diumenge, 30 d’octubre del 2016

Conte

El conte és una narració breu de fets imaginaris que presenta un grup reduït de personatges en el 
que l'argument no és massa complex.
Es poden distingir dos tipus de contes: conte popular i conte literari.
El conte popular sol estar associat a les narracions tradicionals que es transmeten
 de generació en generació de forma oral. Moltes vegades existeixen diferents
 versions del mateix relat.
El conte literari, en canvi, està  associat amb el conte modern. Es tracta de relats
 escrits i transmesos de la mateixa forma. A més, mentre que la majoria dels contes 
populars no presenten un autor diferenciat, en el cas dels contes literaris és diferent, ja que el seu creador sol ser conegut.





















Animació lectora

L'animació lectora és incitar al xiquet a llegir, és endinsar-lo en una  aventura en la qual ell mateix és converteix en protagonista, a partir de la identificació amb elspersonatges. L'animació lectora consisteix,doncs, en una activitat que proposa l'acostament del nen al llibre 
d'una manera creativa, lúdica i agradable.
 L'escola ha de proporcionar el despertar d'una sensibilitat que faça descobrir el plaer que pot proporcionar la lectura.
El despertar d'aquesta sensibilitat garantirà per a la resta de la vida l'ocupació d'aquest valuós instrument de treball intel·lectual.
Tota animació a la lectura es realitzarà sota el signe de la creativitat.







divendres, 28 d’octubre del 2016

Literatura de tradició oral



És el caràcter que té aquella notícia que es transmet de forma successiva d'una generació a una altra per via oral, és a dir, que en ella no intervenen mitjans diferents als de la paraula dita d'uns per altres.
Un dels fonaments essencials del saber popular és la transmissió dels costums per la via oral, ja que la tradició en l'oralitat implica una permanència en el temps i qualificació dels coneixements, marcada per l'experiència.
La tradició oral és la producció popular expressada en un llenguatge figurat a través de diferents formes que van reflectint les vivències, les pràctiques religioses, les celebracions i les aspiracions de la col·lectivitat que es constitueixen en la identitat d'un poble.
La tradició oral en prosa es manifesta per mitjà de paràboles, faules, contes folklòrics, contes de fades, mites i llegendes.
La tradició oral en vers s'expressa a través de cobles, endevinalles, dites i refranys.
En tota societat s'ha rebut de diferents formes la riquesa de la tradició oral i constitueix una font d'inspiració per als grans literats i un gaudi popular en repetir a les generacions aquelles produccions que formen part de la seva cultura i identitat.
La literatura s'ha apropiat de la tradició oral i es fonamenta en ella per transmetre la riquesa i herència cultural a través de les lletres.

Gèneres literaris

S'anomena gènere literari a cadascuna de les classes en què es divideixen els textos literaris, escrits pels autors amb una finalitat determinada. Cada gènere literari comprèn, al seu torn, altres subgèneres literaris.
Un gènere literari és un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions literàries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada.
El fet d'inscriure una obra en un o altre gènere ajuda a encaixar les expectatives del públic lector. Segons la mena amb què un/a autor/a presente una obra (novel·la, ciència-ficció, fantasia...), el públic lector se'n farà una visió més o menys estereotipada que sempre podrà canviar en contrastar-la amb la lectura que en vaja fent.
Per tant, el gènere és, per damunt de tot, una convenció que configura un marc, una forma més o menys precisa. És un primer intercanvi que es produeix entre un/a autor/a.
Cada gènere té els seus trets característics:
Gènere líric: S'usa per expressar sentiments i per a això, empra generalment el vers. Gènere narratiu: S'utilitza per presentar històries realitzades per personatges que poden intervenir mitjançant el diàleg. El narrador explica la història i per a això pot utilitzar diferents formes d'elocució, això és, la narració, la descripció, l'exposició o l'argumentació.
Gènere dramàtic: És aquell destinat a ser representat davant uns espectadors. Els personatges intervenen sense la mediació de cap narrador, seguint les indicacions sobre vestuari, gestos, moviments, etc. que contenen les acotacions del text teatral.

Primera SAC.

El dia 20 d’octubre vaig acudir a una conferència de “Escola viva el Roure” , va ser una activitat parlada per Begoña Gónzalez una component d’aquesta escola. El seu objectiu amb açò era explicar la seua experiència , el per què i en què se basa la metodologia. Volia compartir el seu dia a dia amb nosaltres i saber en quina situació ens trobem com a futurs docents.
Em va semblar molt interesant anar-hi , ja que abans vaig visitar la pàgina web de l’escola i pense que seria interessant rebre informació d’una metodologia que fa al alumne protagonista del seu aprenentatge. L’alumne es qui aprén de les seues propies experiències, molt lligat a l’ambient en el que se troben, per això pràcticament sempre estan a l’aire lliure. 

Aquesta escola fomenta la lectura i li dona molta importància ,considera que llegir, escriure, parlar, moure’s, relacionar-se, crear significa que tot l’organisme està actiu, implicat en la vivència, i això és el que permet que l’aprenentatge entre i sedimente. Totes les capacitats intel·lectuals, l’afectivitat, la creativitat, la imaginació, els sentits, hi estan participant, i aquesta implicació és el que fa recollir la impressió i assimilar el que és convenient d’aquest moment, privilegiar-lo en la memòria i, des d’allí, associar-lo i transformar-lo, transformar-se, créixer. Per això el Roure està ple de llibres, i cada alumne pot llegir sempre que vullga, això sí, mai serà obligat a llegir un i a fer un examen per a comprovar que ho ha llegit.
La idea de llegir per plaer dels alumnes en pareix una molt bona decisió, doncs , en la meua aula posaria molts llibres perquè cada un triara el que més li agrade i els donaria temps per a llegir, no em pareix que posar data d'examen (per a saber si ho ha entés) i el títol del llibre que s'han de llegir genere motivació en l’alumne. Per a saber que la comprensió del meu alumne avança he pensat que podríem fer una tértulia (com a la classe de Formació Literària) i cada alumne,per torns, conte el que més li ha agradat del llibre compartint-ho amb els seus companys, per a fer-ho mes dinàmic. També utilitzaria del Roure la idea de treballar a l’aire lliure per a rebre estimuls del nostre ambient.

En l'escola utilitzaria aquesta forma d'ensenyar donant més activitats fora del aula. A més, fomentaria la literatura anant al pati a llegir contes per a estar en contacte amb la natura.

D’aquesta confèrencia en va parèixer molt interessant la idea d’escola diferent , però la seua escolarització es de 3-12 anys, una vegada finalitzada acudixen a un centre diferent on exigixen uns coneixements específics per a poder passar de curs. Desconfie que els alumnes que vénen del Roure puguen afrontar tota serie de coneixements que s'exigixen en qualsevol escola on l'alumne perd el seu protagonisme. Ells no estan acostumats que se’ls vaja avaluar amb una nota, ni a donar hores i hores de classes magistrals. Podran ajustar-se a açò?

"Barri Sèsam"

“Barri Sèsam”  es una col.lecció de llibres escrits per Isidro Sánchez apartir de 1998 i editat per RBA. Guanyadora del Premi TP d’Or.
Barri Sèsam , està destinat, prioritariament, a xiquets i xiquetes de preescolar, amb una serie d’objectius com son el desenvolupament de la capacitat psicomotriz , l’ensenyament d’aspectes bàsics de càlcul, llenguatge.. Es compon de deu protagonistes que compartixen la seua vida quotidiana ,per exemple, en l’escola com en  Sánchez, I. (1998). Coco aprende cosas nuevas. [Barcelona]: RBA. Aquesta col.lecció agradava molt als xiquets, supose que el fet de contar aventures en la vida  quotidiana feia donar-li emoció a algo tan senzill com anar a l’escola.
Aquesta col.lecció toma les seus objectius educatius com a tema principal, treballant el curriculum adecuat per al seu pùblic i al voltant d’això treballa per a cada un dels seus llibres.

Respecte als valors que transmitix aquesta col.lecció es troben: la amistat,la bondat, la humiltat, la lealtat ja que continuament en cada llibre s’ajuden uns als altres i participem en els problemes de tots donant sempre el millor consell, també apareix la responsabilitat, cada protagonista realitza les seues obligacions independentment del que façen els altres, van a l’escola , a treballar, a visitar a la seua avia…Tots saben el que tenen que fer i que sempre tindran temps per a jugar i ho tranmitixen als lectors. Cal destacar l’aparició d’un personantge nou , encara que pareix igual no ho és. Julia té autisme,introduixen aquest personatge per a fomentar l’atenció a la diversitat en les aules, per a fer conscients als xiquets que tots som iguals encara que tinguem diferències i que tots hem de ser amics.
La trama es similar, encara que cada capítol té un tema a tractar diferent (anar a l’escola, anar al metge, anar de viatge…) els seus fils s’unixen per tal de tindre una trama,crear a xiquets de valors, comportaments, actituts i aptituts qualificades, per exemple al llibre Sánchez,I. (1998)Yo quiero estar enfermo.[Barcelona]:RBA. Paco Pico vol estar malalt perque Epi està malalt i tots li regalen coses i li fan cas, un dia Paco Pico es va ficar malalt de veritat i s’adonà que no podia jugar amb les coses que li havien regalat,ni menjar.Tots els amics arribaren a la conclusió que estar malalt no es divertit.

La trama d’aquesta col.lecció podría relacionar-se amb la col.lecció de Teo  en la que la vida quotidiana es la protagonista i van ocorreguent una sèrie de aventures.
Aquesta col.lecció es molt pràctica per als xiquets, ja que es motivaran més per a fer les tasques diaries, els agradarà llegir i serà molt profitós i beneficiós.