paraules d'Ítalo Calvino en el seu assaig: Per què llegir els clàssics?

 “ Mai es recomanarà bastant la lectura directa dels textos originals evitant en el possible la bibliografia crítica, comentaris, interpretacions. L'escola i la universitat haurien de servir per fer-nos entendre que cap llibre que parle d'un llibre diu més que el llibre en qüestió; en canvi fan tot el possible perquè es crea el contrari. Per una inversió de valors molt difosa, la introducció, l'aparell crític, la bibliografia fan les vegades d'una cortina de fum per amagar el que el text ha de dir i que només pot dir si l'hi deixa parlar sense intermediaris que pretenen saber més que ell.”

L'altre problema té a veure amb la manera de concebre l'ensenyament, que no ha de consistir -o no només- en la transmissió de coneixements, perquè després siguen fidelment repetits pels alumnes de diferents maneres sinó en proporcionar els mitjans i les ajudes perquè els alumnes aprenguen a escoltar el que els textos han de dir.

Intertext lector

L' intertext lector és un component bàsic de la competència literària, ja que integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos literaris. A més, al ser un component de la competència literària, regula des d'aquesta posició les activitats d’identificació, d’associació i de connexió en el procés de recepció. L’ intertext lector és mostra com un concepte clau per explicar els diferents aspectes de la formació literària des de la perspectiva didàctica, perquè la funcionalitat de I’intertext lector com activador de coneixements en el procés de lectura i en l’activitat de reconeixement textual resulta determinant per a l'adequada interpretació de molts textos. El text més interessant pot resultar incomprensible o d’escàs interès, ja no per les seues pròpies qualitats, sinó a causa de l’ incapacitat del lector per a identificar el seu contingut i els seus valors estètics. És a dir, en l’educació literària el lector és l'eix i a partir de realitzar la lectura de un text, el lector fa inferències, formula expectatives, construeix la hipòtesi del text en quant al significat, etc…

Quant més es llig i més coneixements té un alumne, més actualitzarà el seu intertext lector i podrà interpretar major nombre de obres literàries o textos.

Segons Mendoza, les principals funcions de l’intertext lector són:

•           Orientar i regular l’activitat d’associació que genera el lector.
•           Connectar les aportacions de la competència literària amb les respostes/ reaccions      del receptor als estímuls del discurs literari.
•          Afavorir la recepció i el desenvolupament de la competència literària.
• ·            Establir la relació que hi ha entre intertext discursiu i l’intertext lector.
•       Potenciar l’activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d’ actituds positives cap a diverses manifestacions literàries.

Llibre

Un llibre és el conjunt de fulls de paper, vitela, o una altra substància, manuscrites o impreses, col·locades en l'ordre en què s'han de llegir, i que reunides o enquadernades formen un volum. Poden contenir textos, imatges, dibuixos o música. Un llibre ha de tindre un cert nombre de pàgines per a ser considerat com a tal, almenys 50 pàgines, i ha de constituir una unitat independent per distingir-se dels diaris, revistes, fullets i altres materials impresos.

Els llibres són un de les principals i més accessibles fonts d'informació i coneixement per a milers de milions de persones al món. Han difós el coneixement i la història de la Humanitat. El contingut i utilitat dels llibres abasta per infinitats extensions i temes; n'hi ha recreatius (contes, novel·les, obres, narracions, etc.), informatius (novetats científiques, esdeveniments), de consulta (diccionaris, enciclopèdies, atles), científics, educatius, comptables, entre d'altres.

Ressenya "Mulan"

El llibre que he escollit és Mulan. Aquesta és la protagonista d'una molt coneguda llegenda xinesa: va ser una dona que, disfressada de guerrer, es va unir a un exèrcit exclusivament masculí en el famós poema narratiu xinès Balada de Mulan. L'obra es va compondre al segle VI, durant la major part del qual va governar la Xina la Dinastia Tang. La col·lecció de cants a la qual pertanyia originalment s'ha perdut, però es conserva una versió posterior, inclosa en una antologia de poemes lírics i balades compilada per Guo Maoqian al segle XII.

Mulan és una jove xinesa, apassionada, valenta i intel·ligent però sempre determinada i preparada durant tota la vida per ser la dona ideal, cuinar, fer les tasques de la llar i tindre fills. A la protagonista no li interessen els costums, lluita contra els problemes que se li plantegen, demostrant del que és capaç i sobretot i el més important demostrant que pot fer el mateix que els homes i fins i tot millor. En la història, Mulan es disfressa d'home per ocupar el lloc del seu ancià pare en l'exèrcit. Després de complir el seu servei en l'exèrcit, l'Emperador li ofereix els més alts honors. No obstant això, Mulan no desitja seguir en l'exèrcit, i demana només un ruc per tornar a la llar paterna. Quan els seus antics companys de l'exèrcit van a visitar-la, queden impactats en veure-la vestida com una dona.

L'he triat sobretot perquè té uns valors molt destacables per a l'època en què va ser escrit, principalment perquè no és la típica història d'una princesa que espera ser rescatada pel seu príncep i perquè encara que antigament era impensable que una dona anara a la guerra i lluitara contra un exèrcit d'homes, en aquesta història, Mulan lluita com una autèntica guerrera i demostra la seva valentia tot i que el seu pare no vol perquè tem que li puga passar alguna cosa dolenta, després està molt orgullós de tot el que ha aconseguit la seva filla. Per tant, reflecteix clarament el poc valorades que han estat les dones i demostra que una dona pot aconseguir tot el que es propose encara que ho consideren que siga cosa d'homes. 

Competència lectora

És la capacitat que té cada alumne per a poder entendre i analitzar textos escrits amb la finalitat d'aconseguir uns objectius personals i poder desenvolupar els seus propis coneixements.

Per a poder centrar l'atenció en el text i poder així ajudar a la competència lectora quan està paralitzada, hi ha una sèrie d'estratègies generals per a poder entrenar-la com per exemple contestar preguntes sobre el text, posar un segon títol al text, realitzar activitats de verdader i fals…

Altres estratègies importants són: diferenciar entre quines són les idees principals i quines són les secundàries, organitzar el text per colors, utilitzar sinònims i antònims, distingir entre fets i opinions dins del text...

Pla lector

El pla lector és un pla de foment de la lectura, es tracta d'un programa que posseïx un conjunt d'actuacions que tenen com a propòsit afavorir l'interés dels xiquets i de les xiquetes per la lectura, la consideració de la lectura com una via d'aprenentatge en totes les àrees i també com a part d'entreteniment i plaer.

La competència lectora és la base per a poder aconseguir la resta de coneixements ja que si no es té esta competència serà molt difícil desenrotllar-se tant en grup com de manera individual.

La creació d'un pla lector dins del centre facilita un objectiu que és comú en la comunitat educativa, ja que en compte de realitzar en les distintes aules activitats i projectes diversos, es realitzen activitats però que estan emmarcades dins d'un programa col·lectiu, coordinat i coherent.

En el Pla lector, dins del centre es proposen uns objectius com provocar en els xiquets i xiquetes interés per la lectura, afavorir la comprensió lectora des de totes l'àrees, potenciar l'ús de llocs on es poden trobar llibres com per exemple biblioteques, utilitzar les noves tecnologies per a fomentar la lectura, aconseguir la participació dels membres de les famílies per a la lectura en conjunt.

Els objectius són assumits pel centre on es dugueren a terme durant el curs escolar però s'han de desenrotllar i concretar tant en el Pla de foment lector del centre com en el Pla Lector Anual perquè es puguen dur a terme.

Literatura Infantil i Juvenil

La literatura infantil i juvenil, és la literatura escrita dirigida per a xiquets de qualsevol edat des de prelectors a adolescents. Aquesta literatura és un element molt important per a fomentar la imaginació i la creativitat als xiquets i xiquetes des de les seues primeres edats.

 La literatura infantil i juvenil comença en el moment en què es comença a considerar el xiquet com un ser que té entitat pròpia.

 En l'Edat Mitjana i El Renaixement, l'accés a tindre llibres era molt limitat i complicat i només els xiquets més afortunats podien arribar a poder llegir els llibres. Es reconeixen l'existència de materials com els mites, les llegendes o els relats que remunten a segles molt llunyans. Este material només té identitat plena com a literatura infantil quan és acceptada com a tal. Este material pot ser considerat l'antecedent de la literatura infantil i juvenil

. La literatura infantil va començar en el segle XVIII, amb l'arribada de la impremta, van ser editant-se històries per a xiquets que eren difoses de manera oral. En eixa època va tindre una gran popularitat el Fabulari de Sebastián Mey, que constava de 57 fabules i contes que concloïen amb una lliçó moral. En esta època també és important destacar Charles Perrault que va escriure clàssics com La Cenicienta, El gat amb bótes, Caputxeta Roja i Pulgarcito.

 En el moment que van començar a aparéixer les novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció i l'interés per la lectura se va anar ampliant. Destaquen Els viatges de Gulliver, la història dels quals estava escrita per a adults però també recomanades per a xiquets i xiquetes. A poc a poc se va anar formant la idea que el xiquet no és un adult en miniatura sinó que el xiquet veu el món i la lectura d'una manera diferent de l'adult, i este devia adaptar-se a poc a poc.

A principis del segle XIX, va aparéixer l'auge de la fantasia, en esta època van destacar els germà Jacob i Whilhem Grimm que van escriure contes com Blancanieves, La bella dorment i van protagonitzar personatges que en l'actualitat continuen sent importants.

 En el segle XX, la literatura infantil va començar a adquirir una autonomia pròpia i una maduresa. Els interessos del xiquet i la seua psicologia i manera de pensar eren importants per a poder traçar els personatges i trames que estigueren molt més elaborades. Entre la llista de clàssic infantils poden destacar llibres tan coneguts com : Peter Pan, Mary Poppins, El princepet, Les cròniques de Narnia, Charlie i la fàbrica de xocolate, La història interminable...

 En l'actualitat, la literatura infantil i juvenil ha evolucionat molt més gràcies a tots els avanços que hi ha hagut i a tots els autors que continuen escrivint històries.  Actualment el xiquets lligen molt més ja que tenen més mitjans per a poder fer-ho amb les tecnologies de la informació i de la comunicació i la gran quantitat de llibres impresos que existixen. Entre els autors de llibres actuals es poden destacar Jaime Ferrán, Gloria Fuertes, Marina Romero, Carlos Murcià González , Luis Matilla, Alberto Miralles, José González Torices...

Gènere líric

El gènere líric és el gènere en què l'autor expressa els seus propis sentiments o emocions. Este gènere és de caràcter subjectiu perquè la font és el mateix poeta, sol utilitzar el vers i la primera persona.

 La paraula líric ve dels grecs, que cantaven aquestes cançons en forma de lira, la lírica és un gènere literari en què l'autor expressa les seues emocions. La màxima expressió del gènere líric és el poema i el poema és un conjunt de versos reunits en estrofes.

 El gènere líric està format pel parlant líric (que és qui expressa les seues emocions que en este cas és l'autor) , l'objecte líric (que és la situació que desperta els sentiments del poeta) , el motiu líric (el tema de l'obra o representació) i finalment l'actitud lírica (que és la forma en què el parlant expressa les seues emocions o sentiments) .

El gènere líric també està format per uns subgèneres que són:

1.    Oda: és una composició en què el parlant líric expressa la seua emoció per algo o per algú.

2.    Elegia: designa als poemes que expressen tristesa o lament.

3.    Sàtira: es tracta d'un poema sarcàstic.

4.    Epigrama: és una composició breu que expressa un sol pensament festiu o satíric.

5.    Sonet: és d'origen italià, consta de catorze versos hendecasíl·labs.

6.    Redona: consta de quatre octosíl·labs, en la que coincidixen els versos primer i quart i tercer i segon.

Cànon Literari

El cànon literari és una llista molt selecte d'obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquestes obres clàssiques per les seues característiques, la seua qualitat, originalidad... han aconseguit ser universals i estar sempre vigents. Són obres que encara que es vegen molt antigues es continuen llegint amb interés.

El cànon literari no està tancat i amb el progrés de la història poden aparéixer nous escriptors i considerar-los com a clàssics. És important destacar que no sols hi ha un cànon literari sinó que hi ha diversos depenent de les cultures.

 Els pilars del cànon literari occidental poden ser considerats els poemes d'Homer i la Bíblia.

Paratextos

Els paratextos són el conjunt d'enunciats que acompanyen al text principal, servixen per a poder organitzar l'estructura i donar més informació sobre el text. Es consideren paratextos el títol, els subtítols, l'índex, el pròleg, les dedicatòries, les notes al margen...

Els paratextos tenen diversos objectius entre ells es troba guiar el lector perquè hi haja una lectura seguida, així com l'anàlisi i la crítica.

Ressenya "La rata Marieta"

“La rata Marieta” és una col·lecció de llibres escrits per Fina Masgrau i il·lustrat per Lourdes Bellver. Està  publicat per Tàndem edicions que va nàixer l’any 1990 a València amb l’objectiu d’ editar llibres de qualitat per a nens i joves, fent especial atenció a la part plàstica i gràfica. Fina Masgrau  va obtindre el Premi de la Crítica Serra d’Or amb el primer llibre d’aquesta col·lecció l’any 1990 anomenat Marieta i el telèfon.

“La rata Marieta” està dirigit a xiquets majors de tres anys per iniciar-los en la prelectura i preescriptura . La protagonista és Marieta,una rata molt espavilada que no para mai quieta,de fet el que es narra és la vida quotidiana d’ella. Aquesta col·lecció als xiquets xicotets els agrada perquè narra les aventures d’una rateta i el seu amic Pastafí a més,està escrit en vers i poden aprendre les historietes amb més facilitat. Respecte a les il·lustracions, es pot dir que són senzilles i capten l'atenció dels lectors pels colors vius que tenen.

Els valors que transmet són: la valentia ja que en Marieta valenta plantarà cara als fantasmes,a la foscos i a les bruixes,l’amistat i el companyerisme ja que en Marietaaa.., o ets? Pastafí busca desesperadament a Marieta fins que l’encontra o en Marieta va d’acampada Marieta ajuda a Pastafí a plantar la tenda d’acampada.

La trama de les històries és semblant ja que el que es fa és narrar fets de la vida quotidiana encara que en cada llibre el tema que es tracta és diferent (fa música,va a la fira,es fa cuinera...)

La trama d’aquesta col·lecció pot relacionar-se amb la de “Teo” ja que en ambdues col·leccions es tracten temes relacionats amb la vida quotidiana amb la diferència que en “Teo” el protagonista és una persona i en  la de “La rata Marieta” la protagonista és un animal encara que l’han humanitzat.

Per concloure, pense que aquesta col·lecció pot servir als alumnes que estan començant a llegir i escriure a interessar-se per aquesta i augmentar el seu interès per ella. 



                                                             

Gènere narratiu

GÈNERO NARRATIU

El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza perquè es relaten històries imaginàries o fictícies (successos o esdeveniments) que constituïxen una història aliena als sentiments de l'autor. Encara que siga imaginària, la història literària presa els seus models del món real. Apuesta relació entre imaginació i experiència, entre fantasia i vida és el que li dóna un valor especial a la lectura en la formació espiritual de la persona. 

El narrador es la persona que presenta la narració; ell és l'encarregat de donar a conéixer el món imaginari al lector, el qual està format per persones que realitzen accions dins d'un espai determinat i que succeïxen dins d'uns límits temporals precisos.

 La diferència fonamental entre el món real i el de la narració, radica en el fet de que el nostre món és evident, en canvi ,en una narració el món és també artísticament real, però no hi ha verdaderament i exteriorment, sinó que és creat a través del llenguatge; és a dir, el món narratiu es un món inventat. Aquest món creat està format per personatges, esdeveniments, lloc i temps en què succeïxen els fets.Pertenecen al gènere narratiu obres com ara el conte , la novel·la , la faula , la llegenda i altres. Totes ells tenen com a característica fonamental el fet de que hi ha un narrador que dóna a conéixer els esdeveniments.

Figures retòriques

FIGURES RETÒRIQUES

Les figures retòriques (o literàries) són mecanismes que alteren l'ús normal del llenguatge a fi d'obtindre un efecte estilístic. Segons el mecanisme empleat les figures retòriques es classifiquen en:

 -Figures de repetició:consistix en la repetició de paraules o d'altres recursos expressius. 

-Figures d'omissió: consistixen en la supressió d'un element lingüístic necessari, en teoria, per a la construcció del text. El seu ús tendix a alleugerir l’expressió.

-Figures de transformació: consistixen en la utilització de formes lèxiques que són, en teoria, incorrectes en la llengua ordinària. 

-Figures de posició: són aquells procediments que es basen en la pertorbació de l'orde normal de les parts de l’oració.

-Figures de pensament: són aquelles diverses formes o caràcters amb què s'expressen els pensaments o idees.

Gèneres audiovisuals

GÈNERES AUDIOVISUALS 

És cada un dels grans grups en què podem classificar els programes o vídeos segons el seu contingut, tipus de public a què va dirigit , o enfocament i construcció. Significa la integració i interrelació entre l'auditiu i el visual per a produir una nova realitat o llenguatge. Es creen així noves realitats sensorials per mitjà de mecanismes com l'armonia (a cada so li correspon una imatge) , complementarietat (el que no aporta el visual ho aporta l'auditiu) , reforç (es reforcen els significats entre si) i contrast (el significat naix del contrast entre ambdós) . En un audiovisual es percep la realitat amb els cinc sentits fitant la vista i l'oïda per ser els protagonistes en la comunicació i interpretació de la realitat. Tant la vista com l'oïda perceben en un temps i un espai.

Gènere dramàtic

GÈNERE DRAMÀTIC

El gènere dramàtic va tindre el seu origen a Grècia . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionisio , déu del vi i l'alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat . Les dites representacions consistien en himnes dedicats a eixa deïtat o divinitat. Més tard, van ser introduint-se-li canvis als cantells; d'aquesta manera sorgix el gènere dramàtic pròpiament tal. Els dramaturgs grecs més importants van ser: Sòfocles, Eurípides i Èsquil. 

El gènere dramàtic és aquell que representa algun episodi o conflicte de la vida dels sers humans per mitjà del diàleg dels personatges. Els fets es referixen a persones o caràcters que simbolitzen en forma concreta i directa un conflicte humà.Aquest gènere està destinat a ser representat públicament enfront d'un auditori, per tant, aquest gènere comprén a totes les manifestacions teatrals , a tot allò que s'ha escrit per al teatre i a tot el que és susceptible de representació escènica davant d'un públic. El gènere dramàtic està dividit en subgeneres ,com són :

 -La comèdia: Desenvolupa conflictes divertits i amables, amb personatges pertanyents al món de la normalitat. 

-El drama: Els personatges lluiten contra l'adversitat, que sol causar-li gran dany. Poden intervindre elements còmics i llavors presa el nom de tragicomèdia. 

-La tragèdia: Presenta terribles conflictes entre personatges d'alt llinatge ,reis, herois que són víctimes de terribles passions que els porten a la destrucció i a la mort. 

Altres subgèneres dramàtics: l'acte sacramental, l'entremés, el pas, el melodrama, etc."

Competència literària

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

S’entén com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, habits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudir de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'orde del literari.

És vàlid destacar que la competència literària, com totes les altres competències, no se circumscriu només als sabers, que en l'orde de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també al saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb eixos sabers i tindre creades determinades habilitats quant al procés d'aprenentatge i de realització de l'anàlisi de les obres literàries i d'eixe pressupost també part el saber fer literàriament, significa llavors que el sentit de la competència implica a més de habilitats (saber fer), capacitats (saber fer amb independència), actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació) .Els alumnes,per tant,hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaços de: 

-Posseir suficients coneixements sobre el fet literari. 

-Llegir l'obra literària utilitzant les estratègies lectores i comprensives. 

-Establir un acostament idoni a la lingüística del text objecte d'anàlisi. 

-Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des del seu context sociocultural. 

-Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d'estudi, llegir críticament el text i el seu món per a ampliar la seua comprensió i el seu pensament sobre el que ho rodeja.

-Conéixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.

-Analitzar els textos des dels moviments literaris socialment acceptats per a conéixer el pensament, l'estètica i la visió de món. 

-Opinar oralment sobre el que desperta el gaudi de l'obra en ell i contrastar la seua opinió amb l'emesa pels seus companys. 

-Crear textos literaris semblants o diferents dels llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la que puga expressar el seu món intern i que sàpia expressar el seu text-lector. 

-Relacionar l'obra amb altres obres produïdes en l'època actual, per a observar com continua sent actual i tenint sentit en totes les èpoques. És adquirir la capacitat per a produir i interpretar textos literaris, per a identificar un text literari, per a distingir un text literari d'un altre que no ho siga, capacitat per a transformar un sistema verbal primari en sistema verbal secundari.

La competència literària es la producció de textos amb propietats estètiques, com ara l’harmonia, l'estil, els simetrismos, els iso i heteromorfismos, així com les sotopicas singulars i  plastigramas.També la competència es naturalitza en la lecto-literatura en el procés d'oscultament des de superfície tèrmica i topològica cap a les seues entranyes retalls, com ara el reconeixement del simbòlic, allò que s'ha figurat, el fictici, ho estranye. El lector perquè, va més enllà del text, més enllà d'eixa bromera del llenguatge, de la seua voluntat. 

Aquest terme pot confondre's amb la competència lingüística a simple vista , ja que la competència lingüística es referix a la utilització del llenguatge i a conéixer obres en tots els seus aspectes, mentres que LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA, es la que més es necessita desenvolupar, perquè no sols es referix a conéixer obres, sinó a disfrutar d'elles, ser receptius, desenvolupar la comprensió i el foment de la producció per a un ple desenvolupant.

Àlbum il.lustrat

ÀLBUM IL.LUSTRAT

És tota obra literària, generalment, dedicada al públic infantil, que es caracteritza per unir en una mateixa pàgina un contingut textual i un contingut il·lustrat o imatge. Ambdós es complementen, aportant connexió, coherència i contingut a l'obra literària. Solen estar editats en tapes dures i són obres de xicoteta extensió. En un principi, en aquest tipus de publicacions, cada pàgina contenia un fragment del text acompanyat per una única imatge. Aquest gènere ha evolucionat de tal forma que hi ha obres sense text, compostes únicament per les il·lustracions o imatges.

Intertextualitat

El terme intertextualitat és recent i d'ús freqüent en la crítica literària. S'han proposat nombroses definicions, però algunes d'elles anul·len la funcionalitat del terme en incloure dins del intertextual la multiplicitat de contextos que formen el camp semàntic de qualsevol paraula. Anem a considerar la intertextualitat com la relació explícita o implícita en l'interior d'un text a un altre text amb el qual l'autor dialoga.

La intertextualitat és un instrument que afavoreix l’atenció a l’activitat receptora del lector, estableix connexions entre els continguts de les àrees referides als aprenentatges humanístics i estimula la relació entre la literatura i les altres produccions artístiques (Antonio Mendoza, Teresa Colomer i Anna Camps, 1998)

Hi ha tres tipus:

• Cita. És una referència escrita d'un altre text.
• Plagi.Es produeix quan l'escriptor no fa referència a la font original.
• Al·lusió.Es produeix quan en un text trobem una referència a un altre text.

"Siete casas, siete brujas y un huevo"

He triat el llibre de Siete casas, siete brujas y un huevo perquè a banda que m'ho van regalar en el col·legi té un valor sentimental molt important per a mi ja que quan vaig començar a llegir ho llegia amb ajuda de ma mare i a poc a poc entre ella i jo ho llegíem diverses vegades. Quan ja em vaig fer més major i ja sabia llegir ,ho vaig llegir jo sola i hem va encantar i va ser un llibre que em va marcar ja que va ser el primer llibre que vaig ser capaç de llegir-me per mi mateixa i sense ajuda de ningú.

Este llibre tracta de set bruixes que vivien en un arbre. Les bruixes estaven enfadades ja que totes volien quedar-se amb un príncep que els agradava a totes. Com estaven totes enfadades entre elles, van posar trampes al voltant de les seues cases perquè cap entrara en les cases de les altres. Un dia una bruixa va voler fer un ou fregit , però no sabia fer-ho , llavors va anar a la casa de les altres bruixes perquè li ajudaren i dient-los que si li ajudaven els donaria un poc d'ou a cada una. Una a una van intentar obrir l'ou amb conjurs i cap ho va aconseguir, menys l'última que li va dir a l'ou que s'obrira i es va obrir. A l'obrir-se va eixir un donyet dels desitjos i les bruixes van demanar un ou per a cada una i el donyet els va concedir el desig.

En aquest  llibre es poden veure els valors com el companyerisme , l'amistat, la solidaritat ja que compartixen entre totes l'ou i intenten fregir-ho entre totes i finalment demanen un desig que siga beneficiós per a totes i no sols per a una bruixa. Miren pel bé de totes juntes.

Gloria Sánchez. (1998). Siete casas, siete brujas y un huevo. Madrid: El barco de vapor.